Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

divendres, 20 de novembre de 2020

Aloe vera (L.) Burm.f.

NOMS: Atzavara. Bàlsam. Aceve. Séver. Castellà: Aloe. Pita zabila. Závila. Aloe vera. Gallego: Aloe. Èuscara: Zabilabelarmintza. Portuguès: Erva babosa. Aloé-vera. Francès: Aloé. Aloës. Italià: Aloe vera. Anglès: Barbados aloe. Curacao aloe. Bitter aloe. Medicinal aloe. True aloe. Alemany: Echte Aloe. Neerlandès: Aloë vera. Grec: Αλόη η γνήσια. φαρμακευτική αλόη. Xinès: lu hui. 費拉蘆薈

SINÒNIMS: Aloe perfoliata var. vera L.; Aloe barbadensis Mill.; Aloe chinensis (Haw.) Baker; Aloe vulgaris Lam.

DISTRIBUCIÓ:  Àfrica

HÀBITAT: Cultivada en jardins i de vegades subespontània en zones de costa rocosa

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Arbust acaule, estolonífer, sense rebrots laterals, de fulles suculentes

Fulles densament agrupades en roseta basal, triangular-lanceolades, rectes o un poc corbades, de 40-50 cm de llargària i 5-8 cm d’amplada, de color verd grisenc o glauc, sense taques i amb dents gruixuts al marge 

Flors en inflorescències en raïm simple en un llarg peduncle, que pot arribar al metre d’alçada, amb flors hermafrodites, trímeres, grogues, curtament pedicel·lades i pèndules, amb bràctees triangulars acuminades i membranàcies. Periant groc. Tubular, de 2,5 a 3 cm; sis tèpals, els externs soldats a la meitat inferior. Androceu amb sis estams exserts. Gineceu amb ovari súper i estil en part i estigma exserts. Floreix des de març fins agost.

Fruit en càpsula trígona amb llavors curtament alades

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta espècie, procedent de l’illa de Socotra, al nord-est d’Àfrica, s’ha cultivat des d’antic com ornamental als jardins i per les seues propietats medicinals. A vegades s’escapen dels cultius i s’asilvestren en zones de clima suau però no són considerades invasores.

USOS I PROPIETATS: De l’Aloe vera s’empren el gel i el sèver o làtex en medicina alternativa i primers auxilis casolans. El gel és la porció mucilaginosa del centre de les fulles; el sèver o làtex és el suc quallat que surt en fer una incisió a la fulla, un sòlid cristal·lí de color marró i gust molt amarg. Aquests productes, especialment el sèver, no han d’utilitzar-se sense control mèdic, pels efectes adversos o tòxics que poden provocar.

En medicina popular s’empra com descongestiu i broncodilatador de les vies respiratòries, en casos de gastritis i directament sobre superfícies cutànies per curar talls, úlceres, picades d’insectes, tractament de l’acne, l’herpes, mussols, psoriasi, gingivitis, amigdalitis i altres afeccions de la boca.

La Comissió E d'Alemanya ha aprovat la utilització de les fulles d'Àloe vera. La FDA nord-americana només autoritza l'ús intern de l'àloe sempre que el producte estigui exempt d'antraquinones, sense haver-hi restriccions en la seva utilització a nivell extern.

Una llei nord-americana dictada a Washington el 3 de març de 1973, declarà l'àloe com a espècie protegida. De la mateixa manera es van dictar normes de protecció en algunes regions de l'Àfrica oriental.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Aloe és d'origen molt incert. Segons uns autors deriva del grec “άλς, άλός (als, alós)” sal, donant “άλόη, ης, ή (aloé, oés)” que designava tant la planta com el seu suc, a causa del seu sabor que recorda l'aigua del mar. D'allí va passar al llatí “ălŏē, ēs” amb la mateixa accepció que, en sentit figurat, significava també amarg. Altres autors han proposat un origen àrab “alloeh”, que significa substància amarga; la proposta d'origen complex a través de l'hebreu “ahal (אהל)”, sovint citat en textos bíblics, sembla que es refereix a l'Aquilaria malaccensis, la fusta del qual, lignum aloe o linàloes, apareix mitja dotzena de vegades a la Bíblia. L’epítet específic vera significa vertader, real, genuí.

En algunes tombes de faraons egipcis s’han trobat dibuixos d’àloes i, segons consta en el papir Ebers del segle XVI aC., amb aquesta planta es fabricaven elixirs de llarga vida.   

Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 320–321. 1753. amb el nom de Aloe perfoliata var. vera. Amb el nom actualment acceptat de Aloe vera va ser publicada per Nicolaas Laurens Burman (Burm.) en Flora Indica: cui accedit series zoophytorum indicorum, nec non Prodromus Florae Capensis. 83. 1768.

Família Liliaceae, (Xanthorrhoeaceae, Asphodelaceae)

1 comentari:

  1. Es tan poc coneguda la flor d'aquesta planta que fa goig veure-la!
    Molts petons-

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...