Dolichandra unguis-cati (L.) L. G. Lohmann

NOMS: Ungla de gat. Bignònia groga. Castellà: Uña de gato. Uña de murciélago. Francès: Dolichandre griffes-de-chat. Liane patate. Patte d'oiseau. Anglès: Cats claw creeper. Funnel creeper. Cat's claw trumpet

SINÒNIMS: Bignonia unguis-cati L.; Macfadyena unguis-cati (L.) A.H.Gentry; Doxantha unguis-cati (L.) Miers; Batocydia unguis-cati (L.) Mart. ex Britton & P.Wilson;

DISTRIBUCIÓ: Neotropical. L'àrea de distribució nativa d'aquesta espècie és de Mèxic a Amèrica tropical fins el nord d’Argentina.

HÀBITAT: Cultivada com ornamental

FORMA VITAL: Faneròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Arbust enfiladís de ràpid creixement, amb tiges lignificades primes que poden arribar als 15 m i desenvolupen arrels aèries, a més dels circells de les fulles, per enfilar-se.

Fulles semi-persistents, és a dir, que als llocs on hi ha gelades perd les fulles i on no manté totes les seus fulles, d’un verd brillant, oposades, bifoliades amb dos folíols ovat-lanceolats amb àpex agut, i acabades amb un tercer folíol transformat en circell de tres rames ganxudes que semblen urpes.

Flors solitàries o en petits grups de 2-3; calze membranós, cupular, verd, amb el marge sinuós; Corol·la de 5-10 cm de llarga formant un tub acabat en cinc lòbuls, tres que formen el llavi superior i dos el inferior, de color groc. Androceu amb estams didínams inserits a la base del tub, amb filaments d’1-2,5 cm i antera divaricada i l'estaminodi, de 0,5-1,5 cm de llarg, de vegades desenvolupat en cinquè estam. Gineceu d’ovari súper i pistil de 2,8-3,8 cm de llarg, i estigma bilobulat. Floreix de juliol fins desembre

Fruit en llargues càpsules planes d’entre 20 i 40 cm de llargues per 1-1,5 cm d’amplada, amb la superfície llisa i color marró quan maduren. Llavors amb ales membranàcies i hialines als marges

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una planta enfiladissa o planta arrapadissa és un tipus de planta amb tija elongada i prima que no se sosté per si mateixa i necessita un suport on arrapant-s'hi o entortolligant-s'hi; és un terme general que engloba totes les plantes amb un hàbit d'arrapar-se o enfilar-se per tiges o estolons

USOS I PROPIETATS: En jardineria s’empra per ocultar parets o mur antiestètics. Cal anar en compte perquè és considerada una espècie invasora que pot dificultar el normal desenvolupament de les espècies autòctones. Gaudeix del ple sol i s’adapta als climes secs i molt calorosos però també suporta el fred fins els -8⁰C. Multiplicació: Es propaga amb molta facilitat per llavor i per esqueix. Aquesta espècie és resistent a les plagues i malalties habituals als jardins.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Dolichandra deriva del grec “δoλῐχός dolichόs” llarg, i de “ἀνήρ, ἀνδρός aner, andrós” mascle, és a dir, amb llargs estams (òrgans masculins). El nom del gènere del basíonim, Bignonia, és una dedicatòria del botànic Joseph Pitton de Tournefort al seu protector, el bibliotecari de Lluís XV l’Abad Jean-Paul Bignon”Bignonius” (1662-1743). I el genèric del sinònim Macfadyena  és en honor del botànic jamaicà d’origen escocès James Macfadyen (1798-1850). L’epítet específic unguis-cati ve de "unguis" ungla, i "cattus" gat, és a dir, ungla de gat.

Als seus lloc d’origen s’ha emprat en medicina popular com antídot de picades de serp, antiinflamatori i per rebaixar la febre.

Dolichandra unguis-cati  va ser descrita i publicada per Carles Linné amb el nom de Bignonia unguis-cati (Basiònim) en Species Plantarum 2: 623. 1753; i en 2008, amb el nom actualment acceptat, de Dolichandra unguis-cati, va ser publicada per Lucia Garcez Lohman en Nuevo Catálogo de la Flora Vascular de Venezuela 273. 2008.

Família Bignoniaceae