Sedum morganianum E.Walther

NOMS: Cua d’ase. Castellà: Cola de burro. Cola de borrego. Trenza de india. Francès: Queue d'âne, Orpin de Morgane. Queue de burro. Anglès: Donkey tail. Burro's tail.

DISTRIBUCIÓ: Tot i que no es coneix amb certesa la seua procedència ni el seu hàbitat natural, sembla que és originari de la part oriental de Mèxic central i el Golf de Mèxic

HÀBITAT: Cultivada com ornamental en patis i interior

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Herba perenne molt ramificada amb tiges de fins un metre, rastrers o pènduls, glabres i glaucs.

Fulles de distribució alterna, imbricades, oblong-lanceolades, carnoses, d’un verd pàl·lid glauc, amb l’àpex agut i sense pecíol.

Flors en inflorescències terminals cimoses de 5-12 flors, amb pedicels de fins 3 cm prims ; calze amb cinc sèpals erectes, lanceolats, de color verd glauc i àpex acuminat; corol·la amb cinc pètals lanceolats, rosats o rojos, d’àpex acuminat, un poc més llargs que els sèpals; androceu amb 10 estams d’antera groga, més curts que els pètals; Gineceu amb cinc carpels globosos d’àpex agut amb estil. Floreix a finals de primavera o principi de l’estiu.

Fruit en fol·licles divergents de color rogenc amb nombroses llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Hi ha una altra espècie, Sedum burrito Moran, que es confon amb  Sedum morganianum, tot i que les podem diferenciar fàcilment per les fulles arrodonides, amb l’àpex ovalat y no agut com S. morganianum.

USOS I PROPIETATS: Es una atractiva planta ornamental cultivada en test penjant per tal d’aprofitar visualment la disposició de les tiges cobertes per les fulles imbricades. No requereix molta cura, creix bé tant en interior com en exterior (si no gela) si no té sol directe durant les hores centrals del dia. Cal regar regularment però l’excés d’aigua pot podrir les arrels. Es multiplica per esqueix, deixant que les tiges facin contacte prolongat amb el terra per que surten les arrels o simplement deixant les fulles, que es desprenen amb facilitat, sobre el substrat humit.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Sedum deriva del llatí “sédum, -i” que era el nom que rebien diverses crassulàcies. Hi ha autor que fan derivar el nom del llatí “sedo (sedare)”, que significa calmar, mitigar, perquè les fulles d’algunes espècies calmaven el dolor de les ferides. Altres diuen que procedeix del llatí “sedeo (sedere)” que significa seure, perquè són plantes apegades al sòl, però sembla que les dues són errònies.

L’epítet morganianum és en honor del Dr. Meredith Morgan, que fou el primer en cultivar aquesta planta.

Sedum morganianum va ser descrit per Edward Walther i publicat a Cactus and Succulent Journal 10(3): 35–36. 1938.

Família Crassulaceae

Crassula ovata (Mill.) Druce

NOMS: Llengües de gat. Arbre de juntes. Planta de jade. Arbre dels diners. Planta de la sort. Castellà: Crásula. Árbol de jade. Portuguès: Planta-jade. Francès: Crassule. Arbre de jade. Arbre de l'amitié, Arbre de la chance. Italià: Albero di giada. Anglès: Jade plant, Jade-tree. Friendship tree, Lucky plant, Dollar-plant. Money tree. Alemany: Geldbaum. Pfennigbaum.

SINÒNIMS: Cotyledon ovata Mill. (Basiònim); Toelkenia ovata (Mill.) P.V.Heath; Crassula argentea Thunb.; Crassula portulacea Lam.

DISTRIBUCIÓ: Procedeix d’Àfrica del sud, Moçambic, Províncies del Cap, KwaZulu-Natal

HÀBITAT: Cultivada com planta ornamental de interior i de jardí

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Arbust perennifoli que pot arribar al metre i mig d’alçada, de tiges carnoses i molt ramificat i amb les fulles velles caduques.

Fulles suculentes, oposades, tenen el pecíol molt curt o no en tenen, amb el limbe el·líptic, convex per ambdues cares i sovint mucronat, glabres, de color verd brillant amb el marge enter i de vegades rogenc.

