Vicia onobrychioides L.

NOMS:  Garranda. Veça. Veça trepadellera. Vicia onobriquioide. Castellà: Berzas. Esparceta falsa. Garranda. Italià: Veccia astragalina. Francès: Vesce fausse esparcette. Vesce faux sainfoin. Anglès: False sainfoin. Alemany: Esparsetten Wicke.

Inflorescències en raïm

DISTRIBUCIÓ:  Circum-mediterrània

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis  (Prats mesoxeròfils, relativament densos i alts, de sòls profunds de tendència permeable.) Clarianes de pinars, i carrascars, herbassars i pastures, sobre sòl calcari. Des dels 300 fins els 1800 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que, en l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Herba amb llargues tiges anguloses que poden ultrapassar el metre, ajagudes a terra, però no arrelades, enfiladissa, .

Fulles paripinnades acabades en circell

Fulles alternes, amb estípules herbàcies dentades, dividides en 4-9 parells de folíols pubescents, curts i estrets acabats en un petit mucró. La fulla acaba amb un circell bifurcat.

Flors papilionada de color púrpura o blau

Flors en inflorescències racemoses amb llarg peduncle.  Flors amb curt pedicel. Calze amb pèls i cinc lòbuls desiguals, els inferiors més llargs. Corol·la amb la forma típica papilionada de color púrpura, violeta o blau obscur, amb l’estendard emarginat i la quilla esblanqueïda. Androceu amb el tub estaminal obliquo a l’extrem. Gineceu amb ovari súper i estil deprimit i pilós.

Fruit en llegum

Fruit en llegum oblong el·líptic, més ample cap a l’àpex, comprimit i glabre

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les lleguminoses juguen un paper important fixant el nitrogen atmosfèric al sòl. Viuen en simbiosi amb un bacteri, per exemple els del gènere Rhizobium, que mitjançant processos metabòlics, converteixen el nitrogen (N2) en amoni (NH4+) essencial per a que els organismes puguen obtenir nitrogen de l'atmosfera. El bacteri fixa el nitrogen a canvi dels carbohidrats que rep de les llegums i un medi favorable als nòduls de les arrels de la planta. Els dos guanyen i el terreny s'enriqueix per a que altres plantes prosperen.

Flors amb les ales esblanqueïdes

USOS I PROPIETATS: S’empra com a farratge per al bestiar.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  El genèric Vicia deriva del llatí “vicia, -ae,” que era el nom que rebia la veça (Vicia sativa L.) a l’antiga Roma, que va adaptar del nom grec “bíkion, -ou”.

L’epítet específic onobrychioides està format per “onobrychis” i la terminació grega “-eid’es (eidos)” que vol dir paregut a, amb aspecte de, pel paregut de les fulles amb les del gènere Onobrychis. .

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)