Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 17 de maig de 2018

Ranunculus bulbosus L.

NOMS: Gata rabiosa. Ranuncle bulbós. Api bord. Botó d´or. Queixals de diable. Castellà: Hierba velluda. Pie de gato. Pata de gallina. Botón de oro. Joyel de agua. Gallego: Patelo. Pe de galiña. Euscara: Urdan-belarra. Occità: Peto-saumo. Portuguès: Patelo. Pê de galîña. Francès: Renoncule bulbeuse. Italià: Ranuncolo bulboso. Anglès: Bulbous buttercup. Frogwort. Saint Anthony's Turnip. Alemany: Knolliger Hahnenfuß. Neerlandès: Knol Boterbloem. Grec: Βατράχια.

Ranunculus bulbosus, botó d'or
SINÒNIMS: Ranunculastrum bulbosum (L.) Fourr.

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Molinio-Holoschoenion. Creix a llocs amb el sòl calcari humit, junt a fonts o torrenteres

Ranunculus bulbosus planta amb bulb a la base 
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Aquest ranuncle es caracteritza per tenir bulbs a la base, d’on surten directament les fulles i les tiges floríferes, de fins mig metre d’alçada, pubescents.

Fulla de Ranunculus bulbosus trilobada amb llarg pecíol
Fulles basals formant una roseta amb llarg pecíol i tres grans lòbuls, el central peciolulat, pubescents; els tres lòbuls són tripartits amb el marge dentat. Les fulles caulinars són de distribució alterna, les inferiors semblants a les basals però més petites, i les superiors molt més reduïdes, trisectes, sèssils, amb els segments linear-lanceolats.

Flors de Ranunculus bulbosus amb nombrosos estams
Flors solitàries, hermafrodites, pentàmeres i actinomorfes, amb peduncles llargs, pubescents i solcats. Calze amb cinc sèpals ovato-lanceolats, membranacis i reflexos. Corol·la amb cinc pètals arrodonits, de 1-3 cm de diàmetre, de color groc viu. Androceu format per nombrosos estams disposats en espiral amb anteres grogues. Gineceu súper amb nombrosos carpels lliures amb pistil i estil. Floreix en primavera i estiu, entre abril i agost.

Aquenis de Ranunculus bulbosus 
Fruit en polinúcula formada per les núcules de cada carpel. Les núcules són glabres, comprimides, lenticulars, amb bec curt un poc arquejat,  i de color marronós quan madura.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les plantes són l’esclavó que uneix la terra amb el sol. Tot el que els humans han usat com a font d’energia des del principi dels temps prové de les plantes però, a més a més, amb la miraculosa relació amb el sol, produeixen l’oxigen que respirem, el nostre menjar i les molècules químiques que fem servir per tractar les nostres malalties

Sèpals reflexos de Ranunculus bulbosus
USOS I PROPIETATS: La planta fresca és tòxica, ja que conté protoanemonina, una substància tòxica per humans i animals, que provoca irritacions cutànies que poden transformar-se en ulceres o gangrenes si no es tracten. Però una vegada la planta seca, la toxicitat disminueix i pot ser emprada en medicina popular perquè té propietats expectorants, vermífugues, antibiòtiques i rubefaents.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Ranunculus és un diminutiu de “rana” granota, per l’entorn aquàtic d’algunes espècies del gènere. Plini diu: “anomenem ranuncle l’herba que els grecs anomenen “βάτραχος bátracos”, que és la granota. L’epítet específic bulbosus ve del llatí "bulbus" que significa bulb, ceba, és a dir, bulbós.

Ranunculus bulbosus va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 554. 1753.

Família Ranunculaceae

3 comentaris:

  1. Como siempre muy ilustrativa y bonita entrada Manuel.
    Un Brazo

    ResponSuprimeix
  2. No he trobat mai un Ranunculus i meyns aquest que és de clima més humit Boniques fotos has fet, Manel!
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...