Tipuana tipu (Benth.) Kuntze

NOMS: Tipuana. Acàcia de flor groga. Castellà : Tipa. Tipuana. Palo rosa. Portuguès: Amendoim-acácia. Tipuana. Anglès: Rosewood. Tipa. Pride of Bolivia. Francès: Tipa. Palo rosa. Xinès: da ban mu.

Flors en raïms terminals o axil·lars

SINÒNIMS: Machaerium tipu Benth.; Tipuana speciosa Benth.

DISTRIBUCIÓ: Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida. Aquesta espècie procedeix, especialment, d’Argentina i Bolívia.

HÀBITAT: Cultivada als parcs i jardins

Arbre de fins 25 metres d'alçada

FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Arbre que pot assolir els 25 metres d’alçada amb una capçada densa sostinguda per un tronc d’escorça gris i escletxes verticals. És un arbre semicaducifoli perquè perd les fulles molt tard, ja ben entrat l’hivern, i les trau a principis de la primavera.

Fulles imparipinnades de fins un pam de llargària

Fulles oposades, compostes, imparipinnades, de 10-20 cm de llargària i 7-11 parells de folíols peciolulats, oblongs, de marge enter, disposats de manera alterna en dues files oposades.

Flors papilionàcies de color groc ataronjat

Flors en inflorescències en raïms axil·lars i terminals, amb flors de llarg pedicel i calze acampanat, acabat en cinc dents desiguals i curtes. Corol·la papilionàcia de color groc  ataronjat, amb els pètals arrugats, l’estendard emarginat i amb una taca rogenca a la base. Androceu amb 10 estams dels quals 9 soldats formant un tub i un de lliure, d’anteres blanques. Floreix de maig a l’agost a l’hemisferi nord i en desembre i gener al sud d’Amèrica.

Fruit en sàmara

Fruit en llegum alat, tipus sàmara, el·líptic, de 4-7 cm de longitud i 1,5-2,5 cm d’amplada, amb ala coriàcia i una sola llavor, de color marró clar, maduren a la tardor i romanen a l’arbre fins l’hivern.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les arrels d’aquest arbre són molt agressives i poden aixecar amb facilitat l’asfalt de les carreteres o el formigó de les edificacions, pel que cal prendre precaucions i no plantar prop de cases o piscines que poden patir danys.

Tronc amb fissures verticals

USOS I PROPIETATS: S’empra per reforestar àrees amenaçades per la desertificació perquè suporta climes àrids. La fusta és bona per a treballar en fusteria i ebenisteria. L’escorça conté tanins que s’aprofiten per adobar pells, i les fulles són un bon aliment pel bestiar. A més a més la seua resina roja té propietats astringents. Però principalment s’usa com arbre ornamental en parcs, jardins i alineacions de places i carres. A finals del segles XIX i principis del XX els parcs, avingudes i bulevards de es principals ciutats argentines es van poblar de tipuanes, gràcies a l’arquitecte i paisatgista Carlos Thais. D’ací es va donar a conèixer com arbre ornamental i es va difondre per la resta del món de clima temperat.

Flor de tipuana

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Tipuana  deriva de “tipu” el nom que els nadius de Bolívia donaven a l’arbre. L’epítet específic tipu fa al·lusió al mateix fet.

Aquesta espècie va ser descrita per primera vegada com Machaerium tipu (bosiònim) per George Bentham i publicada en Hooker's Journal of Botany and Kew Garden Miscellany 5: 267. 1853. En 1898 va ser publicada per Carl Kuntze en Revisio Generum Plantarum 3(3): 72. 1898. amb el nom actualment admès de Tipuana tipu

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)