Scrophularia auriculata L. subsp. pseudoauriculata (Sennen) O. Bolòs & Vigo

NOMS: Sabonera. Setge. Boquetes de séquia, Escrofulària aquàtica, Sequiolera. Castellà: Escrofularia. Falsa betónica mayor.

Inflorescències en cima bípera o dicasi

SINÒNIMS: Scrophularia balbisii Hornem. subsp. valentina (Rouy) Ortega Oliv. & Devesa; Scrophularia valentina Rouy; Scrophularia pseudoauriculata Sennen; Scrophularia laevigata ssp valentina ( Rouy) O. Bolòs & Vigo; Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Molinio-Holoschoenion vulgaris. Jonqueres, herbassars humits, vores de torrents. Fins els 1450 metres d’altitud.

Herba amb tiges quadrangulars de fins dos metres

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable de manera que, aquestes de plantes herbàcies, renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba robusta amb tiges quadrangulars que oscil·len entre el mig i els dos metres de llargària.

Fulla amb dos segments petits a la base i un terminal major i ovalat

Fulles amb el limbe format per un segment terminal ovat lanceolat més gran que els segments bassals (2 o 4) que són molt menuts, serrats o crenats. Les fulles superiors són semblants a les inferiors però amb sols dos segments laterals o cap.

Sèpals arrodonits amb el marge escariós

Flors en llargues inflorescències en cima bípera o dicasi. Sèpals arrodonits, sense pèls (glabres) amb el marge escariós. Corol·la bilabiada amb el llavi superior intensament purpuri. Estams amb anteres grogues.

Fruits en càpsula

Fruit en càpsula ovoide verd terrós

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un dicasi o cima bípera és un tipus d'inflorescència tancada, és a dir, que l'eix principal acaba en una flor, i per tant deixa de créixer, però un poc per sota es desenvolupen brots nous que també acabaran en sengles flors que deixen de créixer.

USOS I PROPIETATS: Dels extractes s’han obtingut principis antiinflamatoris com iridoides, actius en dermatitis al·lèrgica.

SABIES QUE... Scrophularia ve del llatí “scrophularia- ae” segons alguns perquè  les arrels servien per combatre les galteres (paperes) que s’anomenaven “escròfules” (aquestes propietats no pertanyen a aquesta espècie, es refereix a la Scrophularia nodosa). Altres diuen que és perquè els agrada molt als porcs, o perquè es multipliquen com els porcs (en llatí scrofa, -ae); el sufix llatí –aria, -ariae indica relació.

Lèpítet específic auriculata deriva del llatí “auriculatus, -a, -um” que significa aurícula, un diminutiu d’orella.

Família Scrophulariaceae

Capsella bursa-pastoris (L.) Medik.

NOMS: Sarronets de pastor. Taleca o bossa de pastor. Occità: Borsa de judas, Bourso a pastre, Èrba dau còr. Castellà : Bolsa de pastor. Paniquesillo, Zurrón de pastor. Basc: Artzain-zakua. Portuguès: Bolsa de pastor. Erva dos coraçôes. Italià: Borsapastore comune. Francès: Bourse-à-pasteur, Capselle bourse-à-pasteur. Anglès: Shepherd's purse. Alemany: Gewöhnliches Hirtentäschel. Neerlandès: Beursje. Gewoon Herderstasje. Grec: Τραγιά. Καψάκιον το βαλάντιον.

Flors en raïms terminals

SINÒNIMS: Thlaspi bursa-pastoris L.;  Capsella rubella Reut.; Capsella polymorpha Cav.;

Observacions: Als Països Catalans s'hi distingeixen dues subespècies: la subsp. bursa-pastoris, més típica, i la subsp. rubella, amb els pètals tenyits de rosa i els sèpals sovint purpurescents. Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Ruderali Secalietea. Camps, vores de camins, herbassars ruderals. Fins els 2200 metres d’altitud.

Herba erecta i ramificada

FORMA VITAL: Teròfit (si és anual): en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

Més rarament Hemicriptòfit (si és biennal): són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable de manera que aquestes plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba erecta, ramificada, amb tiges estriades de fins 40 cm d’alçada, verdes amb pèls esparsos.

Les fulles caulinars abracen la tija

Fulles bassals en roseta que poden ser enteres fins pinnatipartides i peciolades. Les fulles caulinars són sèssils i abracen a tija (amplexicaules), enteres i oblongues i, quan més amunt, lanceolades o linears.

Flors tetràmeres amb pedicel

Flors en raïms terminals que s’allarguen en la fructificació. Flors hermafrodites, tetràmeres i pedicel·lades. Quatre sèpals ovats amb una membrana transparent al marge. Corol·la amb quatre pètals blancs i lliures. Sis estams, dels quals dos més curts. Ovari súper amb un estil curt i un estigma capitat. Pot florir tot l’any.

Fruit en forma de sarronet de pastor que dona nom a l'espècie

Fruit en silícula comprimida, plana i triangular, amb l’estil persistent, que té la forma d’un petit sarronet de pastor, d’on ve el nom bursa-pastoris.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: És considerada una planta protocarnívora, doncs les seues llavors, quan estan humides, secreten un suc enganxós que les converteixen en un parany, que atrau insectes i els mata. També hi ha evidències de que absorbeixen els nutrients de les preses.

USOS I PROPIETATS: En infusió s'ha emprat com antihemorràgica en temps de guerra però també per hemorràgies nasals, menstruacions excessives i doloroses, etc. doncs té acetilcolina que li proporciona propietats hemostàtiques i vasoconstrictores.

Dioscòrides la cita per a tractaments d’hemorràgies, i en Castella les dones l’utilitzaven per tallar les pèrdues excessives de sang produïdes pel cicle menstrual.

La planta és consumida com aliment a països asiàtics com Xina, Corea o Japó.

SABIES QUE... el genèric Capsella deriva del llatí “capsella, -ae” que significa caixeta o cofre, per la forma dels fruits.

L’epítet específic bursa-pastoris està format per la combinació del llatí “bursa”, que significa bossa, i “pastor” que significa el mateix que en la nostra llengua. Com podem veure també fa referència a la forma del fruit, paregut al sarronet d’un pastor.

Família Cruciferae (Brassicaceae)

Rosa pouzinii Tratt.

NOMS: Gabarrera. Gabernera. Rosa boscana. Escanyavelles, Gavarra. Gavarrera de pouzin, Roser bord. Roser de marges, Roser salvatge. Roser de pouzin. Castellà: Agavanzo, Escaramujo menor, Gavarnera, Rosa encarnada, Rosal trepador Gallego: Agabanza. Escambroeiro. Gabanceira. Gruños. Basc: Andarrai. Lahar. Lar. Osolarra. Portuguès: Rosa canina. Silva macha. Rosa brava. Italià: Rosa di Pouzin.  Francès: Rosier de pouzin, Églantier de pouzin

Corol·la de 2-4 cm de diàmetre

SINÒNIMS: Rosa micrantha DC.; Rosa canina subsp. pouzinii (Tratt.) Batt.;  

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Pruno-Rubion ulmifolii. Bardisses, vores de carrascars, pinars, etc. Fins els 1400 metres d’altitud.

Arbust caducifoli i enfiladís

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: Segons les formes vitals de Raunkjaer són les plantes que mantenen els meristemes, durant l’estació desfavorable, a més de 40 cm i menys de dos metres de terra.

DESCRIPCIÓ:  Arbust caducifoli amb tiges fines, flexuoses i enfiladisses, de ramificació variable de fins els dos metres de llargària, amb aculis de grandària variable, corbats.

Folíols oval-lanceolats amb el matge amb doble serra

Fulles alternes, compostes amb 5-7 folíols ovats o ovat-lanceolats, amb el anvers verd brillant i el revés lleugerament glauc, amb glàndules al nervi central i el marge amb doble serra. 

Nombrosos estams i estigmes en pinya

Flors solitàries a l’axil·la d’una fulla sovint d’un sol folíol. Pedicels amb glàndules i de vegades amb aculis. Sèpals lanceolats amb glàndules, que es corbem cap a fora després de florir (antesi) i cauen abans de madurar el fruit. Corol·la de 2-4 cm de diàmetre, amb pètals de la mateixa mida que els sèpals, de color rosa pàl·lid. Nombrosos estams. Estils lliures que formen una pinya amb els estigmes. Floreix de maig a l’agost.

Cinorodons llisos o amb glàndules

Fruit és un cinoròdon llis o amb algunes glàndules

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aculi: És un agulló o excrescència rígida i punxant que es distingeix de l'espina per la seva formació purament epidèrmica com la dels rosers i esbarzers.

Cinoròdon: És la fructificació dels rosers (del gènere Rosa), constituïda per diferents núcules incloses dins un receptacle en forma de copa d'obertura estreta.

