Elaeoselinum asclepium (L.) Bertol. subsp. asclepium

NOMS: Xafarroni. Castellà: Hinojo marino. Italià: Eleoselino.

Umbèl·lula amb flors grogues

SINÒNIMS: Elaeoselinum hispanicum (Lange) Pau;

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània meridional

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Zones rocoses, brolles termòfiles, de sòls calcaris o margosos. Fins els 600 metres d’altitud.

Herba amb una tija robusta de fins un metre d'alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són les plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els meristemes arran de terra en l'estació desfavorable. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen, mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen, de manera que renoven la part aèria cada any.

DESCRIPCIÓ: Herba umbel·lífera de tija robusta que pot arribar al metre d’alçada

Fulles bassals de contorn triangular

Fulles bassals de contorn triangular, 3-4 pinnatipartides, dividides en segments linears, els de darrer ordre mucronats.

Flors grogues

Flors en inflorescències en umbel·la terminal quasi esfèrica i composta. Bràctees  linear-lanceolades. Flors amb cinc pètals grocs.

Fruit en aqueni doble

Fruit en aquenis dobles, amb ales membranoses

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Es diu umbel·la quan les flors provenen de nusos tan pròxims que sembla que surten del mateix punt i arriben totes al mateix nivell. La majoria d’umbel·líferes són compostes, és a dir, que les umbel·les porten a l’àpex altres umbel·les més petites dites umbèl·lules. A la base de la umbel·la poden haver-hi bràctees formant un involucre, i a la base de les umbèl·lules pot haver, igualment, un involucel.

USOS I PROPIETATS: Els pastors italians l’empraven posant les fulles al fons d’un embut, a mena de filtre, per abocar la llet i, al mateix temps, aromatitzar-la.

Umbel·la terminal composta

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Elaeoselinum ve del grec “élaion” que significa oli, especialment el d’oliva, i de “sélinon” que era el nom que rebia l’api. Probablement perquè els fruits tenen canals oliosos o resinífers i les fulles tenen certa semblança amb les de l’api.

L’epítet específic asclepium deriva del grec “Ἀσκληπιός Asclépios”, Asclepi, per les propietats medicinals de la planta. Asclepi és el déu de la medicina, fill d’Apol·lo i de Coronis, i pare, entre altres, de Panacea. Conta el mite que quan Coronis estava embarassada d’Apol·lo, s’enamorà d’un arcadi anomenat Ischys. En assabentar-se Apol·lo matà a Ischys i a Coronis. Quan anava a incinerar Coronis, Hermes salvà al fill, Asclepi, de les flames i l’entregà a Quiró, que el va instruir en l’art de la curació.

En les arrels d'aquesta planta creix el fong Pleurotus eryngii var. elaeoselini .

Família Umbelliferae (Apiaceae)