NOMS: Esperons de roca. Boqueta de gos. Cast. Espuelilla. Conejitos. Italià: Linajola piemontese. Francès: Linaire à feuilles d'origan. Anglès: Malling Toadflax.
 |
| Flors amb llavis divergents i lòbuls amb una osca o entrant (emarginats) |
SINÒNIMS: Chaenorrhinum origanifolium subsp. crassifolium; Linaria origanifolia (L.) Cav. ; Linaria crassifolia (Cav.)DC.; Chaenorhinum crassifolium (Cav.) Lge.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental
HÀBITAT: Teucrion buxifolii. En escletxes i pedregars calcaris, o sobre murs. Fins els 1800 metres d’altitud.
 |
| Planta petita sobre escletxes calcàries |
FORMA VITAL: Camèfit: Són els vegetals amb les parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.
DESCRIPCIÓ: Herba perenne de fins un pam d’alçada amb tiges erectes i prims, ramificats des de la base.
 |
| Fulles semblants a les de l'orenga (origanifolium) |
Fulles oval lanceolades, peciolades, oposades o alternes,
 |
| Llavi inferior amb esperó nectarífer |
Flors en inflorescències laxes, amb pedicel. Calze amb sèpals desiguals, verds i més o menys purpuris, amb pèls i persistent. Corol·la de color variable entre violeta, rosa o groguenca, amb venes obscures i taques grogues; llavis divergents amb lòbuls partits (emarginats), dos lòbuls el superior i tres l’inferior, i tub comprimit per dalt i baix, deixant veure el paladar unflat i esperó curt on s’acumula el nèctar.
 |
| Fruit en càpsula ovoide |
Fruit en càpsula ovoide, més curta que el calze, que s’obri per porus apicals per tal de lliurar les llavors.
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En botànica l'esperó és una protuberància que es forma en els pètals o els sèpals d'algunes flors. De vegades l'esperó és l’elongació de la part posterior de la flor d'un, o de diversos pètals de la corol·la ( de tots). Tenen forma d'embut sense sortida i permeten xuclar el nèctar als agents pol·linitzadors.
USOS I PROPIETATS: Algunes espècies d’aquest gènere s’empren en jardineria.
 |
| Inflorescències laxes |
SABIES QUE... el nom del gènere Chaenorhinum procedeix del grec “chaíno” que significa obrir-se, entreobrir-se, i del grec “rhís, rhinós” que significa nas, perquè la gola de la corol·la queda mig oberta.
L’epítet específic origanifolium fa referència a la forma de les fulles, semblant a les de l’orenga (Origanum vulgare L.).
Família Scrophulariaceae
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada