Menuda Natura: Lonicera implexa Ait.

dissabte, 29 d’octubre del 2011

Lonicera implexa Ait.

NOMS: Lligabosc. Herba santjoanera. Gavarrera. Mamellera. Mare-selva. Rotaboc. Xuclamel. Dolçamel. Didalets. Banya de cabra. Mareselva. Occità: Bouquet de la sto vierjo, Cabrifuèlh, Còrna de lèbre, Engraisso-cabrit, Popa de cabra, Salvamaire. Cast. Madreselva. Calzas. Gavarrera. Mamelera. Zapaticos. Zapatillas. Basc. Atxapar mediterraneoa. Port. Madressilva. Italià: Caprifoglio mediterraneo. Francés: Chèvrefeuille des Baléares. Chèvrefeuille entrelacé. Anglés: Mediterranean Honeysuckle. Evergreen Honeysuckle. Alemany: Geschlungenes Geißblatt.

Flors de lligabosc que surten de l'axil·la de les fulles soldades (connates)

SINÒNIMS: Lonicera valentina Pau.

Espècie molt variable si atenem a la forma i disposició de les fulles, algunes amb tres fulles per verticil. S’hi reconeixen tres varietats: var. valentina Pau ex Willk, amb fulles atenuades i arrodonides a la base; la var. implexa, la més estesa, amb fulles ovades o espatulades i fins 2 vegades més llargues que amples; i la var. longifolia Guss, amb fulles lanceolades 3 vegades més llargues que amples i flors amb glàndules.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Quercion ilicis. Boscs, garrigues i clarianes d’alzinars i carrascars, fins els 1500 metres d’altitud.

És una liana que no perd les fulles en tot l'any

FORMA VITAL: Faneròfit: Planta amb les gemmes situades a més de 25-40 cm de terra.

DESCRIPCIÓ: Liana perennifòlia que viu estenent sobre altres plantes les seues tiges molt ramificats des de la base, de fins 4 metres de llargària.

Les fulles tenen un estret marge translúcid

Fulles oposades, disposades en parells cadascun en angle recte respecte als parells immediats superior i inferior (decussades), enteres, sense peduncle (sèssils) ni pèls (glabres), coriàcies, amb el revés blanquinós (glauc) i un estret marge translúcid. Les més pròximes a les flors estan soldades per la base formant una espècie de cassoleta.

Corol·la amb un tub molt llargacabat en dos llavis desiguals

Flors Inflorescència a les axil·les de les fulles soldades (connates) en raïms sèssils. Flors hermafrodites i pentàmeres. Molt oloroses. Calze amb cinc lòbuls triangulars. Corol·la formada per un tub llarg acabat en dos llavis desiguals, de color rosat o groc rosat; el llavi superior dividit en quatre lòbuls i l’inferior enter. Cinc estams amb filaments desiguals més curts que la corol·la a la que estan soldats. Té un llarg estil filiforme acabat en un estigma capitat. Amb freqüència hi ha flors estèrils. Creixen les flors flairoses entre la meitat de la primavera fins la meitat de l’estiu.


El fruit és una baia molt bonica però és tòxica per als humans

Fruit és una baia globosa, rogenca, que conté les llavors en número entre 1 i 5. La disposició de les baies en les fulles soldades sembla un petit niu amb els ous.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors s'obrin cap al vespre i són pol·linitzades per papallones nocturnes. Durant la primera nit, mostren la corol·la blanca, els estams ben drets i l'estil torçat; d'aquesta manera la flor es troba en fase masculina, disposada a donar pol·len. A l'endemà, el tub de la corol·la es corba i pren un color més groguenc, mentre l'estil es redreça i ocupa la posició central; així podrà rebre el pol·len d’altres flors quan la visiten les papallones.

Les fulles més pròximes a les flors formen una espècie de cassoleta

USOS I PROPIETATS: La medicina popular li atribueix propietats antisèptiques, diürètiques, astringents i laxants.

Les gàrgares de la infusió de fulles s'han utilitzat per les afeccions de gola. En alguns llocs es prenen també infusions de les flors.

En jardineria és molt apreciada per decorar glorietes, murs, columnes, etc.

Les tiges lignificades es buiden per dins i es frigen en oli per a fabricar boquilles per fumar.

Floreix des de meitat primavera fins meitat de l'estiu

SABIES QUE... El nom del gènere, Lonicera és en homenatge al metge i botànic alemany Adam Lonitzer (1528-1586), autor de Naturalis Historiae opus novum... de 1551. L’epítet de l’espècie, implexa, ve del llatí i significa embolicat, en referència a l’embull que formen les tiges.

Els fruits contenen substàncies tòxiques per als humans que poden provocar vòmits, diarrees i altres alteracions gastrointestinals. Nogensmenys també es diu que els fruits diluïts en vi blanc es creu que tenen propietats afrodisíaques.

Família Caprifoliaceae