NOMS: Morera
blanca. Morera de cucs. Morera de seda. Morer blanc. Castellà: Morera
blanca. Moral blanco. Morera. Gallego:
Moreira branca. Èuscara: Masustabe. Marhugatze.
Portuguès: Amoreira branca. Amoreira.
Francès: Mûrier blanc, Mûrier commun. Italià: Gelso bianco. Moro bianco. Anglès: White
mulberry. Alemany: Weiße Maulbeere. Weißer
Maulbeerbaum. Neerlandès: Witte
Moerbei. Witte Moerbezie. Grec: Ασπρομουριά.
Μουριά άσπρα. Συκαμινιά.
 |
| Flors en denses espigues unisexuals |
SINÒNIMS: Morus multicaulis (Perr.)
Perr.; Morus atropurpurea Roxb.
DISTRIBUCIÓ: Procedeix
d’Àsia occidental
HÀBITAT: Cultivada
als jardins i subespontània
FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la
classificació de les formes vitals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents
situades a més de 2 m d'alçada.
DESCRIPCIÓ: Arbre
monoic caducifoli, procedent d’Àsia, que no sobrepassa els 15 metres d’alçada,
amb la capçada ovada o arrodonida sostinguda per un tronc d’escorça grisenca.
 |
| Fulles molt variables en forma i grandària |
Fulles de
distribució alterna, peciolades, de forma variable i asimètriques, grans,
glabres i lluentes per l’anvers, amb el marge dentat o lobulat, de color verd clar.
Les fulles joves poden fer 30 cm de llarg i amb lòbuls, mentre que les adultes
no passen del 15 cm i no tenen lòbuls.
 |
| Ament de flors masculines |
Flors unisexuals,
molt petites i actinomorfes, agrupades en denses espigues unisexuals. Les flors
tenen quatre tèpals sepaloides d’1,5 mm, glabres i ciliats a l’àpex. Les masculines
amb quatre estams i un ovari rudimentari. Les femenines tenen gineceu súper amb
dos estils filiformes. Floreix entre abril i maig.
 |
| Flors femenines |
Fruit és una
infructescència llargament pedunculada formada per petites drupes de color
blanc, rosat o vermellós, comestibles i dolces, amb una llavor bruna d’1 mm.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: La morera blanca (Morus
alba) és difícil de diferenciar de la morera negra (Morus nigra), tot i que els experts diuen que les fulles de la M. nigra té les fulles més grosses, aspres, i rugoses,
la base molt escotada i la punta menys aguda. A més a més els fruits són negres
o roig obscur, de gust més dolç, i el peduncle molt més curt.
USOS I PROPIETATS:
A la medicina popular xinesa s'empra contra la tos, la grip i l'anèmia.
Externament s'usa en cas de dolors reumàtics o traumatismes. Les mores són emol·lients, i
reblaneixen les vies respiratòries en els constipats.
Va ser cultivada de forma massiva a terres valencianes per a
la cria dels cucs de seda. Actualment s’empra com arbre ornamental i d’ombra,
en alineacions de carrers i places, jardins i parcs però tenen l’inconvenient
de que els abundants fruits embruten els carrers. Per evitar-ho hi ha una
varietat sense fruits: ‘Fruitless’.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El nom del gènere Morus
ve del grec "méiro" divideixo,
perquè el fruit es pot dividir en les petites drupes que conformen la
infructescència. Altres autors opinen que deriva del grec "máuros" negre,
pel color de la infructescència de Morus
nigra. L’epítet específic alba ve
del llatí “albus, a, um” blanc, en
referència a alguna part de la planta: flors, escorça, etc. en aquest cas pels
fruits blancs.
Marco Polo en el seu llibre Viatges diu que “El Kublai
Khan feia encunyar monedes de la membrana que hi ha entre l’escorça i el tronc
de la morera”. En realitat es tractava de fer paper moneda, que era
desconegut en l’Europa del segle XIII, amb l’escorça interior triturada de la
morera.
Els xinesos mantenien en secret l’origen de la seda i estava
prohibit traure les llavors de la morera i els cucs de seda del seu territori. Conta
la llegenda que foren uns monjos els que varen portar els fruits, fins a
Constantinoble, amagats en uns bàculs de bambú, al segle VI.
València va dominar la producció i el comerç de seda entre
els segles XIV i XVIII. La cultura àrab havia deixat una tradició teixidora que
havia propiciat la producció artesanal del vellut. La cria del cuc de seda ja
estava instaurada i, amb un poc d’organització, les primeres màquines de torsió
i el comerç marítim, van convertir València en el primer productor de fil de
seda i vellut d’Europa. Malauradament, a partir de 1854 una epidèmia de “pebrina”,
una malaltia del cuc de seda que impedeix la formació del fil de seda, va assolar
les produccions valencianes, raó per la qual els valencians de les riberes del Xúquer
primer, i de les comarques compreses entre Vil-real i Pego després, van
començar a arrancar les moreres i substituir-les per tarongers.
Alexander von Humboldt també parla de les nombroses
moreres de Múrcia i Granada, i de les petites cabanes on es criaven els cucs de
seda (Bombyx mori).
Morus alba va ser descrita
per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 986. 1753.
Família Moraceae
