Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimecres, 6 de febrer de 2013

Echium vulgare L. subsp. granatense (Coincy) Lacaita


NOMS: Llengua de bou. Viperina. Borratja borda. Occità: Bourrage-fèr, Suçamèlo. Castellà: Viborera. Viperina. Lengua de vaca. Èuscara: Idimia, Sugegorri-belarra. Portuguès: Lingoa de boi. Italià: Lingua di bove. Viperina azzurra. Francès: Vipérine commune. Anglès: Viper's bugloss. Blueweed. Alemany: Gewöhnlicher Natterkopf. Stolzer Heinrich.  Neerlandès: Slangekruid.

Corol·la de color blau, violaci o púrpura
SINÒNIMS: Echium granatense Coincy; Echium coincyanum Lacaita; Echium permutatum Pau;
Observacions: En l'àmbit de les nostres terres hi ha tres subespècies diferenciades: la subsp. vulgare, planta petita dels Pirineus i Muntanyes Olositàniques; la subsp. argentae planta robusta i de fulles basals estretes, molt comuna; i la subsp. granatense, planta robusta de fulles basals amples dels territoris diànic i lucèntic.
A les subespècies i varietats la cultura i la medicina populars no les distingeixen. Aleshores, a banda de la descripció botànica, la resta de comentaris serveix per a totes les Echium vulgare.Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Eurosiberiana però aquesta subespècie al territori Diànic i Lucèntic (de la Ribera Baixa a La Costera i l’Alacantés)

Herba erecta coberta de pèls i setes rígides
HÀBITAT: Quercetum rotundifoliae. Vores de camins, pradells secs, camps abandonats. Fins els 600 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen fins que tornen les condicions favorables.

DESCRIPCIÓ:  Herba erecta de color grisenc i coberta de pèls petits i setes rígides i aspres. La tija, o tiges, estan tacades per puntets negres.

Fulles oblongo-linears esparses
Fulles en roseta bassal molt majors que les caulinars, oblongo-linears i atenuades a la base. Durant  l’hivern només resta aquesta roseta de fulles cobertes de pèls quasi punxants. Les fulles de les tiges (caulinars) són més petites i esparses.

Corol·la en forma de tub que va obrint-se cap a l'extrem
Flors agrupades en cimes escorpioides que surten a la primavera fins la tardor. Calze amb cinc sèpals soldats a la base i persistents. Corol·la de color blau, violaci o púrpura, forma un tub que va obrint-se cap a l’extrem, on acaba en cinc lòbuls poc assenyalats. Cinc estams que no sobresurten de la corol·la o poc exsert. Té un pistil amb estigma bífid que sembla la llengua d’una serp.

Les llavors semblen un cap d'escurçó
Fruit  es divideix en núcules amb protuberàncies que recorden el cap d’un escurçó.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors són blaves però, abans d’obrir-se i quan es marceixen, prenen tons rogencs degut a que els pigments que posseeixen  varien de color en canviar el pH del suc cel·lular.

USOS I PROPIETATS: Les inflorescències tenen propietats diürètiques, pectorals, cicatritzants, antitumorals i antineuràlgiques. En cosmètica s’usa com emol·lient. En infusió estan indicades contra els tumors malignes, les febres, el mal de cap, les alteracions nervioses i els dolors de tipus inflamatori. Cal tindre precaució, doncs pot ser tòxica pel fetge si es pren en tractaments prolongats.
Antigament s’emprava per curar picades d’escurçó atenent a algunes semblances entre la planta i el rèptil.
Les flors tenen gran quantitat de nèctar que és aprofitat per les abelles mel·líferes. Amb la viperina es produeixen mels monoflorals.

Flors en cimes escorpioides
SABIES QUE... El nom del gènere, Echium, deriva del grec “echios”, que significa escurçó. Diu Dioscòrides, segons la traducció de Laguna: “Echis en griego, significa víbora, de donde vino a llamarse esta planta echion, por parecerse su simiente a una cabeza de víbora y porque socorre a los mordidos della”.
Lèpítet específic vulgare deriva del llatí “vulgaris, -e”, que significa vulgar, comú, ordinari, per ser una planta corrent i abundosa.
Al Dioscòrides apareixen moltes plantes a les quals s’adjudiquen  virtuts curatives pel paregut amb els òrgans malalts o altres signes que els homes sabuts sabien esbrinar. Aquesta teoria del Signe l’exposa Jordi Badia en un aclaridor article.

Família Boraginaceae


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...