NOMS: Fenoll, fonoll,
fonollera, herba de les vinyes. Occità: Fenolh, Fenoun. Cast. Hierba santa, Hinojo, Hinojo
común, Linojo. Gall. Fiollo. Ast. Cenoyu, anisinos, fenoyu. Èuscara: Anis-bedarr, mieloi, pukulli,
xarpot. Port. Fiolho. Funcho. Italià: Finocchio comune. Francés: Aneth doux. Fenouil. Anglés: Fennel. Sweet cumin. Wild
Fennel. Alemany Fenchel. Gewürzfenchel.
Neerlandès: Venkel.
 |
| Flors grogues de fenoll |
SINÒNIMS: Anethum
foeniculum L.; Foeniculum capillaceum Gilib.; Foeniculum
officinale All.; Foeniculum piperitum (Ucria) Sweet;
DISTRIBUCIÓ:
Mediterrània. Original de la zona meridional d’Europa però distribuïda per
totes les zones temperades del món.
HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis. Camps,
camins i prats secs fins els 1200 metres d’altitud.
 |
| El pecíol de la fulla embeina la tija |
FORMA VITAL:
Hemicriptòfit: plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir
els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que
aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any.
 |
| Fulles molt dividides en fines lacínies |
 |
| Flors pentàmeres |
Flors en inflorescències tipus umbel·la composta, sense bràctees; cada umbel·la acaba en una umbel·lula amb els radis més curts; flors de color groc verdós amb calze de cinc sèpals soldats i corol·la de cinc pètals oblongs amb la punta corbada. Cinc estams i l’ovari ínfer amb dos estils molt curts. Floreix de juny a novembre.
 |
| Fruits en diaqueni |
Fruits són diaquenis sense pèls en forma d’ou comprimit amb cinc costelles marcades
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Una umbel·la, en botànica, és un conjunt de flor amb
pedicels que surten tots del mateix punt de l’eix central, com les barnilles d’un
paraigües. Pot ser simple o composta. En el segon cas cada barnilla porta a l’àpex
un altra umbel·la més petita, és a dir, és una umbel·la d’umbel·les.
USOS I PROPIETATS:
Tota la planta desprèn un fort aroma a anís. Té anetol i estragol el que fa que
tinga propietats carminatives i diürètiques.
Les llavors i les tiges es masteguen per refrescar l’alè.
Les tiges i les fulles s’utilitzen com herba aromàtica, les
llavors com espècia i el bulb com hortalissa. En Andalusia s’utilitza en
salmorres, adobs i salses.
Al centre d’Europa són molt populars els bulbs de fenoll
conreat. Es preparen bullits amb vinagreta, gratinats amb beixamel i coberts de
formatge o tallats a trossos.
 |
| Umbel·la composta |
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El
nom genèric Foeniculum deriva del
llatí “fenum, -i” que significa fenc,
farratge. L’epítet específic, vulgare, ve del llatí “vulgus” que significa vulgar, comú,
freqüent.
En Itàlia “finocchio” (fonoll) és un insult que significa
efeminat o homosexual. L’origen de l’insult ve de l’Edat Mitjana, quan el
Tribunal de la Inquisició cremava en la foguera als homosexuals i cobrien a la
víctima amb fenoll fresc perquè el suplici fora més llarg.
A l’Edat Mitjana el fenoll era considerada una planta
màgica. Al solstici d’estiu era costum penjar un manoll de fenoll a la porta de
la casa per espantar els mals esperits.
El Foeniculum vulgare
és la única espècie del gènere Foeniculum.
Eruga de Papilio machaon
INTERACCIONS ECOLÒGIQUES: El fenoll és una planta nutrícia per a les erugues de la Papallona
reina (Papilio
machaon) i és fàcil trobar-les alimentant-se de les fulles. Els
exemplars adults depositen els ous a finals de la primavera i, una vegada
complerta la maduració d’aquesta segona generació, tornen a volar a l’estiu,
quan depositen de nou els ous per a hivernar en forma de crisàlide. També fan
servir la fenollassa (Ferula
cummunis) i la pastanaga borda (Daucus
carota). Les erugues tenen un sistema de defensa, anomenat osmeteri,
mitjançant el qual emeten un líquid pudent per espantar els enemics. Tot i
això, la papallona adulta prefereix libar el nèctar d’altres flors.
Papilio machaon
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada