Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 1 de desembre de 2014

Dactylis glomerata L.


NOMS: Dàctil. Fenàs mascle. Cucurulles. Castellà: Triguera. Dáctilo. Jopillos de monte. Occità: Grosso-testo, Pè de lèbre, Pèd-de-lèbre. Gallego: Cabezuda. Dáctilo. Èuscara: Alkebelarra. Portuguès: Panasco. Dactila. Italià: Erba mazzolina comune. Francès: Dactyle, Dactyle aggloméré, Dactyle pelotonné. Anglès: Cock's-foot. Cocksfoot Grass. Alemany: Knäuelgras. Wiesen-Knäuelgras. Neerlandès: Gewone Kropaar. Grec: Κούλουρη. Δακτυλίς η συσπειρωμένη.  

Flors en panícula llarga i estreta
SINÒNIMS: Bromus cylindraceus (Brot.) Brot.
Observacions: És una planta molt variable que inclou la subsp. ibizensis, a l’Illa d'Eivissa, i dues subespècies ací: la subsp. glomerata més robusta i amb fulles que fan fins 10 mm d'amplada, i la subsp. hispanica que és una planta més gràcil, i les fulles no sobrepassen els 5 mm d'ample.

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis. Prats, marges de boscos, vores de camins, en llocs secs. Fins als 1800 metres d’altitud

Herba cespitosa de tiges erectes
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba vivaç, cespitosa, de color verd glauc, amb tiges erectes de fins metre i mig d’alçada
 
Fulles escàbrides planes
Fulles linears, paral·lelinèrvies, escàbrides, planes, plegades a la part basal, amb lígula de fins un centímetre i membranosa, aguda o lacerada (amb diversos talls)

Estams amb grans anteres
Flors en inflorescència en panícula llarga i estreta, unilateral i força irregular. Espiguetes comprimides lateralment, amb 2-8 flors hermafrodites o estèrils (les superiors). Glumes lanceolades i ciliades, igual que les glumel·les. La glumel·la inferior o lemma és mucronada i amb una molt curta aresta. Androceu de tres estams amb grans anteres de 3-4 mm, disposades en X que vibren al vent. Gineceu súper amb un sol estil que es prolonga en dos estigmes plomosos. Floreix de març a setembre.

Fruit en cariopsi seca i indehiscent amb una sola llavor, canaliculat a la cara interior.

Espiguetes comprimides
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les glumel·les són bràctees, normalment fines, resistents i folioses, que protegeixen les estructures florals de les gramínies o poàcies. Tenen dues parts que envolten la flor: la part superior o interna és la glumel·la anomenada pàlea i la part inferior o externa és la glumel·la anomenada lemma, que sovint presenta arestes, generalment una i de vegades diverses.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra per tractar les malalties del ronyó i de la bufeta.
El dàctil ha sigut àmpliament estudiat per la seua importància en agricultura i ramaderia, doncs és una de les millors plantes farratgeres i és un element essencial dels prats de dall, tot i que sempre en associació amb altres gramínies o lleguminoses, sent la planta secundària.

Lígula membranosa aguda o lacerada
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Dactylis deriva del grec “δακτυλοϛ dáctylos” dit, pel paregut de la inflorescència amb les falanges d’un dit.
L’epítet específic glomerata deriva del llatí "glómero" que significa espessir, reunir, agrupar, perquè les seues flors estan agrupades en glomèruls.
El pol·len d'aquesta planta és tòxic i sol provocar al·lèrgies respiratòries per inhalació o contacte extern. Pot causar rinitis al·lèrgica (febre del fenc) en algunes persones..
Dactylis glomerata va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 71. 1753.

Família Gramineae (Poaceae)


1 comentari:

  1. Aquesta sí que la concec, jeje!
    Has fet uns macros molt macos i la descripció, com sempre, força interesant.
    Petonets.

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...