Aspidistra elatior Blume

NOMS: Aspidistra . Pilistra. Fulles de saló. Orelles de ruc. Castellà: Pilistra. Hojas de salón. Hoja de lata. Italià: Aspidistra . Francès: Aspidistra. Aspidistre élevée. Anglès: Cast-iron plant. Bar room plant. Alemany: Schusterpalmen. Japonès: ハラン (植物).  Xinès: zhi zhu bao dan 一叶兰

SINÒNIMS: Aspidistra punctata var. albomaculata Hook.

DISTRIBUCIÓ: Provinent d’Àsia, de les illes al sud del Japó, incloent Kuroshima, Suwanosejima i les Illes Uji,  i Xina,

HÀBITAT: Cultivada com planta ornamental de interior o en jardins

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Planta rizomatosa, sense tija (acaule) que fa mates molt denses de fulles de fins un metre d’alçada.

Fulles que surten reunides en grans mates, directament dels rizomes, de color verd fosc, coriàcies, de limbe llargament lanceolat, enter, amb un llarg i dur pecíol.

Flors que surten a l’àpex de un escapo molt curt, per la qual cosa solen quedar amagades entre el fullatge, amb 1-2 flors generalment envoltades per 1 o 2 bràctees a la base del periant; són hermafrodites, de textura carnosa i amb forma acampanada o de cúpula, amb vuit lòbuls de color crema, i porpra per la part interna, surten petites a la base de la planta, a nivell de terra, a finals de l’estiu, i cultivada en test és rar que tinguin flor. 

Fruit en baia globosa obscura amb una sola llavor.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els rizomes creixen indefinidament. Al llarg dels anys moren les parts més velles, però cada any produeixen nous brots, d'aquesta manera poden cobrir grans àrees de terreny i tenir una llarguíssima vida.

USOS I PROPIETATS: És ideal com a planta d’interior, cultivada en contenidor, per adornar llocs amb poca llum, amb les grans fulles. També s’empra, als llocs de clima temperat, als jardins i patis, per ocupar els indrets més ombrívols. No obstant això, per a tindre una aspidistra amb brillantor i vitalitat cal que tinga llum però no sol, i una temperatura temperada, és adir, calor i ombra.

És una planta molt rústica, i pot vegetar en condicions de poca llum, amb variacions de temperatura i reg irregular. Tampoc és exigent edàfic, i viu en qualsevol tipus de sòl, tot i que prefereix terreny àcid o neutre, a condició d’estar ben drenat per evitar la putrefacció de les arrels. Necessita, però, no estar al sol directe, car les fulles se’n fan grogues. Les gelades per sota de -5^oC poden acabar amb la part superficial de la planta. En cas d’exemplars fets malbé, cal podar arran de terra, i sortiran les noves fulles de bell nou. L’excés de fertilitzant fa que les fulles es baden  en llargs clivells. Multiplicació per divisió del rizoma a finals de la tardor

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Aspidistra deriva del grec “aspidos” que significa escut, en referència a la forma de les fulles. L’epítet específic “elatior” deriva del llatí “elatus” que significa més alt, molt alt.

L’aspidistra és una planta molt coneguda, car adornava les entrades i els salons de les cases. Molts de nosaltres mantenim el record dels avis, i dels jocs infantils, associat a aquestes fulles sempre verdes.

George Orwell va popularitzar l’aspidistra amb el seu llibre, publicat en 1936, "Keep the Aspidistra Flying" (Traduït al castellà com “Que no muera la aspidistra”) en el qual la planta s’erigeix en símbol  de la classe mitjana britànica perquè estava present a totes les cases benestants de l’Anglaterra imperial.

Les principals virtuts de l’aspidistra és que pot viure en llocs on altres no poden fer-ho per falta de llum o d’humitat, i pot fer-ho durant més de cent anys.

Hi ha diversos cultivars amb les fulles variegades, amb ratlles més clares a les fulles o amb petites taques grogues.

Aspidistra elatior fou descrita per Carl Ludwig von Blume i publicada en Tijdschrift voor Natuurlijke Geschiedenis en Physiologie 1: 76, pl. 4, en 1834.

Família Asparagaceae (Liliaceae)