Flors apareixen en inflorescències en dicasi a l’àpex de les branques, amb flors pedunculades, hermafrodites, pentàmeres amb forma d’estrella. Calze format per sèpals verds, triangulars i carnosos. Corol·la amb cinc pètals lanceolats units per la base, de color blanc o rosats. Androceu amb cinc estams lliures, alternipètals, d’anteres color porpra. Gineceu de carpels lliures constrets en un estil curt

Fruit en càpsula que conté nombroses llavors diminutes.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En ser una espècie originària de l'hemisferi sud, si es col·loca en les condicions ambientals adequades, la floració es produirà a l'hivern, en cas contrari es produirà generalment entre les estacions de primavera i estiu.

USOS I PROPIETATS: S’empra en jardins, en rocalles o en grans testos, i com a planta d’interior, però també és ben coneguda perquè forma fàcilment un bonsai atractiu. Hi ha diversos conreessis amb noms tan curiosos com ‘Gollum’ o ‘Hobbit’.  Aquesta planta no requereix molt manteniment però necessita un sòl ben drenat, fèrtil i sec, perquè és molt resistent a la sequera, una ubicació a ple sol i reg escàs, només quan el sòl s’asseque. És sensible al fred i les gelades, tot i que suporta les lleugeres. A la primavera ve bé un adobat amb compost i, si cal, es pot esporgar. Multiplicació per esqueix de tiges o de fulles en primavera. També per llavor sembrada en primavera o estiu. Pot patir atacs de pugons a les tiges florals o de cotxinilla (cotonet), però el pitjor enemic és l’excés d’aigua que la fa perdre les fulles i podrir-se.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Crassula és un diminutiu que deriva del llatí  "crassus" gros, gruixut, per l’aspecte de les fulles suculentes. L’epítet específic ovata ve del llatí "óvum" ou, per la forma ovalada de les fulles.

Les tribus africanes del lloc on és originària aquesta planta, usaven les fulles bullides com un remei contra la diarrea i com porgant.

En alguns països es conrea en contenidors quadrats de porcellana, amb molts peus, per portar bona sort i diners, raó per la qual rep el nom d’arbre dels diners, planta de dòlar i arbre de la felicitat. 

Aquesta espècie va ser descrita per Philip Miller i publicada en The Gardeners Dictionary: eighth edition Cotyledon no. 8. 1768. amb el nom de Cotyledon ovata (basiònim). Amb el nom actualment acceptat de Crassula ovata va ser descrita per George Claridge Druce i publicada en Botanical Society and Exchange Club of the British Isles 4(Suppl. 2): 617. 1917.

Família Crassulaceae

 

Kalanchoe fedtschenkoi Raym.-Hamet & H.Perrier

NOMS: Calanchoe. Castellà: Vieira lavanda. Vieira ametista. Kalanchoe uva de gato. Italià:  Calancola. Portuguès: Calanchoê. Calanchoê-fantasma. Anglès: lavender-scallops. South American air-plant.

SINÒNIMS: Bryophyllum fedtschenkoi (Raym.-Hamet & H. Perrier) Lauz.-March.

DISTRIBUCIÓ: endèmica de Madagascar central i sud-est.

HÀBITAT: Cultivada com planta ornamental en jardins o interior

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Herbàcia perenne amb tiges glabres de fins 60 cm d’alçada, decumbents, que arrelen als nusos, amb fullatge desordenat.  

Fulles oposades, curtament peciolades, crasses, de color verd glauc, obovades de base cunejada i àpex arrodonit amb el marge dentat, si més no a la part superior i, de vegades, amb petites plàntules o propàguls.

Flors en inflorescències cimoses obertes terminals de fins un pam, amb flors penjants de pedicels de fins 1 cm. Calze amb sèpals units, formant un tub, acabats en lòbuls deltoides acuminats del color de les fulles però més claret. Corol·la tubular campanulada acabada en quatre lòbuls obovats de color vermell ataronjat. Androceu amb vuit estams inserits al tub de la corol·la i exserts, de filament vermell i antera blava. Gineceu amb ovari súper, estil vermell i estigma acabat en quatre rames.

