Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dissabte, 10 de novembre de 2012

Ononis spinosa L.


NOMS: Abriüll. Abrill. Aturabou, Botgeta, Dent de bou, Gaons, Gavó espinós, Gaó, Ugó, Ungla de gat. Afrontacavadors. Occità: Agavoun. Castellà: Detienebuey, Gatuña, Uña gata. Peine de asno. Asnillo. Basc: Goldarroia. Itxiocorria. Portuguès: Gatinha. Gatunha. Resta-boi. Unhagata. Italià: Ononide spinosa. Stancabue. Francès: Bugrane épineuse. Arrette boeuf. Anglès: Spiny rest harrow.  Alemany: Dornige Hauheche. Neerlandès: Katteddorn. Grec: Αλωνίδα. Βοϊδινό αγκάθι. Ονωνίδα η αγκαθωτή.

Flors amb la típica forma de les papilionàcies
SINÒNIMS: Ononis campestris Koch.; Ononis vulgaris Rouy.; Bonaga antiquorum (L.) Medik.;
Observacions: És una espècie molt variables amb varies subespècies unides per nombroses formes de transició. Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Prats mesòfils, herbassars, preferentment sobre sòls bàsics i secs. Fins els 1500 metres d’altitud.

Petit arbust amb espines
FORMA VITAL: Camèfit: segons el tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer, són els vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Petit arbust, de fins 60 cm d’alçada, molt ramificat i amb espines, amb tiges lignificades en la part inferior (sufruticosa), erectes o ajagudes a terra (decumbents), amb pèls glandulosos i de vegades fent ziga-zaga.

Fulles alternes i trifoliades
Fulles alternes, trifoliades amb el marge dels folíols dentats i pilosos; estípules soldades en part al pecíol;

Corol·la amb l'estendard rosat
Flors inflorescències en raïm però de vegades amb flors axil·lars solitàries amb un curt pedicel. Flors hermafrodites, zigomorfes, amb la característica forma de les papilionàcies. Calze en curt tub i cinc dents amb 3 a 5 nervis i coberts de pèls. Corol·la poc més llarga que el calze, amb l’estendard rosat, les ales blanques i la carena amb l’àpex rosat. 10 estams. Ovari súper. Floreix a finals de la primavera i l’estiu.

Fruit en llegum ovoide
Fruit en llegum ovoide, pla, amb pelets a l’extrem, dins del calze

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors de la família de les papilionàcies tenen característiques que les fan inconfusibles. La corol·la té cinc pètals lliures i un sol pla de simetria; un pètal superior gros, l’estendard; dos pètals laterals, les ales; i dos pètals inferiors més o menys soldats que formen la carena.

USOS I PROPIETATS: És diürètic, astringent, antisèptic i sudorífic.
No és tòxica però només s'ha de prendre amb prescripció mèdica i sota control mèdic ja que pot causar una descompensació tensional. Cal vigilar, especialment, en utilitzar-la en presència de cardiopaties o hipertensió arterial.

Inflorescències en raïm, i de vegades amb flors axil·lars solitàries
SABIES QUE... El genèric Oonis deriva deriva del grec “onos” que significa ase, perquè aquest animal solia rebolcar-se pel damunt de la planta per alleugerar les seves picors gràcies a  la textura aspra i espinosa del gavó espinós. El grec “Onónis, -idis” denominava diverses espècies que pertanyen actualment al gènere Ononis, especialment aquesta (Ononis spinosa L.)
L’epítet específic, spinosa, fa referència a les espines de les tiges.
També se l'anomena afrontacavadors  pels problemes que originen als camperols per eradicar-la dels seus camps de conreu, doncs s'estén amb gran facilitat pel subsòl, adquirint unes dimensions considerables.
El nom popular d’aturabou també fa referència a que la planta destrossava les potes dels bous i les relles, per a desgràcia dels llauradors.
Des del segle IV abans de Crist ja en parlaven de les seues virtuts diürètiques. Teofrast, Dioscòrides, Plini i Galé en fan referència als seus escrits.
Aquesta planta l’associen, en la botànica màgica, a Mart i Júpiter, i recollida en la conjunció d’ambdós planetes actuava com un talismà, protegint contra accidents, robatoris i baralles.

Família Leguminosae (Papilionaceae, Fabaceae)


Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...