Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimarts, 21 de gener del 2014

Thymelaea argentata (Lam.) Pau


NOMS: Bufalaga argentada. Bufalaga nítida.

Flors en fascicles
SINÒNIMS: Thymelaea nitida (Valh)) Endl.; Passerina segobricensis Pau.; Daphne argentata Lam.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània (Ibero-magribina)

HÀBITAT: Helianthemo-Thymetum piperellae. Romerar valencià amb pebrella, propi de les províncies d’Alacant i València. Fins els 800 metres d’altitud.

Mateta de tiges erectes lignificades
FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals que tenen les seues parts aèries tot l'any i mantenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Mateta de branques erectes lignificades (sufruticosa) ramificada des de la base de fins 50 cm d’alçada. Les tiges velles, despullades, tenen nombroses cicatrius foliars.

Fulles lanceolades cobertes de pèls platejats
Fulles alternes, sèssils, linear lanceolades, amb el marge enter, la major part fasciculades sobre curtes branquetes laterals, i amb pèls

Flors unisexuals de corol·la groga
Flors unisexuals i hermafrodites; formen un tub groguenc acabat en quatre lòbuls, piloses, sense bràctees i en fascicles de 2-9 flors. Androceu amb els estams inserits sobre els sèpals (episèpals). Floreix des de març fins juny.

Fruit nuciforme dins el calze persistent
Fruit com una petita nou (nuciforme) tancada dins del calze persistent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una característica de les timeleàcies europees és que no tenen corol·la. Les flors estan formades per quatre sèpals, amb aspecte de pètals, soldats formant un tub que acaba en quatre lòbuls.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Thymelaea ve del llatí “Thymelaea” que segons les descripcions de Plini és el matapoll (Daphne gnidium) pertanyent a la mateixa família.

L’epítet específic argentata deriva del llatí “argentus” que significa plata, és a dir, platejada.

Família Thymelaeaceae


dissabte, 18 de gener del 2014

Koeleria vallesiana (Honckeny) Gaud.


NOMS: Gram de gos. Herba redona. Herba rodona. Italià: Paléo del Vallese. Francès: Koelérie du valais. Anglès: Somerset Hair-grass. Alemany: Walliser Kammschmiele.

Inflorescències en panícula especiforme densa
SINÒNIMS: Koeleria setacea Pers.
Observacions: És una planta bastant polimorfa.

DISTRIBUCIÓ: Cosmopolita i subcosmopolita: es diu de distribució cosmopolita les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

HÀBITAT: Ononido-Rosmarinetea. Brolles calcícoles, timonedes, llocs secs i pedregosos. Entre 100 i 1800 metres d’altitud.

Herba cespitosa de tiges erectes
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són les plantes que han optat per mantenir els seus meristemes arran de terra en l’estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l’estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen arran del sòl, mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba cespitosa amb la base de les tiges inflades i cobertes de fibres provinents de beines foliars mortes, entre 10 i 50 cm d’alçada.

Fulles basals glauques i arquejades
Fulles basals glauques, linears de color verd grisenc, amb els marges convoluts, arquejades i amb lígula membranosa i curta.

Espiguetes amb 2-5 flors hermafrodites
Flors en panícula espiciforme molt densa de forma oblonga. Espiguetes lluentes formades per 2-5 flors hermafrodites amb les glumes desiguals de marge hialí que dona un aspecte platejat; la gluma superior és bífida i la inferior aguda. Androceu amb tres estams d’anteres llargues i sagitades, disposades formant una X que flameja al vent. Gineceu súper amb dos estils curts i dos estigmes plomosos. Floreix de maig a juliol

Cariopsi fusiforme comprimida lateralment
Fruit en cariopsi fusiforme i comprimida pels dos costats, rica en midó i altres substàncies de reserva.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La pol·linització de les gramínies és, amb rares excepcions, anemòfila. Les anteres sobresurten de les flors i oscil·len amb el vent, deixant que el pol·len voli fins parar als estimes plomosos, també sortints, que el capten amb eficàcia. 

Anteres en forma de X
USOS I PROPIETATS: No hi hem trobat.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El gènere Koeleria està dedicat al metge i botànic alemany Georg Ludwig Koeler (1765-1807) professor a Magúncia i autor d’una obra sobre les gramínies publicada en 1802 (Descriptio graminum in Gallia et Germania... )

El nom específic vallesiana és un epítet geogràfic que fa referència al cantó de Valais (en italià Vallese) un cantó sobirà dins la Confederació Helvètica des de 1815, amb 278.000 habitants i capital en Sion, als Alps Penins.

Família Gramineae (Poaceae)


dimecres, 15 de gener del 2014

Trifolium fragiferum L.


NOMS: Trèvol maduixer. Fragassa. Ovelletes. Castellà : Fresa de burro. Trébol fresa. Trébol fresero. Èuscara: Hirusta. Portuguès: Trevo-morango. Italià: Trifoglio a fragola. Trifoglio fragifero. Francès: Trèfle fraisier, Trèfle porte-fraises. Anglès: Strawberry clover. Strawberry-headed Clover. Alemany: Erdbeerklee. Neerlandès: Aardbeiklaver.

Flors en glomèruls globosos
SINÒNIMS: Trifolium bonannii C.Presl

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del 
conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Trifolio-Cynodontion. Al voltant de cursos d’aigua, pradells i llocs humits, sobre sòls compactes i calcigats com les vores dels camins. Fins els 1500 metres d’altitud.

Petita herba de fins un pam d'alçada
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Planta herbàcia petita, de fins un pam d’alçada, de tiges decumbents que arrelen pels nusos.  

Fulles amb tres folíols de marge serrat
Fulles alternes amb llarg pecíol (més llarg que la fulla) i tres folíols el·líptics de marge serrat, glaucescents al revers i els nervis laterals recorbats, amb estípules acuminades.

Flors rosades de corol·la papilionada
Flors rosades papilionades en glomèruls globosos i densos, amb bractèoles que formen un petit involucre a la base del glomèrul. Calze amb llargs pèls blancs que s’unfla després de l’antesi, de manera que la inflorescència esdevé un glomèrul tomentós de 10-15 mm de diàmetre. Floreix a la primavera i l’estiu

Fruit en llegum indehiscent
Fruit en llegum indehiscent que conté 1-2 llavors per fruit.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les espècies del gènere Trifolium es caracteritzen per les fulles trifoliades i pels glomèruls de flors petites de color groc o rosat. Moltes, com aquest trèvol maduixer, són plantes farratgeres i fixadores de nitrogen al sòl on creixen.

USOS I PROPIETATS: És planta farratgera, una pastura de molt bona qualitat, rica en proteïnes, tant per al pasturatge oví com boví. Hi ha varis cultivars, seleccionats en Austràlia, utilitzats per la pastura, com per exemple ‘Palestine’, ‘O’Connors’, o ‘Shearmans’.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Trifolium deriva del llatí “tres, tria” que significa tres, i “folium, -ii” que significa fulla, és a dir, amb tres fulles. Antigament s’anomenava trifolium a nombroses plantes de fulles trifoliades dels gèneres Trifolium, Bituminaria, Medicago o Melilotus.

L’epítet específic fragiferum deriva de "frágum" que significa maduixa, i "fero" que significa port, aspecte, pel paregut d’aquesta espècie amb la maduixera (Fragaria vesca).

Trifolium fragiferum va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 772. 1753.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...