Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dissabte, 5 d’octubre del 2013

Phillyrea angustifolia L.


NOMS: Aladern de fulla estreta. Fràngula. Vern menut. Occità: Aladèrn mascle, Alaverd, Auret, Daradèu, Olivastre, Oulivastre, Pichòt daradèl. Castellà : Labiérnago blanco. Olivillo. Picadera. Layerna. Èuscara: Gartxu hostoestu. Portuguès: Aderno-de-folhos-estreitas. Lentisco bastardo. Italià: Ilatro sottile. Francès: Alavert, Alavert à feuilles étroites, Filaire à feuilles étroites. Anglès: Narrow-leaved phillyrea. Alemany: Schmalblättrige Steinlinde.

Les flors apareixen en petits raïms axil·lars
SINÒNIMS: Olea angustifolia (L.) Salisb.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Quercetalia ilicis. Rhamno-Quercion cocciferae. Coscollars, pinars. Fins els 800 metres d’altitud. Aquest del camí de la Salaella Llarga (Vallada)

Arbust molt ramificat
FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ: Arbust molt ramificat, amb branques d’escorça grisenca, erectes, que poden arribar als 3 metres d’alçada

Les fulles són com les de l'olivera
Fulles semblants a les fulles d’olivera: peciolades, oposades, estretes i allargades en forma de punta de llança, amb el marge enter i amb 4-6 parells de nervis secundaris poc visibles. Són esclerofil·les, és a dir que són fulles perennes, dures i coriàcies, ben adaptades a la sequedat.

Flors molt petites, amb dos estams
Flors en petits raïms axil·lars. Poden ser hermafrodites o unisexuals. Tetràmeres. Calze amb quatre lòbuls. 
Corol·la rotàcia amb el tub molt curt, petita, verdosa, amb quatre lòbuls més llargs que el tub. Dos estams. Ovari súper i estigma bilobat. Floreix durant la primavera, entre els mesos de març, abril i maig.

El fruit és una drupa semblant una petita oliva
Fruit en drupa ovoide, apiculada, de color negrós i 3-5 mm de diàmetre. Tot i que sembla una oliva petita, no és comestible pels humans.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta espècie és polígama, és a dir, que presenta flors hermafrodites i unisexuals, ja siga sobre un mateix individu o sobre individus diferents.


USOS I PROPIETATS: Els fruits, l’escorça i les fulles tenen propietats astringents i és un bon antisèptic bucal aplicat en col·lutoris i gargarismes. També s'apliquen sobre les ferides per curar-les.
És una bona planta mel·lífera pel nèctar que produeixen les seues flors, que és molt apreciat per les abelles.

Emprada en jardineria xeròfita mediterrània perquè és poc exigent respecte al sòl, resisteix bé la sequera, és poc sensible a plagues i s’adapta bé a les podes.

La seva fusta, compacta i molt calòrica, era apreciada per a fer foc, sobretot pels terrissaires per coure les terrisses.

Els adobadors de pells han aprofitat els tanins de la fusta per adobar cuirs

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Phillyrea esdevé del grec “philyra”, veu composta de “philos”, que significa amic, i de “hyron”que designa un rusc o eixam d’abelles, segurament per ser una planta mel·lífera. Aquest terme, “philyra”, l’utilitzà Dioscòrides per referir-se a plantes del gènere Tilia i, més tard, Teofrast va emprar el mateix terme per designar una espècie del gènere Phillyrea.

L’epítet específic angustifolia deriva del llatí "angustus" que significa estret, prim; i "folium" que significa fulla; és a dir: de fulla estreta. 

Família Oleaceae


1 comentari:

  1. Hello, I enjoy reading through your article. I like to write a little comment to support you.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...