Valantia hispida L.

NOMS:  Castellà: Lapa. Italià: Erba-croce ispide. Francès: Vaillantie hérissée. Anglès: Bristly crosswort, Hairy Valantia.

Inflorescències en cimes axil·lar triflores

SINÒNIMS: Galium hispidum (L.) Gaertn.Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Pimpinello-Gouffeion (comunitats de la baixa muntanya catalano-valentina). Camps, prats, pedregars o sobre la roca calcària en les escletxes i petits forats on s’acumula un poc de terra. Fins els 500 metres d’altitud.

Herba molt petita

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba molt petita, de tan sols 5-10 (20) cm d’alçada, amb tiges erectes o decumbents, solitàries o ramificades des de la base.

Fulles verticil·lades amb quatre fulles per nus

Fulles verticil·lades amb quatre fulles per nus, oblongues, amb el marge enter o amb petits aculis (punxetes), al final reflexes.

Flors laterals masculines i la central hermafrodita

Flors en cimes axil·lar triflores, molt petites, d’a penes 2 mm de diàmetre, amb les flors laterals trímeres i masculines, i la central hermafrodita i tetràmera, de color groc verdós (de vegades púrpura), sobre peduncles curts que creixen al madurar formant part del cos del fruit. Sense calze. Quatre estams exserts. Gineceu amb dos estils i estigma capitat. Floreix de març a juny.

Fruit en forma de nas amb pèls hialins

Fruit en esquizocarp característic en forma de nas cobert de pèls rígids hialins, el que afavoreix la dispersió zoocora.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La sexualitat de les plantes, les estratègies de reproducció sexual i l’estructura reproductiva de les flors, són més variades que en qualsevol altre grup d’organismes. Les espècies del gènere Valantia són andromonoiques, és dir, que tenen estructures hermafrodites i masculines al mateix peu.

Flors laterals amb tre pètals i la central amb quatre

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  El nom del gènere, Valantia, està dedicat al botànic Sébastien Vaillant (1669-1722) deixeble de Joseph Pitton de Tournefort i autor del Botanicon parisiense. Vaillant va exposar la seua teoria de que la reproducció de les plantes es feia de manera anàloga a la dels animals, i va introduir els termes botànics estam, ovari i òvul. Carl von Linné reconegué que la reproducció sexual de les plantes la va aprendre de les teories de Vaillant. La signatura com botànic és: Vaill.

L’epítet específic hispida deriva del llatí “hispidus” que significa hirsut, cobert de pèls dispers i durs, en referència als pèls del indument.

Família Rubiaceae