Rostraria cristata (L.) Tzvelev

NOMS: Kelèria. Kelèria fleoide. Lofocloa. Cua de guilla. Rostrària fleoide. Castellà: Cola de zorra. Rabo de zorra. Portuguès: Erva-do-penacho. Rabo-de-cão. Italià: Paleo cristato. Francès: Koelérie fausse fléole. Koelérie à crêtes. Anglès: Crested Rostraria. Mediterranean Hairgrass. Mediterranean Oat. Alemany: Echtes Büschelgras. Einjähriges Schillergras. Neerlandès: Klein fakkelgras.

SINÒNIMS: Festuca cristata L. (Basiònim); Bromus cristatus (L.) Spreng.; Koeleria cristata (L.) Bertol.; Lophochloa cristata (L.) Hyl.; Trisetaria cristata (L.) Kerguélen; Trisetum cristatum (L.) Potztal

DISTRIBUCIÓ: Latemediterrània: és a dir, que depassa, un poc, la zona de la conca mediterrània.

HÀBITAT: Hordeion leporini. Camps de conreu, vores de camins, llocs alterats. Pradells terofítics calcícoles poc profunds. Fins els 1100 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

 DESCRIPCIÓ: Herba petita amb tiges erectes d’entre 5 i 50 cm d’alçada, i de vegades arriba a formar catifes d'individus que ocupen alguns metres quadrats.

Fulles planes, laminars, glabres o pubescents; Lígula és una membrana ciliada de 0,5–1,5 mm de llarg.

Flors en panícula cilíndrica piramidal, més o menys compacta que por arribar a fer 12 cm de llarg, amb espiguetes de 3-6 flors; glumes agudes, la inferior estretament lanceolada amb un nervi i la superior el·líptica, més llarga i amb tres nervis; lemma el·líptica, aguda. Les flors amb 3 anteres de 0.3 mm de longitud. Ovari glabre. Floreix entre maig i juliol

Fruit en cariopsi de 2 x 0,3 mm.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Cariopsi és un fruit sec indehiscent propi de la família de les gramínies o Poaceae. En llenguatge corrent les cariopsis s'anomenen grans (de blat, d'ordi, de blat de moro, etc.). La part interna de la cariopsi és rica principalment en midó però també està envoltada de proteïnes i en l'embrió de lípids.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Rostraria deriva del llatí rostrum  que significa pic o punta, per la lemma lemma acabada en punta, aristada. L’epítet específic cristata ve del llatí crista cresta, és a dir crestat, per la inflorescència.

Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 76. 1753. amb el nom de Festuca cristata. Amb el nom actualment acceptat de Rostraria cristata va ser publicada per Nikolai Nikolaievich Tzvelev, en Novosti Sistematiki Vysshchikh Rastenii 7: 47. 1970[1971].

Família Gramineae, Poaceae