Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

divendres, 14 de setembre de 2018

Minuartia geniculata (Poir.) Thell.

NOMS: Minuàrtia geniculada. Castellà: Morujón acodado. Francès: Rhodalsine genouillée. Italià: Minuartia ginocchiata. Anglès: Pink Sandwort. Woody Sandwort.

Minuartia geniculata
SINÒNIMS: Rhodalsine geniculata (Poir.) F.N.Williams; Arenaria geniculata Poir.; Minuartia procumbens (Vahl) Asch.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània meridional

HÀBITAT: Thero-Brometalia. Creix a llocs secs i assolellats, sobre sòls remoguts i trepitjats, fins els 400 metres d’altitud. Aquests exemplars al peu de les muralles del castell de Montesa.

Planta prostrada
FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Herba prostrada amb la base llenyosa i les tiges molt ramificades i geniculades de fins mig metre.

Fulles de Minuartia geniculata
Fulles linears lanceolades, amb un sol nervi, de distribució oposada i cobertes de pèls glandulosos, com tota la planta.

Pètals majors que els sèpals del calze
Flors en cimes paniculiformes laxes, amb llargs pedicels. Calze amb cinc sèpals amplament escariosos al marge, més curts que els pètals. Corol·la amb cinc pètals rosats que sobrepassen els sèpals del calze. Androceu amb 10 estams, cinc dels quals són més curts que els altres cinc. Gineceu amb ovari súper. Floreix a la primavera, entre març i juny

Fruit en càpsula dehiscent de llargària similar al calze, amb llavors reniformes i reticulades.  

Minuartia geniculata està coberta de pèls glandulosos
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta espècie podem confondre-la amb alguna espècie similar de Spergularia, abundants sobre sòls salins del litoral, però minuàrtia no té les estípules membranoses a les fulles que caracteritzen la Spergularia.

Sèpals de marge escariós de Minuartia geniculata
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere, Minuartia, el va donar Linné en honor al farmacèutic i botànic català Joan Minuart i Parets (1693 -1768) que va jugar un paper important en la creació de Reial Jardí Botànic de Madrid. L’epítet específic geniculata deriva de "genículum" diminutiu de "génu, -us" genoll, en referència als nusos de la planta.

Aquesta espècie va ser descrita per primera vegada per Jean Louis Merie Poiret, i publicada en Voyage en Barbarie 2: 166. 1789. Amb el nom de Arenaria geniculata. Amb el nom actualment reconegut de Minuartia geniculata va ser publicada per Albert Thellung en Mémoires de la Société des Sciences Naturelles et Mathématiques de Cherbourg 38: 232. 1912.


Família Caryophyllaceae

2 comentaris:

  1. Es una hierva interesante amigo Juanma con una floración muy vistosa. Muy buena elaboración de su ficha.
    Un fuerte abrazo

    ResponElimina
  2. Molt bonica aquesta Minuartia de color rosa, jo vaig veure una de color blanc al Pirineu.
    Una abraçada, Manel.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...