Euphorbia terracina L.

NOMS: Lleteresa terracina. Lletera. Lletrera marina. Castellà: Lechetrezna. Lechera. Portuguès: Ésula-das-areias. Francès: Euphorbe de terra cine. Italià: Euforbia di Terracina. Anglès: Coastal Spurge. Geraldton Carnation-weed.

Bràctees ovato-rombals amb el marge denticulat

SINÒNIMS: Tithymalus terracinus (L.) Klotzsch & Garcke; Esula valentina Haw.; Lophobios 

terracina (L.) Raf.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Crucianelletum maritimae. Creix a les vores dels camps i dels camins però especialment  a les dunes i als arenals de les platges litorals. Penetra poc al interior, fins els 300 metres d’altitud.

Viu als arenals litorals

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Mata herbàcia perenne, llenyosa a la base (sufruticosa) molt ramificada, de fins mig metre d’alçada, sovint amb les tiges embolicades prenent una fisonomia arrodonida, verda i glabra.

Fulles caulinars linear-lanceolades i sèssils

Fulles caulinars d’oblongues a linear-lanceolades, sèssils i amb el marge finament serrulat a la meitat superior. Les inferiors poden ser espatulades i mucronades.

Flor femenina amb estigma de tres braços bifurcats

Flors en les tiges floríferes formant un pleocasi umbel·liforme amb 2-5 radis. Les bràctees són ovato-rombals, denticulades i de color groguenc. Ciati glabre d’1 a 2,5 mm amb un peduncle de 3 mm, les glàndules nectaríferes, de color verdós, es caracteritzen per tindre dos corns setacis molt llargs, i paral·lels de fins 1,8 mm de longitud. Flor masculina amb un sol estam amb quatre teques. Flor femenina amb gineceu súper i ovari trilocular, amb estil que acaba dividit en tres estigmes bífids. Floreix de març a setembre

Fruit en càpsula tricoca llisa

Fruit en càpsules llises amb tres cocs (trícoca) ben marcats pels solcs i, de vegades, amb alguna de les cares vermelloses. Les llavors, una per cada coc, són llises, amb una carúncula

Flor masculina amb un sol estam d'anteres grogues

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La carúncula és un creixement irregular o excrescència de tipus carnós contigua a la obertura del sac embrionari o micròpil, que porten certes llavors com per exemple de les eufòrbies. La carúncula serveix per a que les formigues, atretes per aquest menjar carnós, transporten les llavors baix terra. Aquest tipus de dispersió de les llavors s’anomena mirmecocòria.

USOS I PROPIETATS: Aquesta Euphorbia forma part del grup de plantes que ajuden a conservar les dunes litorals

Glàndules nectaríferes amb corns llargs

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Euphorbia ve del grec "eu ἐῧ" que significa bo, i "pherbo" que significa menjar: ben alimentat. Segons Dioscòrides i Plini deriva d’Euforbo, el metge del rei Juba II de Mauritània que va descobrir les virtuts d’aquesta planta, i segons Galeno es refereix al troià Eúphorbos. El grec euphórbion, -ou, era el nom que rebia una lletrera cactiforme de les muntanyes de Mauritània.

El nom específic terracina és un epítet geogràfic que fa referència a la ciutat de Terracina, en la regió del Laci (Lazio en italià)         

Euphorbia terracina va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum, Editio Secunda 1: 654. 1762.

Família Euphorbiaceae