Fruit en fol·licle amb nombroses llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un propàgul és una modalitat de reproducció asexual en vegetals, per la qual s'obtenen noves plantes i òrgans individualitzats. Els tipus de propàguls més importants son els rizomes, els bulbs, els tubercles, els corms, els estolons i, com en aquest cas, els brots adventicis, que se situen en els extrems de les fulles, són petites plantes amb arrels adventícies, de manera que quan cauen a terra de seguida donen lloc a una nova planta. Són típiques en algunes crassulàcies.

USOS I PROPIETATS:  S’utilitza com planta ornamental per ser de fàcil cultiu i amb poques exigències. Es fa servir en testos o en rocalles en xerojardineria. Prefereix sòls secs i oberts  però fèrtil i ben drenat, poc de reg com podem intuir per les fulles crasses; molta llum, inclús sol directe, i es sensible a les gelades. Es fàcil de multiplicar mitjançant esqueix de tija o de fulla, o de les plàntules que surten al marge de les fulles i arrelen en caure a terra.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Kalanchoe ve de de kalan-chowi o kalan chauhuy, que cau i es desenvolupa, nom vernacle xinès per a una espècie pertanyent a aquest gènere. L’epítet específic fedtschenkoi és en honor a Boris Alexsevitch Fedschenko (1872-1947), botànic i fitopatòleg rus, nascut a Alemanya, fill dels botànics russos Aleksei Pavlovich Fedtschenko (1844-1873) i Olga Alexandrowna Fedschenko, (de fadrina Armfeldt) (1845-1921)

Totes les espècies del gènere Kalanchoe són tòxiques per al bestiar, les aus i els animals petits, a causa de la presència de glucòsids cardioactius.

Kalanchoe fedtschenkoi va ser descrita per Raymond-Hamet i Joseph Marie Henry Alfred Perrier de la Bâthie, i publicada en Annales du Museé Colonial de Marseille, sér. 2 3: 75–80. 1915.

Família Crassulaceae

Graptopetalum paraguayense (N.E.Br.) E.Walther

NOMS: Fulla de cera. Flor de marbre. Orella d’ase borda. Castellà: Madreperla. Planta fantasma. Graptopétalo. Portuguès: Planta-fantasma. Planta-madrepérola.   Francès: Sédum porcelaine. Anglès: Mother-of-pearl-plant. Ghost plant.

SINÒNIMS: Cotyledon paraguayensis N.E.Br.; Sedum paraguayense (N.E.Br.) Bullock; Echeveria weinbergii T.B.Sheph.; Graptopetalum weinbergii E.Walther; Sedum weinbergii A.Berger

DISTRIBUCIÓ: Procedent i endèmica de Mèxic, tot i que originalment es creia que procedia del Paraguai, d’ací el seu nom.

HÀBITAT: És una planta tot terreny, que pot estar a ple sol però suporta bé l’ombra, que creix amb calor, amb fred, en ambient sec però també en llocs humits.

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Planta suculenta semblant a l’Echeveria, amb tiges prostrades que no superen el pam d’alçada i els 60 cm d’amplada

Fulles perennes, crasses en roseta, espàtula-obovades, apiculades, de color verd grisós o, de vegades, tocades de color rosat, cobertes d’una capa cerosa, disposades en espiral al llarg de la tija. Les fulles es desprenen amb facilitat, deixant en la tija la cicatriu. Les fulles apareixen així al final de les tiges formant una mena de flor.

Flors blanques amb cinc pètals tacats de vermell, distribuïts en forma d’estrella, que surten en panícules, de la part superior de la planta a l’àpex de una tija floral, a finals de l’hivern i la primavera.

Fruit en polifolicle

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Hi ha certes plantes que es poden reproduir per esqueixos de fulla. Però, quines plantes podem esqueixar mitjançant fulles? Podem esqueixar de forma senzilla tot el grup de les Begònies Rex, les plantes crasses i les violetes africanes entre d'altres. A les plantes crasses, com la que ara ens ocupa, n'hi haurà prou amb agafar una fulla i untar la part més propera a la tija amb una mica d'hormona de creixement i deixar-la sobre terra lleugerament humida. Quan creixin, les podrem trasplantar amb molt de compte.

