Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

diumenge, 26 d’abril de 2020

Ferula communis L.

NOMS: Canyafèl·lera. Canyaferla. Fèl·lera. Canyafel. Fenollassa. Castellà: Cañaheja. Ferula. Gallego: Canafrecha. Èuscara: Astacañabera. Otserri-belar. Occità: Fèrla. Portuguès: Canafrecha. Francès: Férule commune. Grande Férule. Italià: Ferula comune. Cannaferla. Cagna fenu. Anglès: Feshook. Giant Fennel. Alemany: Gemeines Rutenkraut. Gemeines Steckenkraut. Knotenblühendes Steckenkraut. Riesenfenchel. Grec: Ανάρθηκας. Βανούκα. Κουρκούτα. Νάρθηκας. Φερούλα.


SINÒNIMS: Ferula communis L. subsp. communis.; Ferula ferulago L.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Brachypodietalia phoenicoidis. Vores de camins, camps abandonats, sobre sòls calcaris pedregosos, secs i assolellats. Entre els 200 i els 1000 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.


DESCRIPCIÓ: Herbàcia amb una tija flora erecta, robusta, glauca, fistulosa amb la part interior esponjosa, que pot arribar als tres metres d’alçada i  seguir en peu molt de temps després de la dispersió dels fruits.


Fulles grans, triangulars, 3-4 pinnatisectes, dividides en segments linears, plans i lliures. Les inferiors amb pecíol cilíndric i les superiors, progressivament menors, reduïdes a una beina ampla. Les fulles es sequen a l’estiu i tornen a sortir a la tardor. Són paregudes a les del fenoll (Foeniculum vulgare) però no desprenen la forta olor anisada del Foeniculum.

Flors en umbel·la hemisfèrica terminal gran i umbel·les laterals situades a diferents nivells. Les laterals amb el peduncle major. Sense involucre a la base dels radis. Bractèoles estretes que cauen aviat. Calze amb cinc dents; pètals grocs, aguts i enters. Floreix entre abril i juliol.


Fruit el·líptic, comprimit pel dors amb costes dorsals filiformes i les marginals molt estretament 
alades o sense ales.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Gràcies a la sensibilitat difusa  dels vegetals, poden veure sense ulls, degustar sense papil·les, olorar sense nas i digerir sense estómac però, a més a més, poden detectar la gravetat, els camps magnètics i són capaços de mesurar un gran nombre de gradients químics presents en l’aire o en el terra. Les plantes tenen, per tant, més sentits que els animals.


USOS I PROPIETATS: El seu làtex conté compostos tòxics per als animals herbívors. A principis de la primavera, quan comença a florir, la planta genera una mena de coagulant i el bestiar que ho menge pot morir d’hemorràgia. Quan la planta està seca pot inflar-se, quan un animal se la menja, i ofegar-lo.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Ferula deriva del llatí “ferula” pal, canya, bastó, perquè els pastors l’utilitzaven de bastó lleuger. L’epítet específic communis és una paraula llatina que significa comú, freqüent, ordinari.

Sovint s'ha dit que en l'antiguitat es feien servir varetes de canyafel per portar foc. Prometeu hauria robat el foc sagrat transportant-lo en una vareta de canyafel, per portar al poble el foc que els déus volien negar-los. A Còrsega el canyafel es feia servir a la Setmana Santa per portar el nou foc; la medul·la estava encesa i cremant lentament.

Aquesta planta també era sagrada per al déu del vi, Dionís. La tija, lleugera però resistent, coronada per una pinya, servia per a sostindré a qualsevol que s’haguera passat amb el vi. Aquesta vara o bastó s’anomenava tirs “θύρσος tryrsus

Ferula communis va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 246. 1753.

Família Umbelliferae, Apiaceae

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...