Cecidi provocat per l’himenòpter Diplolepis mayri (fam. Cynipidae) sobre les gemmes

USOS I PROPIETATS: Els pètals s’empren per preparar aigua de roses, amb la qual es fan mascares secants i tonificants. També s’usa per evitar l’envelliment de la pell del coll, utilitzant una mescla d’aigua de roses, suc de llimó i aigua oxigenada.

Emprat en jardineria, especialment per fer bardisses.

Sèpals amb glàndules, que es corbem cap a fora després de florir

SABIES QUE... el genèric Rosa procedeix del llatí “rosa, -ae” que deriva del grec “rhódon, -ou”. Les dos veus defineixen la flor del roser, la reina de les flors.

L’epítet específic pouzinii està dedicat a N.F. Pouzin († 1822), professor de Farmàcia a Montpeller.

Els fruits del roser reben, al sud, el nom de tapaculs, doncs les llavors que conté tenen uns pelets llargs i rígids que els fa uns potents antidiarreics. La saviesa popular els indicava per combatre les diarrees persistents però advertint que només ha de prendre’s en casos extrems.

Els fruits, en infusió, tenen efectes diürètics.     

Família Rosaceae

Sedum dasyphyllum L.

NOMS: Crespinell glauc. Arròs de paret. Pa de pollet, Raïm de gat. Castellà: Uña de gato. Arroz. Uguetas. Pan y queso. Gallego: Pan de lagarto. Uvas de rato. Portuguès: Aizoa bastarda. Italià: Erba della Madonna. Borracina cinerea. Francès: Orpin à feuilles épaisses. Anglès: Thick-leaved Stonecrop. Alemany: Buckel-Fetthenne. Dickblättriger Mauerpfeffer. Neerlandès: Dik Vetkruid.

Flors en cimes

SINÒNIMS: Sedum burnatii Briq.;  Sedum glanduliferum Guss.; Oreosedum dasyphyllum (L.) Grulich;

Observacions: Podem distingir dues varietats: una glabrescent que és la de distribució més general, la var. dasyphyllum, i altra que habita les contrades més meridionals, la var. glanduliferum, densament pubescent-glandulosa. Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània meridional

HÀBITAT: Asplenietea trichomanis. A les fissures de parets, pedres, roques i penyals calcàris. Fins els 2500 metres d’altitud.

Planta petita, de 3-10 cm

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Petita planta perenne amb nombroses tiges ascendents, de 3 a 10 cm, que formen una petita catifa per on s’estén.

Fulles carnoses i amb glàndules

Fulles oposades, ovades, sèssils i molt petites (4-7 mm), grisenques, carnoses (suculentes), de color verd glauc amb tocs rogencs i amb glàndules i pèls. Les tiges estèrils amb fulles atapeïdes i imbricades. Les tiges fèrtils més espaiades.

Corol·la amb 5-6 pètals blancs

Flors  en cimes de flors peciolades, hermafrodites. Calze amb sèpals lanceolats i, de vegades, amb glàndules. Corol·la  amb 5-6 pètals blancs amb estries color de rosa formant una estrella. 10-12 estams amb les anteres de color violeta fosc. Ovari súper. Igual número de carpels que de pètals, amb estil i estigma simple. Floreix al final de la primavera fins a l’agost.

Fruit en plurifol·licle

Fruit és un plurifol·licle amb fol·licles erectes i l’estil persistent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En ecosistemes on plou poc, o el substrat té poca capacitat per retindre l’aigua de pluja, algunes plantes han desenvolupat un engrossiment de les tiges o de les fulles amb la finalitat d’emmagatzemar aigua. És el cas de les anomenades plantes crasses o suculentes, com aquest crespinell.

USOS I PROPIETATS: Emprada en jardineria perquè forma una excel·lent coberta vegetal sobre terrenys càlids i secs, on s’estén en coixinet.  

Precaució: Causa irritació a l’estómac si s’ingereix, i la saba provoca irritació de la pell per contacte.

SABIES QUE... El genèric Sedum deriva del llatí “sédum, -i” que era el nom que rebien diverses crassulàcies. Hi ha autor que fan derivar el nom del llatí “sedo (sedare)”, que significa calmar, mitigar, perquè les fulles d’algunes espècies calmaven el dolor de les ferides. Altres diuen que procedeix del llatí “sedeo (sedere)” que significa seure, perquè són plantes apegades al sòl, però sembla que les dues són errònies.

L’epítet específic dasyphyllum deriva del grec “dasys” que significa pilós, pelut, i “phyllon” que significa fulla. Significa doncs, fulla pilosa.

Família Crassulaceae