Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 14 de gener de 2021

Albizia julibrissin Durazz.

NOMS: Acàcia de Constantinoble. Arbre de la seda. Castellà: Acacia de Constantinopla. Árbol de la seda.  Portuguès: Acácia-de-constantinópola. Italià: Gaggia arborea. Durazzo. Albizzia.  Acacia di Constantinopoli. Francès:  Arbre à soie. Mimosa de Constantinople. Anglès: silk-tree albízia. Mimosa. Persian Acacia. Powderpuff Tree.  Alemany: Schirmakazie. Schlafbaum. Seidenbaum. Grec: Ακακία Κωνσταντινουπόλεως . Γκιούλ-μπερσίμι. Neerlandès: Albizia. Xinès: he huan.

SINÒNIMS: Acacia julibrissin (Durazz.) Willd.; Feuilleea julibrissin (Durazz.) Kuntze; Mimosa julibrissin (Durazz.) Scop.; Sericandra julibrissin (Durazz.) Raf.

DISTRIBUCIÓ: Natiu d’Àsia: Xina i Japó

HÀBITAT: Cultivat a parcs i jardins i subespontània o naturalitzada en marges de carreteres

FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada

DESCRIPCIÓ: És un arbre petit, caducifoli, de fins sis metres d’alçada amb el tronc prim grisós i copa ampla i aplanada per dalt, com un para-sol.

Fulles grans i compostes bipinnades, semblants a les frondes de les falgueres, amb folíols oblongs, petits i asimètrics, el que li confereix un aspecte lleuger, gràcil i delicat.

Flors en umbel·les terminals adornades amb nombrosos, i excepcionalment llargs, estams color de rosa que s’obrin en corona oferint una floració de gran vistositat durant l’estiu. Floreix a l’estiu, des de juny fins l’agost

Fruit en llegum comprimit lateralment de fins 20 cm de longitud i color bru.  

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les seves fulles es tanquen de nit o quan plou com si dormiren. Aquest és una característica que comparteixen altres membres de la subfamília de les Mimòsides i s’anomena nàstia.  És un moviment de resposta de determinades zones d'un vegetal davant d'un estímul extern, basat en processos de canvi de turgència de grups de cèl·lules que varien el seu volum mitjançant el control de l'entrada i l'eixida de l'aigua.

USOS I PROPIETATS: Emprat en jardineria on, per ser de poca envergadura, és ideal per a jardins petits, sempre que s’ubique en llocs protegits i orientats al sud o sud-oest, inclús a la vora del mar. Aïllat o en grup proporciona bells racons d’ombra tamisada. Necessita ambients càlids i estar a ple sol. No és exigent amb el terreny però és preferible que siga alcalí i poc humit. No calen massa regs, un per setmana en estiu serà suficient. 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Albizia està dedicat a Filippo Degli Albizzi, un naturalista italià del segle XVIII que va ser el primer en introduir Albizia julibrissin en Europa, cap als anys 1740, des de Constantinoble. El nom de l’espècie, julibrissin , deriva de la paraula persa "Gul-i-Abrisham" flor de seda, o de l'àrab "djulâb" aigua de roses.

Albizia julibrissin va ser descrita per Antonio Durazzini i publicada en Magazzino toscano 3(4): 13–14, pl. [opposite p. 1]. 1772.  

Família Leguminosae (Fabaceae, Mimosaceae)

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...