Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dissabte, 28 de gener de 2012

Geranium molle L.

NOMS: Gerani. Rellotges. Suassana. Borró. Candelers, Forquilles, Peu de fagina. Agulles. Occità: Clavèu-dóu-bon-dieu. Gall. Agulleira. Suansana. Sussana .Cast. Geranio de los caminos. Geranio blando. Port. Bico de pomba menor. Italià: Geranio volgare. Francés: Géranium à feuilles molles. Géranium mou. Anglés: Dove's-foot Crane's-bill. Dovefoot Geranium. Alemany: Weicher Storchschnabel. Holandés: Zachte Ooievaarsbek. Grec: Βελονάκι . Γεράνι. Καλόγηρος.

Flors amb cinc sèpals lliures
DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Horts, camps, vores de camins, fins els 1600 metres d’altitud.

Les tiges poden arribar als 40 cm de llargària
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Planta anual de fins 40 cm, de tiges ramificades des de la base, verdes i piloses, ascendents o esteses per terra

Fulles arrodonides amb el arge lobulat
Fulles alternes de contorn arrodonit i marge lobulat, palmatipartides; les bassals peciolades i les superiors sèssils o subsèssils.

Els pètals tenen una profunda escotadura que els divideix en dos lòbuls
Flors hermafrodites, pentàmeres amb les peces lliures. Pedicels que mesuren el doble que el calze de cinc sèpals mucronats. Corol·la amb cinc pètals de color de rosa o púrpura,  profundament dividits en dos lòbuls, el que la diferencia del Geranium rotundifolium que té els pètals un poc escotats. Deu estams tots fèrtils. Ovari súper, un sol estil acabat en cinc estigmes filiformes. Floreix de febrer a setembre.

El fruit és el característic esquizocarp dels geranis
Fruit en esquizocarp amb mericarps que es separen radialment de baix a dalt i de colp, per la tensió acumulada pel bec quan s’asseca, alliberant així les llavors. 

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els geranis que coneixem, cultivats en test o en jardí, són espècies del gènere Pelargonium originàries de l’Àfrica meridional i, en estat salvatge desapareixen ràpidament, doncs no s’adapten a les condicions del nostre territori.

Tenen una ollor pareguda a la de la tinta xina
USOS I PROPIETATS: Les Geraniàcies són riques en geraniol, que els hi dóna una olor particular i té algunes propietats medicinals, com per exemple combatre malalties de l'aparell digestiu i reproductiu i, en ús extern, com a antisèptic i analgèsic.

SABIES QUE... Geranium  ve del grec geranion que significa grua (grulla), en referència a la forma dels fruits que semblen un bec de grua.
El nom específic, molle,  ve del llatí mollis que vol dir moll, blanet.
La planta desprèn un olor semblant al de la tinta xina.

Família Geraniaceae

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...