Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

diumenge, 17 d’abril del 2016

Carthamus tinctorius L.

NOMS: Safranó. Safranet. Safrà romí. Càrtam. Safrà bort. Castellà: Cártamo. Alazor. Azafrán romí. Gallego: Azafrán. Èuscara: Asta-zafraya. Basa-azaparan. Occità: Safran salvatge. Portuguès: Açaflor. Açafraô. Italià: Asfore. Cartamo. Francès: Carthame des teinturiers. Safran des teinturiers. Anglès: Safflower. Orange carthamus. Alemany: Färber-Distel. Färber-Saflor. Neerlandès: Saffloer. Grec: Κάρθαμος βαφικός. Ψευδοζαφουράς.

Flors en capítols
DISTRIBUCIÓ: Mediterrani oriental, cultivada i subespontània al nostre territori.

HÀBITAT: Surt assilvestrat en marges, erms i llocs secs

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

Herba que pot sobrepassar el metre d'alçada
DESCRIPCIÓ: Herba anual, generalment amb una sola tija que pot assolir més d’un metre d’alçada, erecta, ramificada a la part superior amb branquetes que es fan més grosses a baix dels capítols, espinescent o espinosa, de color verd glauc

Fulles espinescents de distribució alterna
Fulles repartides al llarg de la tija de forma alterna, de marge enter o dentat i espinescent, les basals i les caulinars inferiors peciolades, les mitjanes i superiors sèssils, ovades o lanceolades, amb la base cuneada, de vegades divaricades. Les fulles involucrals són similars a les bràctees externes de l’involucre.

Les flors poden ser de color groc, taronja o vermell
Flors en capítol embolcallat per bràctees imbricades, rematades amb espina, que formen l’involucre de vegades araneós però no tant com la seua germana Carthamus lanatus. Corol·la de 2,5-3 cm, amb nervis longitudinals rogencs, forma un tub acabat en cinc lòbuls linears de color groc, taronja o vermell. Androceu format per estams de llarg filament amb anteres grogues. Ovari amb estil groc. Floreix de juny a octubre.

Fruits en aqueni
Fruit en aqueni de secció oval comprimit lateralment, sense vil·là o rudimentari que cau aviat.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les plantes d’ambients àrids, com el càrtam, solen estar proveïts d’una arrel pivotant, o axonomorfa, que s’endinsa al terra cercant humitat. Aquest tipus d’arrel és el més comú a les plantes dicotiledònies. Estan formades per una arrel principal o clàvia molt desenvolupada que penetra verticalment en el sòl i es ramifica més o menys.

involucre de vegades araneós
USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra com porgant, vermífug i aperitiu. A més a més des d’antic s’ha cultivat com planta tintòria, i avui en dia té aplicacions industrials i culinaris, a més de ser emprada com espècie ornamental. Dels aquenis s’obté un oli, l’oli de càrtam, emprat pe a usos alimentaris o industrials. Les flors es fan servir com colorant per substituir el safrà, i abans, s’elaborava el “rojo espanyol” utilitzat per donar color a la cara de les dames excessivament pàl·lides. 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Carthamus deriva, probablement, de l’àrab "qurtum" o "qortum" que significa safrà, per la presència de pigment groc a les seues flors. L’epítet específic tinctorius ve del llatí "tingo" que significa banyar, impregnar, tenyir.

A jaciments de l’antic Egipte, com la tomba del faraó Tutankamon, s’han trobat garlandes d’aquesta planta i, en altres jaciments de la dinastia XII, teixits tenyits amb càrtam.

Carthamus tinctorius va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 830. 1753.

Família Compositae (Asteraceae)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...