Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dissabte, 17 de març de 2012

Santolina chamaecyparissus L. subsp. squarrosa (DC.) Nyman

NOMS: Camamilla groga. Botja. Espernallac. Camamirla. Mançanilla borda. Mançanilla fina. Untina.  Cast. Abrotano hembra. Manzanilla amarga. Eusk. Asta kamamila. Portuguès: Abrótano-fêmea. Guarda-roupa. Francès: Santoline. Aurone femelle. Camomille de Mahon.  Santoline petit-cyprès. Italià: Cameciparisso. Crespolina. Anglès: Lavender-cotton. Grey Santolina. Alemany: Heiligenblume. Zypressen-Heiligenkraut. Neerlandès: Heiligenbloem. Grec: Σαντολίνα η χαμαικυπάρισσος. 

Capítols d'espernallac
SINÒNIMS: Santolina squarrosa Willd.Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITATRosmarino-Ericion. Llocs alterats, erms, sobre substrat calcari i amb sol. Fins els 1800 metres d’altitud

Mata de fins mig metre d'alçada
FORMA VITALCamèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Petit arbust, de fins 50 cm d’alçada, molt ramificat des de la base, amb tiges erectes, rígides i pubescents, que desprèn un olor fort i és viscós al tacte.

Fulles en segments molt petits, semblants al xiprer
Fulles dividides en segments però molt petits, de manera que semblen enteres, tomentoses o glabres, disposades en quatre fileres.  Les fulles tenen un aspecte semblant a les del xiprer.

Flors tubuloses sense lígules
Flors en capítols terminals solitaris amb flors totes tubuloses grogues, sense lígules. Floreix a partir del dia de Sant Joan fins al mes d’agost.

Fruits en cípsela sense vil·là
Fruit  en cípsela (aqueni) sense plomall.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La cípsela és un tipus de fruit simple indehiscent sec i monosperm, que es deriva d’un ovari ínfer compost amb un sol lòcul. És com un aqueni  però es diferencia perquè està format per més d’un carpel. Exemples d’aquest tipus de fruit els trobem en les compostes o asteràcies. La closca blanca i grisa de les llavors del gira-sol, les anomenades pipes, són les parets de la cípsela.

USOS I PROPIETATS: S'emprava com a digestiva, en infusió, o com antiespasmòdica, emmenagoga, i especialment vermífuga. També se li atribueixen virtuts com a vulnerària per a les nafres i infeccions per als humans i per al bestiar.
La infusió concentrada s’empra per aclarir el color del cabell, donant tons daurats als rossos i castanys

Uns quants capítols dins del caixó evita que s’arne la roba

Flors grogues en capítols terminals solitaris
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: No està molt clar però algun autor aventura a dir que el nom del gènere Santolina deriva del llatí “Sanctus “, sant i “Linum”, llenç, potser en referència a les propietats terapèutiques de la planta.
L'epítet específic chamaecyparissus fa referència al paregut de les fulles amb les del xiprer, doncs, chamaecyparissus vol dir xiprer nan.

Santolina chamaecyparissus var. squarrosa va ser descrita per Augustin Pyramus de Candolle, i publicada en Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 6: 35. 1837[1838]. L’espècie Santolina chamaecyparissus va ser descrita per Carles Linnè i publicada en Species Plantarum 2: 842. 1753.

Cecidi
És freqüent trobar cecidis esfèrics amb una llarga pilositat blanca als borrons axil·lars, produïts per un dípter (Rhopalomyia santolinae), un mosquit que desenvolupa les seues larves en un lòcul situat al centre del cecidi.  A l’hivern es poden veure, de vegades agrupats com en aquesta foto.


L’aprofitament de totes les espècies del gènere Santolina en la Regió de Múrcia requereix l’obtenció d’autorització administrativa prèvia, segons el Decret 50/2003, de 30 de maig, per el qual es crea el Catàleg Regional de Flora Silvestre Protegida de la Regió de Murcia. També a Balears segons el Decret 75/2005, de 8 de juliol, por el qual es crea el Catàleg Balear de Espècies amenaçades i d’Especial Protecció.

Família Compositae (Asteraceae)

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...