Coreopsis tinctoria Nutt.

NOMS: Coreopsis. Castellà: Anteojos de poeta. Bella Diana. Semilla de oro. Botón de oro. Italià: Begliocchi. Francès: Coréopsis des teinturiers. Anglès: Calliopsis. Common tickseed. Plains corèopsis. Dye-flower. Garden Tickseed. Tick-seed. Alemany: Färber-Mädchenauge. Xinès: Liang se jin ji ju. 两色金鸡菊.

SINÒNIMS: Bidens tinctoria (Nutt.) Baill.; Calliopsis tinctoria (Nutt.) DC.; Diplosastera tinctoria (Nutt.) Tausch; Coreopsis bicolor Rchb.

DISTRIBUCIÓ: L'àrea de distribució nativa d'aquesta espècie s'estén del Canadà fins a l'est de Mèxic, però s'ha naturalitzat àmpliament per Europa, Àsia i el sud-est d'Àfrica

HÀBITAT: Creix en sòls sorrencs prop de les platges i en zones pertorbades com ara vores de carreteres i camps de conreu. Com planta ornamental es cultiva àmpliament en jardins públics i residencials

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herbàcia de fins un metre d’alçada, ramificada a la part superior amb tiges erectes i glabres

Fulles oposades al llarg de la tija i són més menudes cap a la part superior, curtament peciolades, una o dues vegades pinnatífides, rarament simples, amb el lòbul terminal lanceolat o linear, glabres, de color verd brillant

Flors en nombrosos capítols axil·lars a l’àpex d’un llarg i prim peduncle; calicle amb bràctees involucrals externes de 2 mm, les internes de 5-8 mm, deltoide-oblongues o ovades; disc central amb flòsculs tubulars de color vermell-porpra, de 5-12 mm d'ample; 8 lígules radials, rarament 7 o 9, d'1-2 cm, grocs, generalment vermell-marrons a la base o de diversos colors, segons la varietat, obovades i amb osques a les puntes. El diàmetre total, amb les lígules incloses, és de 2-4 cm. Floreix entre juny i setembre

Fruit en aqueni comprimit, negre i sense vil·là.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Produir un colorit cridaner fa que les flors destaquen sobre el fons verd de les fulles, i això els permet atraure amb èxit els pol·linitzadors, però no es coneix tot sobre l’evolució del color de les flors. En un estudi recent s'ha demostrat que les antocianines, els pigments més freqüents en elles, no són els més cridaners per als pol·linitzadors. Per tant, ha d'haver altres factors ecològics o evolutius que estiguen afectant la producció de pigments florals.

USOS I PROPIETATS: Les flors s’empren per fer tints naturals. Com a planta medicinal, els nadius americans elaboraven una infusió amb la seva arrel seca de propietats astringents.

Molt usada com a planta ornamental de jardí per la seva cridanera i llarga floració, així com la seva capacitat per prosperar en diferents entorns (testos, patis, balcons i terrasses) qualitats que l'han convertit en una espècie popular entre paisatgistes i jardiners. Prefereix terres ben drenades, perquè no tolera els embassaments, i exposició de ple sol, encara que pot tolerar condicions de semiombra; una vegada establerta resisteix la sequera, la forta calor i les gelades lleugeres, i tot amb molt poc manteniment

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere, Coreopsis, deriva del grec “kóris”, insecte i “ὄψις” ópsis, aparença, semblança, en referència a la forma de l'aqueni. L’epítet específic tinctoria del llatí "tingo" que significa banyar, impregnar, tenyir.

Segons el cronista d'Índies Felipe Guamán Poma d'Ayala (Perú, s. XVII), la seva flor anomenada pauau en llengua quítxua, era molt apreciada pels tintorers al servei de l'Inca.

Coreopsis tinctoria va ser descrita per Thomas Nuttall i publicada en Journal of the Academy of Natural Sciences of Philadelphia 2(1): 114–115. 1821.

Família Compositae (Asteraceae)