USOS I PROPIETATS: És una planta emprada com ornamental, molt utilitzada en test per interior o terrasses, i en jardí per rocalles, junt a altres suculentes. No requereix moltes atencions, només vol molta llum, si és possible sol parcial, i un sòl ben drenat perquè l’excés d’humitat no faci malbé les arrels, tot i que en estiu necessita reg abundant però només quan el terra ja siga sec. A l’hivern regar a penes. També tem al fred de les gelades hivernals però si no hi ha humitat pot suportar els -10^oC.

Multiplicació per llavor però és més fàcil i ràpid per esqueix de la tija o de les fulles, que arrelen amb facilitat. A la base surten fillols que també poden plantar-se com noves plantes.

Plagues i malalties: Poden ser atacades per la mosca blanca i la cotxinilla, però el que més les afecta és l’excés d’humitat, que podreix les arrels.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: : El nom genèric Graptopetalum deriva del grec “γραπτός graptos” escrits, pintades, i “πέταλον petalon” pètal, en referència a les taques que apareixen als pètals. El nom específic paraguayense és un epítet geogràfic que al·ludeix a la seua localització al Paraguai.

Graptopetalum paraguayense va ser descrita per Eric Walther i publicada en Cactus and Succulent Journal 9: 108. 1938. El basiònim Cotyledon paraguayensis el va establir Nicholas Edward Brown al publicar-hi en Bulletin of Miscellaneous Information, Royal Gardens, Kew 1914: 208. 1914. 

Família Crassulaceae

Kalanchoe daigremontiana Raym.-Hamet & H. Perrier

NOMS: Kalanxoe.  Castellà: Aranto. Espinazo del Diablo. Portuguès: Calanchoê. Mãe-de-milhares. Francès: Kalanchoé de Daigremont. Anglès: Mother of thousands. Alligator plant. Devil's backbone. Crown of thorns. Mexican hat plant. Neerlandès: Bommenwerper.

SINÒNIMS: Bryophyllum daigremontianum A.Berger

DISTRIBUCIÓ:  Nativa de Madagascar però naturalitzada en mols llocs gràcies a la gran quantitat de propàguls que es formen al marge de les fulles.

HÀBITAT: Cultivada als jardins però també a camps de conreu, vores de camins i llocs alterats

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Herba suculenta, monocàrpica, glabra, erecta, amb tiges de fins a un metre d'alçada.

Fulles oposades, decussades, lanceolat-sagitades, els lòbuls basals freqüentment connats fent que el limbe sigui peltat, marges crenats, les dents s’alternen amb els propàguls característics al llarg del marge de les fulles, revers amb taques cafè-vermelloses; pecíols no amplexicaules però una mica decurrents sobre la tija.

Flors en Inflorescència en corimbe cimós amb flors pèndules; calze de 5×10 mm de llarg amb tèpals triangulars. Corol·la campanulada de 15-23 mm de llarg, els lòbuls arrodonits d’un terç del tub, de color lila-vermellós. Androceu amb estams un poc més curts que la corol·la. Gineceu d’ovari súper amb estil tan llarg com la corol·la. La floració no és un esdeveniment anual i es produirà esporàdicament però amb més freqüència al començament de la temporada càlida.

Fruit en fol·licles (quatre per flor) que s’obrin per deixar eixir les diminutes llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un propàgul és una modalitat de reproducció asexual en vegetals, per la qual s'obtenen noves plantes i òrgans individualitzats. Aquests brots adventicis se situen en els extrems de les fulles, i són petites plantes amb arrels adventícies, de manera que quan cauen a terra de seguida donen lloc a una nova planta. Són típics en algunes crassulàcies.

USOS I PROPIETATS: S’empra en jardineria per la facilitat del seu cultiu. Prefereix llocs rocosos i secs, suporta la sequera i gelades lleugeres, però cal anar amb compte perquè és una planta exòtica invasora en ambients àrids i semiàrids, on pot inhibir la regeneració de la flora local i alterar el cicle del carboni a terra, i una vegada introduïda és molt difícil d’eradicar.

