Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dissabte, 10 d’agost de 2013

Elaeoselinum asclepium (L.) Bertol. subsp. asclepium


NOMS: Xafarroni. Castellà: Hinojo marino. Italià: Eleoselino.

Umbèl·lula amb flors grogues
SINÒNIMS: Elaeoselinum hispanicum (Lange) Pau;

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània meridional

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Zones rocoses, brolles termòfiles, de sòls calcaris o margosos. Fins els 600 metres d’altitud.

Herba amb una tija robusta de fins un metre d'alçada
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són les plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els meristemes arran de terra en l'estació desfavorable. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen, mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen, de manera que renoven la part aèria cada any.

DESCRIPCIÓ: Herba umbel·lífera de tija robusta que pot arribar al metre d’alçada

Fulles bassals de contorn triangular
Fulles bassals de contorn triangular, 3-4 pinnatipartides, dividides en segments linears, els de darrer ordre mucronats.

Flors grogues
Flors en inflorescències en umbel·la terminal quasi esfèrica i composta. Bràctees  linear-lanceolades. Flors amb cinc pètals grocs.

Fruit en aqueni doble
Fruit en aquenis dobles, amb ales membranoses

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Es diu umbel·la quan les flors provenen de nusos tan pròxims que sembla que surten del mateix punt i arriben totes al mateix nivell. La majoria d’umbel·líferes són compostes, és a dir, que les umbel·les porten a l’àpex altres umbel·les més petites dites umbèl·lules. A la base de la umbel·la poden haver-hi bràctees formant un involucre, i a la base de les umbèl·lules pot haver, igualment, un involucel.

USOS I PROPIETATS: Els pastors italians l’empraven posant les fulles al fons d’un embut, a mena de filtre, per abocar la llet i, al mateix temps, aromatitzar-la.

Umbel·la terminal composta
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Elaeoselinum ve del grec “élaion” que significa oli, especialment el d’oliva, i de “sélinon” que era el nom que rebia l’api. Probablement perquè els fruits tenen canals oliosos o resinífers i les fulles tenen certa semblança amb les de l’api.

L’epítet específic asclepium deriva del grec “Ἀσκληπιός Asclépios”, Asclepi, per les propietats medicinals de la planta. Asclepi és el déu de la medicina, fill d’Apol·lo i de Coronis, i pare, entre altres, de Panacea. Conta el mite que quan Coronis estava embarassada d’Apol·lo, s’enamorà d’un arcadi anomenat Ischys. En assabentar-se Apol·lo matà a Ischys i a Coronis. Quan anava a incinerar Coronis, Hermes salvà al fill, Asclepi, de les flames i l’entregà a Quiró, que el va instruir en l’art de la curació.

En les arrels d'aquesta planta creix el fong Pleurotus eryngii var. elaeoselini .

Família Umbelliferae (Apiaceae)


Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...