Gonialoe variegata (L.) Boatwr. & J.C.Manning

NOMS: Cactus de tres cantells. Castellà: Aloe tigre. Pecho de perdiz. Francès: Aloe panaché, Aloe perroquet, Bec de perroquet, Gorge de perdrix. Anglès: Tiger aloe.  Kanniedood aloe. Partridge-breast. Pheasant's-wings. Alemany: Tiger-Aloe.

SINÒNIMS: Aloe variegata L.; Aloe ausana Dinter; Tulista variegata (L.) G.D.Rowley;

DISTRIBUCIÓ: Procedent d’Àfrica del Sud, Províncies del Cap i Namíbia

HÀBITAT: En terrenys àrids, en pedregars, entre roques o en sòls sorrencs, sempre ben drenats i parcialment a cobert del sol directe

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Planta sense tija, mesura poc més un pam d’alçada

Fulles que van sortint del centre de la planta disposades en tres rangs, carnoses, triangulars, lanceolades, de marge finament dentat, amb secció transversal en forma de V, de 10-15 cm, de color verd blavós amb bandes discontínues o petites taques blanques alineades.

Flors en Inflorescència de poc més d’un pam d’alçada amb raïms de 20-30 flors tubulars rosades o vermelloses de 3-4 cm, amb curt peduncle i una bràctea lanceolada, que triguen tres anys o més en sortir de planta nova, a finals d’hivern i primavera.

Fruit en càpsula amb llavors alades.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Antigament, Gonialoe variegata formava part de la sèrie Serrulatae d'espècies d'Àloe molt relacionades, juntament amb Aloe dinteri i Aloe sladeniana. Estudis filogenètics recents han demostrat que aquestes tres espècies constitueixen possiblement un gènere completament separat, amb el nom de Gonialoe.

USOS I PROPIETATS: És una planta ideal per a rocalles i jardins de cactus però també és bona planta per interiors lluminosos cultivada en test. Suporta les gelades si són dèbils i de curta durada. Necessita molt bona il·luminació però millor que no estigui a ple sol. Requereix poc reg en estiu i menys a l’hivern, en sòls ben drenat perquè l’excés d’humitat podreix les arrels. Multiplicació per llavor o millor i més ràpid pels fillols que emet des de l’arrel o a l’axil·la de les fulles. A falta de pol·linitzadors específics d’aquesta espècie a les nostres terres, cal pol·linitzar les flors a mà, amb un pinzell de pèl fi. Pot ser atacada per la cotxinilla cotonosa o cotonet

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: : El genèric Gonialoe és una paraula composta per gori- derivada del grec antic γόνος "descendent" i aloe que segons uns autors deriva del grec “άλς, άλός (als, alós)” sal, donant “άλόη, ης, ή (aloé, oés)” que designava tant la planta com el seu suc, a causa del seu sabor que recorda l'aigua del mar. D'allí va passar al llatí “ălŏē, ēs” amb la mateixa accepció que, en sentit figurat, significava també amarg. Altres autors han proposat un origen àrab “alloeh”, que significa substància amarga. L’epítet específic variegata ve del llatí “vario” ser de diferent color, variat, motejat, pel jaspiat de les fulles.

El primer esment d'aquesta planta va ser realitzat per Simon van der Stel , el primer governador de Ciutat del Cap , en un viatge al nord en 1685. Va ser cultivat en els jardins botànics de la Companyia neerlandesa de les Índies Orientals a Ciutat del Cap el 1695 .

Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1, 321, 1753.  amb el nom de Aloe variegata. Amb el nom actualment acceptat de Gonialoe variegata va ser publicada per (L.) James S. Boatwright & John C. Manning en Systematic Botany 39(1): 69. 2014.

Família Asphodelaceae (Liliaceae, Xanthorrhoeaceae)