NOMS: Campanetes
de jardí. Campana blava. Marevelles, Ungles de bruixa. Castellà : Enredaderas.
Maravillas. Francès: Ipomée d'Inde.
Volubilis. Anglès: Oceanblue
Morning-glory. Alemany: Indische
Prachtwinde.
+Merr.+IMG_2386.jpg) |
| Flors en inflorescències axil·lars |
SINÒNIMS: Convolvulus indicus Burm.; Ipomoea acuminata (Vahl) Roem. &
Schult.;
DISTRIBUCIÓ: Neotropical
HÀBITAT: Lycio-Ipomoeion. Introduïda, procedent
del continent americà i cultivada als jardins, naturalitzada als camps
abandonats, marges de torrents i vores de sèquies. Fins els 500 metres
d’altitud.
+Merr.+IMG_2391.jpg) |
| Planta enfiladissa |
FORMA VITAL: Faneròfit:
en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb
els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas
d'arbres, d'arbusts i lianoides.
DESCRIPCIÓ: Planta herbàcia perenne, amb rizomes, enfiladissa.
Tiges amb pèls de fins 10 metres i molt ramificats, de vegades rogencs.
+Merr.+IMG_2390.jpg) |
| Fulles profundament trilobades |
Fulles alternes i
peciolades de forma molt variable. En les tiges joves són enteres, mentre que
en les més velles són amplament ovades i trilobades, amb pèls pel revés.
+Merr.+IMG_2388.jpg) |
| Corol·la en forma d'embut |
Flors en
inflorescències axil·lars pedunculades, amb bràctees linears i agudes. Floreix
des de juny fins a novembre. Calze amb sèpals lanceolats, aguts i amb pèls.
Corol·la gran de color blavós violeta, amb els pètals soldats formant un tub en
forma d’embut (infundibuliforme). Androceu amb estams desiguals inserits a la
part inferior de la corol·la i pubescents a la base del filament. Gineceu amb
ovari i estil acabat en tres estigmes papil·losos.
Fruit en càpsula
globular
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Aquesta espècie és autoincompatible, raó per la qual la majoria
de plantes, que presenten un sol genotip, no produeixen fruit. L’escassetat de
llavor es compensada, però, per la gran capacitat d’arrelament per
esqueix.
+Merr.+IMG_2395.jpg)
USOS I PROPIETATS:
Planta introduïda molt emprada en jardineria com ornamental per a tanques,
cobrir murs, etc.
Les flors produeixen molt de nèctar pel que són apreciades
en apicultura.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: Ipomoea deriva de
les veus gregues “ips ιψ”, que
significa cuc, i “omoios ὄμοιος”, que
significa paregut, és a dir, paregut a un cuc, per l’aspecte voluble de les
tiges.
El nom específic indica
mostra l’origen indià de la planta (indià de les “Índies Occidentals”, del
Carib)
S'ha convertit en una mala herba nociva i espècie invasora a
Austràlia, Nova Zelanda i Califòrnia.
Família Convolvulaceae
M'agrada molt aquesta enfiladissa, tinc alguns veïns que en tenen i sempre que les veig en flor em dic, vull tenir!
ResponEliminaUnes precioses fotografies i una concisa explicació en aquesta espècie de fitxes botàniques que fas, que són molt xules.
Petonets.
Gràcies Montse, els teus comentaris m'animen a continuar ampliant el blog. Una abraçada
ResponEliminaHola sabeis si esta planta Ipoemia pierde las hojas en otoño? La mia en maceta estaba verdísima y ha perdido todas las hojas estas ultimas 3 semanas.
ResponEliminaPerdón por la tardanza en contestar, pero es que en Blogger de vez en cuando deja de funcionar el gadget que muestra los comentarios i no lo habia visto.
ResponEliminaEn cuanto a tu consulta te diré que sí, en nuestras latitudes la Ipomoea casi desaparece con el frio, pero a la primavera siguiente vuelve a brotar con todo su vigor.