Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 2 d’octubre de 2014

Paspalum distichum L.

NOMS: Gram d’aigua.  Gram dolç. Castellà: Panizo de las pampas. Grama de agua. Grama colorada. Francès: Paspale à deux épis. Italià: Panico acquatico. Paspalo distico. Anglès: Seaside Millet. Water Finger-grass. Alemany: Knotgras.

Dues espigues fent una "V"
SINÒNIMS: Paspalum paspalodes (Michx.) Scribn.

DISTRIBUCIÓ:  Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida.

HÀBITAT: Paspalo-Polypogonion viridis. Corrents d’aigua, llocs humits, sèquies, vores de camins i carreteres, en indrets ruderals. Aquest del riu Canyoles al pas per Vallada. Fins els 500 metres d’altitud.

Herba estolonífera de tiges rastreres
FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herba estolonífera amb tiges, de fins mig metre, que s’estenen pel terra i es multiplica vegetativament, per fragmentació d’estolons, més que per llavors, car aquestes són rarament viables.

Fulles amb el limbe ciliat
Fulles embeinadores, que abracen la tija amb una beina ciliada, amb llargs pèl al marge; amb lígula membranosa sense aurícules. El limbe és linear amb pèls al marge (ciliat)  si més no a la base del limbe.

Estams i estigmes negres
Flors en inflorescències amb dues espigues que formen una “V”, amb la característica que una de les espigues té un curt peduncle i l’altra no. Les espigues estan formades per petites espiguetes ovoides aplicades a l’eix, amb la gluma inferior més petita que superior. Els estams i els estigmes són negres. Floreix a l’estiu

Fruit en cariopsi ovoide.

Lígula membranosa sense aurícules
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Diu Montserrat Mitjans, l’autora del llibre “Gramínies. Conèixer-les i distingir-les”,  que les gramínies sempre estan al final dels textos de botànica i sempre al inici de tot camí. I efectivament, les gramínies són les plantes més nombroses de la Terra i les més cultivades per al consum humà i del bestiar. Omplin tot l’espai que poden i les trobes tant a la sorra de la platja com als cims més alts, als boscos, als marges dels camins i fins i tot a les esquerdes del paviment de les ciutats, però són les grans desconegudes per al públic no especialitzat.  

USOS I PROPIETATS: A Anglaterra s’empra per protegir i evitar l’erosió de les dunes, com aglutinant de sorra, doncs es comporta molt bé amb cert grau de salinitat. També com a herba farratgera.

Espícules ovoides aplicades a l'eix
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Paspalum deriva del grec “paspalos” que era el nom que rebia un tipus de farina. El grec "πασπαλος paspalos" és sinònim de "κεγχρος kenchros" que designa el mill.
El nom específic distichum ve del grec "dis" dues voltes, i "stíkhos" ordre, fila, és a dir, de dues files, en referència a les dues inflorescències.
L’epítet específic del sinònim, paspalodes, fa referència a la semblança amb el gènere Paspalum, doncs primerament fou adscrita al gènere Digitaria, per la disposició de les dues inflorescències, i posteriorment inclosa al gènere actual: Paspalum.

Família Gramineae (Poaceae)


Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...