NOMS: Coletxó. Colletxó.
Coleta. Moricàndia. Castellà:
Collejón. Berza boba. Rapillo murciano. Italià:
Moricandia comune. Francès: Chou
des champs. Moricandie. Anglès: Violet Cabbage. Purple Mistress.
Alemany: Acker Moricandie. Grec:
Ρόκα. Ερούκα.
![]() |
Flors en raïms |
SINÒNIMS: Brassica arvensis L.; Brassica purpurea Mill.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània meridional.
HÀBITAT: Salsolo-Peganion. Chenopodietalia muralis.
Llocs alterats i secs, vores de camins, camps abandonats de secà, sobre
substrat bàsic, calcari o guixos. Fins els 700 metres d’altitud.
![]() |
Herba amb tiges erectes lignificades a la base |
FORMA VITAL: Camèfit: tipus
biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix
els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen
les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.
DESCRIPCIÓ: Herba glabra i glauca, ramificada des de la base amb tiges
erectes lignificades a la base (sufruticós) que poden alçar-se fins els 75 cm.
amb 1-4 mm de diàmetre.
![]() |
Fulles de la tija (caulinars) amplexicaules |
Fulles sèssils,
les basals, que no formen roseta, obovades, atenuades a la base i més o menys
crenades, de color verd glauc; les mitjanes i superiors de marge enter i la
base en forma de cor abraçant la tija (amplexicaules).
![]() |
Sèpals erectes i gibosos, els laterals |
Flors en raïms de flors hermafrodites. Calze amb
quatre sèpals erectes i els laterals gibosos. Quatre pètals violacis amb el limbe arrodonit i amb venes
més obscures. Estams amb anteres en forma de punta de fletxa (sagitades).Floreix
a la segona meitat de la primavera.
![]() |
Síliqües dehiscents |
Fruit en síliqües linears llargues (de fins 7
cm.), dehiscents, amb granes biseriades, àpteres o a penes alades. Quan s’obrin
les valves cauen les llavors i queda una membrana hialina que separa les dues
meitats.
![]() |
Fruits madurs |
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una síliqua és un tipus de fruit sec en càpsula que quan està madur s'obre en dues valves ventralment. És el fruit característic de la família de les crucíferes (Brassicàcies)
![]() |
Fulles inferiors |
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El gènere rep el no de Moricandia
en homenatge al botànic suís Moïse Étienne (Stefano) Moricard (1779-1854) autor
de una flora americana i altra flora italiana, entre altres obres.
L’epítet específic, arvensis,
procedeix del llatí “arva”, que
significa camp de conreu, és a dir, que es tracta d'una espècie que apareix en
camps cultivats.
És una planta amb gran capacitat de colonització que viu al sud de
València, Alacant i el nord d’Àfrica, inclús al desert del Sàhara
Cales Linné va descriure aquesta espècie per primera vegada i
la va publicar com Brassica arvensis en
Systema
Naturae, ed. 12 2: 444. 1767. Amb el nom acceptat actualment de Moricandia arvensis va ser publicada per
Augustin Pyramus de Candolle (DC) en Regni
Vegetabilis Systema Naturale 2: 626–627. 1821.
Família Cruciferae (Brassicaceae)
Subscriu-t’hi al
canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada