Chenopodium murale L.

NOMS: Blet de paret. Bled. Castellà: Cenizo. Pié de ganso. Cenizo negro. Gallego: Pata de ganso dos valos. Èuscara: Sabia. Portuguès: Pé de ganso. Armolas. Italià: Farinello murale. Francès: Ansérine des murs, Chénopode des murailles, Chénopode des murs, Sénille. Anglès: Nettle-leaved goosefoot. Alemany: Mauer-Gänsefuß. Neerlandès: Muurganzevoet. Grec: Στριγγλόχορτο.

Flors en panícula formada per glomèruls

SINÒNIMS: Chenopodium dubium Marcet; Chenopodiastrum murale (L.) S. Fuentes, Uotila & Borsch

DISTRIBUCIÓ:  Cosmopolita i subcosmopolita. (Es diu de distribució cosmopolita les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural)

HÀBITAT: Chenopodietalia muralis. Llocs alterats, vores de carreteres, abocadors, escombraries molt nitròfils. Fins els 1500 metres d’altitud

Tiges estriades de coloració rogenca

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba amb tiges erectes estriades, que de vegades prenen coloració rogenca, ramificada, amb olor poc agradable, que pot arribar quasi al metre d’alçada, tot i que no sol sobrepassar el mig metre.

Tiges peciolades de forma variable

Fulles peciolades, amb el limbe de forma molt variable, entre triangular i romboïdal, agudament dentat i sense estípules, de joves farinoses.

Flor pentàmera i monoclamídia

Flors en panícula terminal o axil·lar formada per glomèruls farinosos. Flors hermafrodites o femenines (ginomonoica), pentàmeres, actinomorfes i monoclamídies, amb perigoni format per cinc tèpals soldats a la meitat inferior, persistents a la fructificació. Androceu amb cinc estams oposats als tèpals amb anteres grogues. Gineceu amb ovari súper unilocular amb estil acabat en dos estigmes. Floreix de setembre a juny

Fruit en aqueni dins els tèpals persistents

Fruit en aqueni granulós de marge carenat, que conté una sola llavor lenticular obscura i rugosa que no es desprèn amb facilitat.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La majoria de les angiospermes són hermafrodites, però no obstant això, nombrosos llinatges han evolucionat cap a altres sistemes sexuals. L’espècie que ens ocupa presenta ginomonoècia, és a dir que té flors hermafrodites i, en al mateix peu, també hi ha flors unisexuals femenines.

Flor hermafrodita

USOS I PROPIETATS: Les llavors són comestibles, i els brots i les fulles es poden menjar com verdura

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Chenopodium deriva del grec “chēn, chēnós” oca, i de “pódion” diminutiu de pata, en al·lusió a la forma de les fulles d’algunes espècies del gènere que semblen potes d’oca.

L’epítet murale significa del mur, per l’hàbitat, perquè sovint creix als murs.

Recientment el GRIN (Germplasm Resources Information Network) ha canviat la classificació científica d’aquesta espècie i l’ha adscrit a la família Amaranthaceae, gènere Chenopodiastrum.

Chenopodium murale fou descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 219. 1753.

Família Chenopodiaceae