Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 30 de gener de 2017

Crepidotus variabilis (Pers.) P. Kumm.

NOMS: Ventall de branca. Castellà: Crepidoto variable. Abanicos de la madera. Gallego: Conchiña. Èuscara: Txirla arrunt. Francès: Crépidote variable. Anglès: Variable oysterling. Alemany: Gemeines Stummelfüsschen. 

Bolet en forma de cloïssa
SINÒNIMS: Agaricus variabilis Pers.; Dochmiopus variabilis (Pers.) Pat.

DISTRIBUCIÓ: Cosmopolita: es diu de distribució cosmopolita les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

HÀBITAT: Creix, a la tardor i l’hivern, sobre fusta morta, pinyes, etc. als pinars i carrascars.

DESCRIPCIÓ: Bolet en forma de cloïssa, blanquinós o de color beix, sense peu o, si en té, és molt rudimentari i excèntric. Capell petit, de fins 3 cm de diàmetre, amb cutícula coberta de pèls que el fa finament tomentós i marge irregular i incurvat.  

Himeni de làmines primes amb lamèl·lules
Himeni de làmines simples, ventrudes, primes, disposades radialment i blanquinoses de joves però prompte prenen el color de les espores que són de color terrós clar en massa.

Carn minsa i membranosa, sense olor ni sabor apreciable.

Pot confondre’s amb Schizophyllum commune però aquest sapròfit té les làmines de l’himeni amb aresta bífida, mentre que Crepidotus les té simples

Sapròfit amb cutícula tomentosa
COMESTIBILITAT: Sense cap interès culinari per les petites dimensions i la carn escassa. (Mai no mengi qualsevol bolet fins que estigui segur que és comestible, ja que molts són tòxics i alguns són un verí mortal) 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Crepidotus deriva del grec “κρηπίς, -ῖδος krepís –idos” sandàli o sabata, i del grec “οὖς, ωτόϛ oús, otós” orella, en referència al capell, és a dir, amb barret en forma de sandàlia. L’epítet específic variabilis del llatí “variabilis, e” variable, per les formes diverses que pot prendre el barret.

Crepidotus variabilis va ser publicat per Paul Kummer (P.Kumm) en Der Führer in die Pilzkunde (Zerbst): 74 (1871).

Marge del barret molt variable
CURIOSITATS MICOLÒGIQUES: Els sapròfits són els fongs que creixen sobre matèria orgànica morta, d’on obtenen els nutrients que necessiten, degradant-la. Així podem trobar fongs sapròfits sobre fusta podrida, fulles mortes, fruits o fems, als quals descomponen i converteixen, de nou, en nutrients per a les plantes. La paraula deriva del grec “σαπρος, saprós” podrit, i “φυτος fitos” planta.

Família Inocybaceae


Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...