Té aplicacions medicinals i, fins i tot, existeixen medicaments comercials produïts a partir dels compostos d’aquesta planta, tot i que és tòxica perquè conté un glucòsid cardíac anomenat daigremontianina, té propietats medicinals reconegudes a nivell cutani, com a cicatritzant, desinfectant i antiinflamatòria per a ferides, infeccions i cremades.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Kalanchoe  ve de de kalan-chowi o kalan chauhuy que cau i es desenvolupa, nom vernacle xinès per a una espècie pertanyent a aquest gènere. L’epítet específic daigremontiana és en honor als cònjuges francesos Georges Louis Daigremont (1844-?) i Jeanne Vaucher (1856-1941), col·leccionistes de crassulàcies i membres de la Societat Botànica Francesa

Kalanchoe daigremontiana va ser descrita per Raymond-Hamet, Perrier de la Bâthie i Joseph Marie Henry Alfred, i publicada en Annales du Musée Colonial de Marseille, sér. 3, 2: 128–132. 1914. Alwin Berger la va publicar en Die natürlichen Pflanzenfamilien, Zweite Auflage 18a: 412. 1930 amb el nom de  Bryophyllum daigremontianum

Família Crassulaceae

Sedum palmeri S. Watson

NOMS: Sèdum. Castellà: Sedum. Francès: Orpin de Palmer. Anglès: Palmer's Sedum. Mexican Hens and Chickens. Stonecrop. Palmer's Stonecrop.

SINÒNIMS: Sedum compressum Rose.

DISTRIBUCIÓ: Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida. Aquesta espècie ve del nord de Mèxic, als estats de Coahuila i Nuevo Leon.

HÀBITAT: Cultivada com planta ornamental

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Planta petita, procedent de Mèxic, que a penes arriba a fer un pam d’alçada, amb tiges rastreres glabres que emeten arrels per les cicatrius de les fulles.

Fulles sèssils, carnoses i planes, disposades en roseta laxa, de color verd glauc i, de vegades, el marge rogenc.

Flors inflorescències en cima multípara amb flors de color groc ataronjat que surten a finals de l’hivern. Calze amb cinc sèpals lliures i carnosos de la mateixa mida que els pètals. Corol·la amb cinc pètals en forma d’estrella, lliures, de forma lanceolada. Androceu compost per 10 estams més llargs que els pètals, també de color groc, així com els 5 carpels globosos amb l’àpex agut que componen el gineceu.

Fruit en polifolícle

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El gènere Sedum està format per plantes molt adaptades a la sequera, degut a la capacitat d’emmagatzemar aigua a les seues fulles carnoses.  

USOS I PROPIETATS: S’empra com planta ornamental, com cobertora en rocalles i zones sense reg, i també jardineres o en test en terrasses i balcons. És prou rústica. Vegeta bé en qualsevol tipus de sòl, si està ben drenat, suporta gelades de fins -9^oC i la calor; una vegada establerta suporta la sequera, i pot estar ubicada a ple sol (evitant les hores centrals del dia) o ombra parcial. A més no requereix cap tipus de manteniment. Multiplicació per esqueix a la primavera, per llavor o per fulla, que arrela amb facilitat en contacte amb el terra. És resistent a plagues i malalties però l’excés d’humitat pot podrir les arrels.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Sedum   deriva del llatí “sedum, -i” que era el nom que rebien diverses crassulàcies. Hi ha autors que fan derivar el nom del llatí “sedo (sedare)”, que significa calmar, mitigar, perquè les fulles d’algunes espècies calmaven el dolor de les ferides. Altres diuen que procedeix del llatí “sedeo (sedere)” que significa seure, perquè són plantes apegades al sòl, però sembla que les dues són errònies.

L’epítet específic palmeri és en honor d’Ernest Jesse Palmer (1875-1962) un botànic autodidacta nat a Anglaterra però que va migrar als EE.UU als 14 anys, on va explorar i arreplegar plantes. 

Sedum palmeri va ser descrita per Sereno Watson i publicada en Proceedings of the American Academy of Arts and Sciences 17: 355. 1882.

Família Crassulaceae

Cotyledon orbiculata L.

