Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimecres, 28 de novembre de 2012

Scrophularia auriculata L. subsp. pseudoauriculata (Sennen) O. Bolòs & Vigo


NOMS: Sabonera. Setge. Boquetes de séquia, Escrofulària aquàtica, Sequiolera. Castellà: Escrofularia. Falsa betónica mayor.

Inflorescències en cima bípera o dicasi
SINÒNIMS: Scrophularia balbisii Hornem. subsp. valentina (Rouy) Ortega Oliv. & Devesa; Scrophularia valentina Rouy; Scrophularia pseudoauriculata Sennen; Scrophularia laevigata ssp valentina ( Rouy) O. Bolòs & Vigo; Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Molinio-Holoschoenion vulgaris. Jonqueres, herbassars humits, vores de torrents. Fins els 1450 metres d’altitud.

Herba amb tiges quadrangulars de fins dos metres
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable de manera que, aquestes de plantes herbàcies, renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba robusta amb tiges quadrangulars que oscil·len entre el mig i els dos metres de llargària.

Fulla amb dos segments petits a la base i un terminal major i ovalat
Fulles amb el limbe format per un segment terminal ovat lanceolat més gran que els segments bassals (2 o 4) que són molt menuts, serrats o crenats. Les fulles superiors són semblants a les inferiors però amb sols dos segments laterals o cap.

Sèpals arrodonits amb el marge escariós
Flors en llargues inflorescències en cima bípera o dicasi. Sèpals arrodonits, sense pèls (glabres) amb el marge escariós. Corol·la bilabiada amb el llavi superior intensament purpuri. Estams amb anteres grogues.

Fruits en càpsula
Fruit en càpsula ovoide verd terrós

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un dicasi o cima bípera és un tipus d'inflorescència tancada, és a dir, que l'eix principal acaba en una flor, i per tant deixa de créixer, però un poc per sota es desenvolupen brots nous que també acabaran en sengles flors que deixen de créixer.

USOS I PROPIETATS: Dels extractes s’han obtingut principis antiinflamatoris com iridoides, actius en dermatitis al·lèrgica.


SABIES QUE... Scrophularia ve del llatí “scrophularia- ae” segons alguns perquè  les arrels servien per combatre les galteres (paperes) que s’anomenaven “escròfules” (aquestes propietats no pertanyen a aquesta espècie, es refereix a la Scrophularia nodosa). Altres diuen que és perquè els agrada molt als porcs, o perquè es multipliquen com els porcs (en llatí scrofa, -ae); el sufix llatí –aria, -ariae indica relació.
Lèpítet específic auriculata deriva del llatí “auriculatus, -a, -um” que significa aurícula, un diminutiu d’orella.

Família Scrophulariaceae


Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...