Allium neapolitanum Cirillo

NOMS: All blanc. Llàgrimes. All napolità. Castellà: Ajo blanco, Lagrimas de la virgen, Lágrimas de la magdalena. Portuguès: Alho-sem-cheiro. Cebolinho-cheiroso. Francès: Ail blanc, Ail de naples. Italià: Aglio napoletano. Anglès: Daffodil garlic. Naples Garlic. White Garlic. Alemany: Neapolitanischer Lauch. Neerlandès: Italiaanse Look. Grec: Άγριο κρεμμύδι. Άλλιο το νεοπολιτάνικο. Σκορδαψιός.

Flors en umbel·la laxa

SINÒNIMS: Allium candidissimum Cav.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Silybo-Urticion. Creix en herbassars ruderals, vores de camins, horts i talussos, sobre sòls frescs. Cultivat com ornamenta i sovint naturalitzat. Fins els 500 metres d’altitud

Bulbosa de fins 50 cm d'alçada

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herba bulbosa amb una tija de fins mig metre d’alçada, massís, amb dos cantells aguts o ales, que surt directament del bulb que és subesfèric, de coberta llisa, amb petits bulbs a la part externa del bulb principal.

Fulles planes, linears i quillades

Fulles planes i linears, quillades, disposades al llarg del terç inferior de la tija. L’àpex de la fulla es contrau de forma abrupta.

Tèpals blancs i anteres verdoses

Flors agrupades en umbel·la hemisfèrica laxa amb una bràctea entera, apiculada, membranàcia i persistent. Flors amb sis tèpals d’un blanc pur disposats en forma de copa durant la florida i després aplicats a l’ovari. Androceu amb sis estams inclosos amb la base del filament triangular; anteres verdoses. Gineceu amb ovari llis, estil i estigma enter. Floreix entre febrer i juny

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El gènere Allium consta d'unes 1.250 espècies essent un dels gèneres amb més espècies del món. Són plantes perennes bulboses que formen compostos químics que els confereix una olor i gust característics. Les espècies d'Allium es distribueixen principalment per l'hemisferi nord sota climes temperats, però com a excepció també es troben en l'hemisferi sud com a Xile, a Brasil i a l'Àfrica tropical.

Una sola bràctea membranàcia i apiculada

USOS I PROPIETATS: Pareix que té propietats com blocador d'adrenoreceptors beta, que s’utilitza en el tractament de la hipertensió arterial.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Allium és d’origen incert, però és el nom utilitzat per Plaute, Plini i altres per referir-se a l’all.  Alguns autors hi deriven del grec “ἄγλις áglis” que significa dent d’all, i altres del grec antic “ἀλλᾶς allãs” que significa adobat, amanit. El nom específic neapolitanum és un epítet geogràfic que deriva de “Neapolis”, antic nom de Nàpols, és a dir, napolità.

Allium neapolitanum va ser descrit per Domenico Maria Leone Cirillo i publicat en Plantarum Rariorum Regni Neapolitani 1: 13. 1788.

Família Amaryllidaceae (Liliaceae)