Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimecres, 25 d’octubre del 2023

Saxifraga stolonifera Curtis

NOMS: Saxífraga de jardí. Castellà: Saxífraga. Ramo de novia. Madre de cientos. Geranio de fresas. Pelo de la Virgen. Francès: Saxifrage stolonifère. Italià: Sassifraga stolonifera. Anglès: Creeping Saxifrage. Strawberry Saxifrage. Alemany: Hängender Steinbrech. Judenbart. Xinès: hu er cao.

SINÒNIMS: Saxifraga sarmentosa L.f.; Sekika sarmentosa Moench; Diptera sarmentosa Borkh.;

DISTRIBUCIÓ: Paleàrtica:  La regió paleàrtica és una de les vuit ecozones en què es divideix la superfície de la Terra. És la de major extensió, inclou Europa, la part d'Àsia que queda al nord de l'Himàlaia, el nord d'Àfrica i la zona nord i central de la península aràbiga. Procedeix del Japó i el sud-est de la Xina.

HÀBITAT: A la seva terra natal prosperen als boscos, als arbustos, als prats, fins i tot a les roques, a altituds de 400 a 4500 metres. Actualment s'utilitza com a planta ornamental a tot el món.

FORMA VITAL: Hemicriptòfit reptant. Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Planta herbàcia de 8-20 cm d’alçada, que emet estolons filiformes, vellosos i glandulars, amb petites plàntules a l’àpex que arrelen amb facilitat, com les plantes de maduixa ( Fragaria vesca).  La tija també és glandular i vellosa. 


Fulles basals amb pecíol llarg, de 15-20 cm, amb pèls glandulars, verdes amb taques blanquinoses seguint els nervis per l’anvers i rogenques pel revers, escamoses, de forma orbicular o reniforme amb el marge lobulat i irregularment dentat. Les fulles de la tija són molt petites i lanceolades.


Flors en inflorescències en panícula sobre tiges floríferes erectes de 20-40 cm d’alçada, amb flors petites, zigomorfes. Calze amb cinc sèpals ovats estesos a reflexos amb pèls i glàndules al marge. Corol·la amb cinc pètals blancs, dels quals dos més grans lanceolats i àpex agut, els altres tres més petits i ovats tenen punts vermells o grocs. Androceu amb deu estams. Gineceu format per ovari ovoide amb un disc nectari semianular de color groc viu o ataronjat, i estils divergents. Floreix entre abril i juliol.

Fruit en càpsula ovoide-globosa

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En botànica un estoló és una tija aèria disposada horitzontalment sorgida de la base d'una planta i que creix per sobre de la superfície del sòl o just a sota del sòl formant arrels adventícies als nodes, i noves plantes dels brots. Un estoló és una estratègia de propagació i complex d'individus formats per una planta mare. Tots els clons produïts a partir d'estolons formen un únic individu genètic, un ramell.

USOS I PROPIETATS: S’empra com a planta ornamental de interior, en cistella penjant, o com entapissant en jardí. Requereix un lloc amb llum però protegit amb ombra total o parcial. El seu fullatge verd reptant fa una bona coberta del sòl en ambient humit. Regar quan la superfície del substrat es sec. Cal un bon drenatge per evitar que les arrels es facen malbé. Adob mensual en primavera, estiu i tardor. En condicions favorables és semi- perenne. Mitjançant els estolons és molt fàcil la reproducció. Ha guanyat el premi al mèrit del jardí de la Royal Horticultural Society

Es consumeix a la cuina japonesa, fresc o cuinat, i com medicinal, perquè conté quercetina que, en in vitro, ha demostrat propietats anticanceroses   

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Saxifraga ve del llatí “saxus, -i”, que significa pedra, roca, i de “frango”, que significa trencar, és a dir, trencapedres, doncs sovint surten a les escletxes de les roques. Plini empra el nom saxífraga per denominar diverses herbes usades per dissoldre els càlculs renals, però ninguna d’elles es troba entre les que actualment composen el gènere Saxifraga.

L’epítet específic stolonifera del llatí “stólo, -ónis” estoló, i de “fero” portar: que produeix o porta estolons

Saxifraga stolonifera va ser descrita per William Curtis i publicada en Philosophical Transactions of the Royal Society of London 64(1): 308, no. 2541. 1774.

Família Saxifragaceae

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...