NOMS: Cotilèdon. Castellà: Cotiledón. Oreja de cerdo. Anglès: Pig's ear. Round-leafed navel-wort.

SINÒNIMS: Cotyledon macrantha A.Berger; Cotyledon ambigua Salisb.; Cotyledon mucronata Lam.

DISTRIBUCIÓ:  procedent d’Àfrica del Sud però la utilització com a planta ornamental l’ha estès per molt països

HÀBITAT: De manera natural creix als afloraments rocosos dels herbassars de la regió del Karoo, un semidesert situat a Sud-àfrica

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: És una espècie molt variable. Arbust de fins un metre d’alçada amb tija forta i brancatge erecte

Fulles oposades crasses, de fins 7x13 cm i forma ovada amb una punteta a l’àpex, de color verd o gris, de marge enter i sovint rogenc.

Flors en cima terminal a l’àpex d’un escapus floral erecte de fins dos pams d’alçada, amb nombroses flors pentàmeres de peduncle penjant. Calze amb cinc sèpals soldats triangulars. Corol·la acampanada d’uns 3 cm acabada en cinc lòbuls triangulars divergents de color roig ataronjat, tot i que també hi ha varietats de flors grogues. Androceu amb 10 estams units a la base de la corol·la. Gineceu amb cinc carpels cadascun amb estil més llarg de l’ovari. Floreig a l’hivern i la primavera.

Fruit en fol·licle erecte amb petites llavors el·lipsoïdals

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El nom de moltes espècies del gènere estan classificats com no resolts. De tots els noms proposats en el gènere Cotyledon només un 7% (12 espècies) s’han acceptat, els demés resten com a no resolts. 

Hi ha diverses varietats, com ara: Cotyledon orbiculata var. dactylopsis Toelken ; Cotyledon orbiculata var flanaganii (Schoenland i Baker) Toelken; Cotyledon orbiculata var. oblonga (Haw.) DC.; Cotyledon orbiculata var. orbiculata; Cotyledon orbiculata var. spuria (L.) Toelken; Cotyledon orbiculata var. oblonga macranta

USOS I PROPIETATS: S’empra en jardineria com planta ornamental a nombrosos països. Al seu país d’origen, Sud-Àfrica, la part carnosa de les fulles s’empra per assecar les berrugues i les fulles calentes com a cataplasmes per als furóncols. Tot i això les fulles contenen una toxina, la cotiledontoxina, que causa una malaltia anomenada cotiledonosi al bestiar i les mascotes.

ATENCIONS: Tem el fred de l’hivern, tot i que suporta gelades de fins -2^o C necessita una temperatura mínima de 10^o C a l’hivern. No és exigent amb el sòl sempre que estiga ben drenat. Com la majoria de les crasses tolera els oblits en el reg. A l’hivern no cal regar però quan pugen les temperatures cal ser generós amb el reg però quan el substrat estiga sec. Els embassaments d’aigua poden ser letals per la planta. Ubicació a ple sol o mitja ombra. A ningú li amarga un dolç, així que un poc d’adob sempre vindrà be. Cal evitar que perda la capa de pruïna. Multiplicació per esqueix a la primavera o a finals de l’estiu amb un tros de tija que cal deixar que cicatritze abans de plantar. També amb llavor cobrint-la lleugerament de substrat. Més que plagues o malalties pateixen de fisiopaties, és a dir, al cultiu dolent, per exemple amb drenatge insuficient que facilita la putrefacció de les arrels.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Cotyledon deriva del grec "κοτῦληδών cotyledón" cavitat, per la forma umbilicada de les fules d’algunes espècies de l gènere. L’epítet específic orbiculata deriva del llatí “orbis”, cercle, disc, en referència a la forma rodona de les fulles. L’epítet macrantha ve del grec "makròs" llarg, gran, i “ἄνϑοϛ ánthos” flor, és a dir, de flors grans, perquè té les fulles majors que altres espècies del gènere.

 Cotyledon orbiculata va ser descrita per Linné i publicada en Species Plantarum 1: 429. 1753.

A Nova Zelanda és considerada una planta invasora.

Família Crassulaceae