Centranthus ruber (L.) DC.

NOMS: Andianeta. Herba de Sant Jordi. Valeriana vermella. Castellà: Hierba de San Jorge. Milamores. Valeriana encarnada. Gallego: Alfinetes. Herba dos muros. Valeriana roxa. Èuscara:  San Jorge lore. San Jorge Lorea. Portuguès: Alfinetes. Francès: Centranthe rouge. Lilas d'Espagne. Valériane rouge. Italià: Camarezza comune. Valeriana rossa. Anglès: Bouncing Bess. Drunken Sailor. Padstow Pride. Alemany: Rote Spornblume. Roter Baldrian. Neerlandès: Rode Spoorbloem. Grec: Μοσχολιός. Βαλλεριάνα. Πνευμονόχορτο. Ερπίνη.

SINÒNIMS: Valeriana rubra L.  

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània, procedent del sud d’Europa, el nord d’Àfrica i Àsia Menor

HÀBITAT: Bromo-Oryzopsion. Cultivada als jardins però també naturalitzada a escletxes de parets, pedregars i als herbassars ruderals. Fins els 500 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Herba perenne amb rizoma subterrani del qual surten moltes tiges ascendents ramificades, fistuloses, que poden arribar fins als 80 cm d’alçada.

Fulles basals peciolades i les superiors sèssils i més petites quan més amunt, oposades, ovato-lanceolades i de marge enter, de color verd.

Flors en cimes corimboses terminals denses, amb petites flors vermelles, rosades o rarament blanques, amb esperó i fragants. Calze amb els sèpals soldats acabat en dents linears. Corol·la tubular acabada en dos llavis, el superior amb un sòl lòbul i el inferior amb quatre lòbuls; el tub mesura més o menys un centímetre i a prop de la base s’allarga formant un esperó on s’acumula el nèctar. Aquest esperó està dividit en dues parts per un septe longitudinal que separa el pas de l’estil i l’estam de l’accés al nèctar, amb l’espiritrompa, de les papallones. Androceu amb un sol estam exsert amb dues teques. Gineceu amb ovari soldat al tub del calze i acabat en un estil filiforme. Floreixen de maig a setembre

Fruit en aqueni ovoide comprimit i glabre amb una sola llavor i vil·là plomós característic.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El gènere Centranthus pertany a l’antiga família Valeraniaceae, ara convertida en la subfamília Valerianoideae, que comprèn 36 espècies d’herbes i arbusts del sud d’Europa, de les quals només 11 són acceptades.

USOS I PROPIETATS: Es cultiva com a planta ornamental als jardins. Les arrels tenen propietats sedants i antiespasmòdiques, i les fulles poden ser consumides en amanides.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Centranthus deriva de dues paraules gregues: “kéntron. –ou” que significa agulló, l’esperó dels galls; i “antros, -ous” que significa flor, doncs les flors d’aquest gènere tenen esperó. L’epítet específic ruber ve del llatí “rubeo” vermellós, per color de les flors.

Centranthus ruber va ser descrita per primera vegada per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 31. 1753. amb el nom de Valeriana rubra, i en 1805 Augustin Pyrame de Candolle la va publicar en Flore Française. Troisième Édition 4: 239. 1805, amb el nom acceptat actualment de Centranthus ruber.

Aquesta espècie és considerada invasora en Canàries, segons el “Catálogo Español de Especies Exóticas Invasoras, Real Decreto 630/2013, de 2 de agosto. (BOE nº 185): 03.08.2013”

Família Caprifoliaceae (Valerianaceae)

Centranthus calcitrapae (L.) Dufr.

NOMS: Pedrosa. Roseta. Centrant pedrós. Castellà : Valeriana española. Pedrosa. Milamores. Portuguès: Calcitrapa. Italià: Camarezza minore. Valeriana calcitreppola. Francès: Centranthe chausse-trape. Anglès: Annual Valerian. Alemany: fußgel Spornblume. Grec: Κέντρανθος η πεδιλοπαγίς.

Inflorescències en cima corimbiforme amb bràctees

SINÒNIMS: Kentranthus calcitrapa  Druce.; Centranthus calcitrapa ; Valeriana calcitrapae L.;  

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Prats secs, en escletxes de roques calcàries, vores de camins, erms o parets seques. Fins els 1800 metres d’altitud.

Herba erecta que sovint pren una coloració rogenca

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ:  Herba anual erecta, generalment petita però que pot arribar als 50 cm d’alçada (entre 4 i 50 cm), que de vegades pren una coloració rogenca. Tiges simples o ramificades a la base.

Fulles basals diferents a les caulinars que pinnatipartides

Fulles a la base amb tres nervis paral·lels, amb pecíol i limbe obovat, i el marge enter o dentat; les superiors van disminuint de grandària progressivament, molt dividides, pinnatipartides, amb el lòbul terminal més gran que els laterals.

Flors molt menudes amb petit esperó a la corol·la

Flors en inflorescències en cima corimbiforme amb bràctees. El calze està format per setes que formen un anell al voltant de la corol·la durant l’antesi, és acrescent i plomós, i formarà el vil·là a la fructificació. Corol·la en tub de color rosat o blanquinós, amb un petit esperó, i acabat en cinc lòbuls. Androceu constituït per un sol estam exsert. Gineceu amb estil i estigma dividit en tres  rames. Floreix d’abril a juliol.

Fruit en aqueni amb vil·là plomós

Fruit en aqueni de color groc palla amb vil·là de setes plomoses

Fruits de pedrosa

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les espècies d’alguns gèneres tenen, en un o alguns pètals o sèpals, una protuberància en forma d’embut sense sortida, on s’acumula el nèctar que atrau els insectes pol·linitzadors. Aquesta estructura rep el nom d’esperó, pel paregut amb els esperons que els genets duen a les botes per conduir els cavalls.

  

Observeu l'anell del calze d'on surtiran les setes plomoses del fruit

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Centranthus deriva de dues paraules gregues: “kéntron. –ou” que significa agulló, l’esperó dels galls; i “antros, -ous” que significa flor, doncs les flors d’aquest gènere tenen esperó.

L’epítet específic calcitrapae és el genitiu de “calcitrapa” que  ve de la veu llatina “caltrops” que significa trampa per a peus. Era un arma de guerra consistent en pues metàl·liques disposades en forma de tetraedre, de manera que al caure a terra sempre hi ha una pua apuntant cap amunt. Com que aquesta planta no té cap punxa ni espina, cal pensar que el nom es deu a que comparteix hàbitat amb la Centaurea calcitrapa L.

Rep el nom popular de “pedrosa” perquè sovint apareix al damunt de les pedres calcàries.

Família Valerianaceae