Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 6 de març de 2017

Orobanche latisquama (F.W.Schultz) Batt.

NOMS: Frare del romer. Frare de romaní. Pa de corb. Castellà: Jopo. Espárrago de lobo, Orobanca, Orobanca de romero, Pan de lobo de las jaras.

Flors en espiga
SINÒNIMS: Boulardia latisquama F.W.Schultz (basiònim); Ceratocalyx fimbriata Lange

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Creix en les brolles i clarianes de pinars, parasitant el romer (Rosmarinus officinalis). Fins els 1200 metres d’altitud

Herba paràsita sense clorofil·la
FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herba paràsita, sense clorofil·la, amb la tija simple de color vermellós que pot arribar als dos pams d’alçada.

Fulles de color castany
Fulles més o menys imbricades al llarg de la tija, semiamplexicaules, amplament lanceolades i cobertes de pèls glandulífers, de color castany

Flors corbades a la part superior
Flors en inflorescències en espiga que pot assolir un pam, amb moltes flors purpúries, totes amb una bràctea ampla i acuminada de marge denticulat, i amb el calze campanulat acabat en dos lòbuls a la part superior. Corol·la estretament infundibuliforme, bilabiada, de color violeta clar a la base i va enfosquint-se cap a l’àpex; llavi superior corbat a l’àpex en forma de casc, més o menys enter, mentre que el llavi inferior està dividit en tres lòbuls ovats amb el marge denticulat. Androceu amb quatre estams inserts per damunt de la base de la corol·la, amb anteres que poden tindre pèls dispersos. Gineceu amb estil corbat cap a l’àpex acabat en estigma bilobulat blanquinós. Floreix durant la primavera, en maig i juny.

Fruit en càpsula ovoide.

Llavi superior en forma de casc
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El gènere Orobanche comprèn tan sòls herbes holoparàsites perennes o anuals. Aquesta espècie, O. latisquama, obté el seu aliment parasitant a través de les seves arrels les arrels del romaní, pel que depenen totalment de les plantes que parasita per a nodrir-se i  no pot completar el seu cicle vital sense un hostatger. Com que no necessita llum per viure, es manté sota el terra, i tan sols manifesta externament la seva existència quan produeix les espigues florals, cosa que no fa tots els anys.

Quatre estams i un estil amb l'estigma bilobulat i blanquinós
USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra com astringent, deixant en aigua al seré una nit i pres en dejú.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Orobanche deriva del grec "órobos, -ou" un tipus de llegum, i "anchein" estrangular, ofegar, és a dir que ofega els llegums, segons Teofrast per la relació parasitària que estrangula alguns llegums. Plini també citava aquestes plantes amb aquest nom.

L’epítet específic latisquama ve de “latus” llarg, estès, i de “squama” esquama, és a dir, amb grans esquames 

Orobanche latisquama va ser descrit i publicat per Jules Aimé Battandier (Batt.) en Flore de l'Algérie 1: 659. 1888.       

Família Orobanchaceae

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...