Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimecres, 11 de novembre de 2020

Spartium junceum L.

NOMS: Ginesta. Ginesta vera. Ginestera. Herba de ballester. Argelagó. Castellà: Canarios. Gayomba. Genista de España. Hiniestra. Retama de flor. Retama de los jardines. Retama macho. Gallego: retrama fina. Èuscara: Gai-on-bat. isats espainiarra. Isatsa. Occità: Genèsta cava, Genèsto d’espagno, Ginèsta, Ginèsta cava, Ginèsta d’espanha, Petarèllo. Portuguès: Giesta. Giesteira.  Francès: Spartier. Spartier à tiges de jonc. Italià: Ginestra comune. Ginestra di Spagna. Ginestra odorosa. Anglès: Spanish Broom. Weawer's Broom. Yellow Spanish Broom. Alemany: Binsen-Ginster. Binsenginster. Pfriemenginster. Neerlandès: Priemkruid. Spaanse Brem. Grec: Σπάρτιο το βουρλόμορφο. Σπάρτο. Σπάρτος βρουλόμορφος. Xinès: ying zhua dou.

SINÒNIMS: Genista juncea (L.) Desf.; Cytisus junceus (L.) Vuk.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània-septentrional

HÀBITAT: Brachypodietalia phoenicoidis. Arbust cultivat com ornamental i naturalitzat a les vores de les carreteres, llocs alterats i marges de torrents. Fins els mil metres d’altitud.

FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Arbust que pot arribar a fer cinc metres d’alçada tot i que no sol passar dels tres metres, molt ramificat des de la base, amb tiges junciformes verdes, cilíndriques, finament estriades i flexibles.

Fulles de distribució esparsa, que cauen aviat, petites, lanceolades o linears, de marge enter

Flors que surten a les summitats de les tiges en raïms laxes; són flors grans, de dos centímetres o més, flairoses, de color groc molt viu, hermafrodites, pentàmeres, amb la típica forma papilionada. Pedicels amb una petita bràctea caduca a la base.  Calze format per una sola peça que embolcalla la part inferior de la corol·la, membranós i persistent. Corol·la papilionada, marcescent, amb pètals grocs unguiculats. L’estendard és el major, de forma orbicular, i les ales i la carena amb aurícules ciliades. La carena acabada en un bec acuminat. Androceu format per 10 estams monadelfs amb anteres que tenen dos flocs de pèls a la base. Gineceu d’ovari súper amb estil glabre, arquejat a l’àpex i estigma lateral. Pot florir durant tot l’any però la principal florida és a finals de primavera i principis d’estiu, entre abril i juliol

Fruit en llegum dehiscent per dues valves, comprimit, de 6-9 cm, que prenen un oò negrós en madurar, amb 10-18 llavors lluents de forma ovoide.  

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Tiges assimiladores o fotosintetitzadores són tiges verdes que fan la fotosíntesi per absència total o parcial de fulles. Poden ser junciformes, com en aquest cas; si són de creixement indefinit, com els cactus, reben el nom de fil·locladis; quan el creixement és definit i s’assembla a una fulla s’anomena cladodi, com el galzeran (Ruscus aculeatus).

USOS I PROPIETATS: És una planta usada com a ornamental. Antigament s’emprava en les processons del Corpus Christi, raó per la qual hom considera que la ginesta és la flor nacional de Catalunya atès el seu lligam amb el Corpus de Sang, el primer aixecament del poble català contra l'opressió de la monarquia espanyola

En medicina popular s’empra, en petites dosis, perquè té propietats purgants, vomitives i laxants. La bullida de flors i fruits és beneficiosa com a depurativa de la sang, contra el reuma i les afeccions de la pell. Conté un alcaloide molt tòxic, la cistina, pel que és millor no usar-la sense prescripció mèdica.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Spartium deriva del grec “spartion”, veu que designa distintes plantes productores de fibres tèxtils i emprades per fer cordam. L’epítet específic junceum  ve del llatí “iuncus” jonc, per la similitud de les tiges, quasi afil·les, amb els joncs.

Aquesta espècie està inclosa en el “Catálogo Español de Especies Exóticas Invasoras”, regulat pel Reial Decret 630/2013, de 2 d’agost, i està prohibida en Canàries la seua introducció al medi natura, possessió, transport, tràfic i comerç.

Spartium junceum va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 708. 1753.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...