Stachys heraclea All.

NOMS: Santònica. Bretònica. Betònica. Herba de Sant Blai. Estaquis valenciana. Castellà: Hierba de San Blas. Yerba olodera. Basc: Batanitza. Portuguès: Herva do souto. Staquia. Italià: Stregona ventrazza. Francès: Épiaire d'Héraclée.

Verticil·lastres de 4-10 flors

SINÒNIMS: Stachys valentina Lang.; Stachys heraclea var. valentina (Lag.) Pau;

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Aphyllantion. Pastures, marges, clarianes de bosc, sobre sòl calcari. Entre els 100 i els 1700 metres d’altitud.

Herba d'un o dos pams d'alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies, renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba perenne d’un o dos pams d’alçada amb tiges quadrangulars verdes amb pèls

Fulles amb dents arrodonides

Fulles el·líptiques amb el marge amb dents poc sortints i arrodonides (crenades), limbe rugós i pilós, amb els nervis molt marcats. Les bassals en roseta amb els pecíols més llargs que les de la tija (caulinars).

Corol·la color crema amb taques violàcies

Flors en verticil·lastres de 4-10 flors amb bràctees, de llargs i sedosos pèls, que van fent-se més menudes progressivament cap a l’àpex. Calze tubular amb dents triangulars i quasi punxants. Corol·la, color crema amb taques violàcies, en tub acabat en un llavi superior enter amb pèls blancs, i un llavi inferior acabat en tres lòbuls, el central major. Estams que sobresurten del tub de la corol·la amb pèls a la base del filament. Ovari súper i estigma bífid. Floreix de març a juny.

Fruit en núcula subglobosa

Fruit en núcula subglobosa i llisa, de color bru.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors de la família de les labiades són pentàmeres, és dir, tenen cinc peces per verticil però la corol·la, tot i sent pentàmera, ens mostra, normalment, dos pètals només, el superior, que prové de la concrescència de dos pètals i l’inferior de tres. És per això que l’inferior mostra sovint tres lòbuls, que pertanyen als tres pètals units. 

Tiges quadrangulars

USOS I PROPIETATS: Les fulles i summitats florides tenen propietats febrífugues i digestives. Rebaixa la sang alleugera les infeccions de gola, bronquis i estomac. Després de menjar facilita la digestió, i és un tònic nerviós per calmar la histèria, les palpitacions i el mal de cap.

També és vulnerària i s’empra en casos de ferides infectades i úlceres que cicatritzen malament.

És una de les plantes que s’usen per a fer el popular “herbero”

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Stachys deriva del grec “stáchys, -yos” que significa espiga, particularment la del blat, per la disposició de les flors al llarg de la tija. Plini ja utilitzava aquest nom per referir-se, possiblement, a la Betonica annua L.

L’epítet específic, heraclea, fa referència a diverses ciutats de l’antiguitat o, possiblement, a la Via Heraclea, que discorria per la vora del Mediterràni entre Roma i Gades (Cadis), i coincideix amb l’àrea de distribució de l’espècie.

Família Labiatae (Lamiaceae)

Stachys ocymastrum (L.) Briq.

NOMS: Espinadella. Alfàbega borda. Castellà: Albahaca campesina. Rabo de zorra. Portuguès:  rabo-de-raposa. Francès: Épiaire hérissée. Anglès: Hairy Woundwort.

Flors en verticil·lastres

SINÒNIMS: Stachys hirta L.; Sideritis ocymastrum L.; Galeopsis hirsuta L.; Stachys lagascae Caball.; Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Hordeion leporini (Vegetació ruderal anual). Vores de camins, marges, camps de secà i garrigues. Fins els 700 metres d’altitud.

Tiges simples de fins 50 cm d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba de fins 50 cm d’alçada, coberta de pèls sedosos al tacte, amb tiges simples o poc ramificades

Fulles oposades de marge dentat

Fulles de la base amb pecíol, oposades, cordades a la base, de marge dentat.

Corol·la bilabiada amb el llavi superior bífid

Flors agrupades en inflorescències en verticil·lastres repartits a la part superior de la tija, amb bràctees similars a les fulles, sèssils i amb pèls al marge. Calze campanulat, pilós, amb cinc dents iguals o el superior un poc més llarg, aguts. Corol·la amb dos llavis, el superior blanc i bífid i l’inferior amb un lòbul central ample, de color groguenc amb taques obscures, i dos més petits laterals. Quatre estams didínams exserts però més curts que el llavi superior. Estigma bífid també exsert. Floreix a finals de la primavera.

Fruit en núcula

Fruit en núcula ovoide

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una característica de la família de les labiades és que tenen quatre estams inserits al tub de la corol·la però no són iguals, doncs hi ha dos de més curts i dos de més llargs. Els estams amb aquesta característica s’anomenen estams didínams.

USOS I PROPIETATS: La infusió de les fulles s’han fet servir, en medicina popular, per alleujar el mal d’estomac, els problemes de gasos i flatulències, i restrenyiment, per les seues propietats digestives, carminatives i laxants.

Verticil·lastres repartits per la part superior de la tija

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  Stachys deriva del grec “σταχυϛ stáchys, -yos” que significa espiga, particularment la del blat, per la disposició de les flors al llarg de la tija. Plini ja utilitzava aquest nom per referir-se, possiblement, a la Betonica annua L.

El nom específic ocymastrum és un nom pejoratiu de "Ocymum" l’alfàbrega, volent dir que s’interpreta com falsa alfàbega, pel paregut amb aquesta planta.

Família Labiatae (Lamiaceae)