Eragrostis barrelieri Daveau

NOMS: Eragrostis, Eragrostis de barrelier, Eragrostis de vinya. Castellà: Amor de hierba mediterranea. Francès: Éragrostide de barrelier, Éragrostis de barrelier. Italià: Panicella di Barrelier. Anglès: Mediterranean Lovegrass. Pitted Lovegrass. Alemany: Barreliers Liebesgras. Rispenartiges Liebesgras.

Inflorescències en panícula laxa

SINÒNIMS: Eragrostis minor Pamp.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Diplotaxion erucoidis. Vores de camins, camps de conreu i llocs alterats, en terrenys secs i assolellats. Fins els 800 metres d’altitud.

Herba cespitosa de fins 50 cm d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Gramínia cespitosa que forma gespes denses de 10-50 cm d’alçada, amb tiges rectes ascendents, simples, amb nusos.

Fulles glabres, amb beina, limbe estret, amb pèls esparsos, llargs i blancs a la base i al voltant de la lígula de pèls.

Flors imbricades en espiguetes allargades i comprimides lateralment

Flors en panícula oblonga, laxa. Espiguetes molt allargades (més llargues que el pedicel) amb tacte com de paper quan madures. Flors imbricades. Glumes lanceolades. Floreix de juny a octubre.

Fruit en cariópside

Fruit en cariòpside oblonga.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les fulles de les gramínies són alternes, presenten una beina que envolta la tija però no la tanca; el limbe és enter, linear i de nerviació paral·lela. En el punt de separació entre beina i limbe hi sol haver la lígula, que pot ser membranosa, amb formes diferents, o formada per una corona de pèls.

Lígula de pèls

USOS I PROPIETATS: S’empra com a farratge pel bestiar

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Eragrostis deriva del grec "era" que significa senyora o terra, i de "agrostis" que vol dir herba o mala herba

L’epítet específic barrelieri està dedicat a Jacques Barrelier (1606-1673) un dominic de Paris que va herboritzar l’Europa mediterrània i va fundar un jardí botànic a Roma, a més de ser l’autor de Plantae per Galliam, Hispaniam et Italiam observatae, publicat pòstumament.

Família Gramineae (Poaceae)