Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dissabte, 9 de febrer de 2013

Euphorbia flavicoma DC. subsp. flavicoma


NOMS: Lleteresa verrucosa. Lletera terrera. Castellà : Bambollera. Italià: Euforbia verrucosa. Francès: Euphorbe à têtes jaune d'or. Alemany: Warzige Wolfsmilch. Neerlandès: Wrattige Wolfsmelk.

Ciatis amb flors unisexuals
SINÒNIMS: Euphorbia verrucosa Lam. subsp. mariolensis (Rouy) Vives; Euphorbia epithymoides L. subsp. mariolensis (Ruoy) A. Et O. Bolós; Euphorbia flavicoma subsp. mariolensis (Rouy) O. Bolòs & Vigo; Euphorbia mariolensis Rouy; Tithymalus flavicomus (DC.) Bubani;

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Rosmarinetalia officinalis. Pinars, vores de carrascars, brolles, pastures àrides sobre sòl calcari.  Fins els 1300 metres d’altitud.

Herba lignificada a la base i ramificada
FORMA VITAL: Hemicriptòfit, Camèfit:  són  plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable. En l'estació desfavorable manté les parts subterrànies i els borrons arran del sòl, sempre a un nivell inferior als 25-50 cm de terra.

DESCRIPCIÓ: Herba vivaç poc lignificada a la base (sufruticosa) i molt ramificada des de la part inferior, de poc més d’un pam d’alçada i tiges poc denses. Conté làtex blanc.

Fulles oblongo-lanceolades
Fulles oblongo-lanceolades, amb el marge finament denticulat, verdes i mucronades

Cada ciati amb una flor femenina central i flors masculines reduides a un estam
 Flors en inflorescències en pleocasi de 4-6 radis més curts que les bràctees, que són ovades. Ciatis sèssils amb glàndules nectaríferes el·líptiques o arronyonades de color groc o rogenc. Flors unisexuals. Cada ciati té una flor femenina al centre i vàries cimes de flors masculines laterals reduïdes a un sol estam. La flor femenina és de gineceu súper amb estil acabat en tres braços estigmàtics bífids. Floreix d’abril a juliol

Fruit en càpsula verrucosa amb tres cocs
Fruit en càpsula tricoca totalment coberta de granes (verrucoso-tuberculada)

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un pleocasi és una cima multípara en la que cada eix dóna origen a més de dues branques verticil·lades. La floració és centrífuga, de manera que les flors més properes a l'eix central maduren abans que les perifèriques. Aquest tipus d'inflorescència és típic de les lletereses europees.

USOS I PROPIETATS: El làtex és tòxic.

Inflorescències en pleocasi de 4-6 radis
SABIES QUE... El nom genèric, Euphorbia, ve del grec "eu ἐῧ" que significa bo, i "pherbo" que significa menjar: és a dir, ben alimentat. Segons Dioscòrides i Plini deriva d’Euforbo, el metge del rei Juba II de Mauritània que va descobrir les virtuts d’aquesta planta, i segons Galé es refereix a l’heroi de la guerra de Troia, Eúphorbos. El grec “euphórbion, -ou”, era el nom que rebia una lletrera cactiforme de les muntanyes de Mauritània.
L’epítet específic flavicoma deriva del llatí "flavus", que significa groc, i "coma", que significa pèl, potser pel color groc de les inflorescències, com indica el nom popular en francès.

Família Euphorbiaceae


1 comentari:

  1. Me gustan muchísimo, de niña me hacía anillos con ellas porque el tallo es extraordinariamente flexible y aguantaba muy bien el nudo. No sabía que se llamaban corona del rey, mi abuela decía que eran "zapatines de la virgen"

    Saludos :)

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...