Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 29 de desembre de 2014

Casuarina cunninghamiana Miq.


NOMS: Casuarina. Pi d’Austràlia. Castellà: Casuarina. Pino australiano. Portuguès: Casuarina. Pinheiro-da-austrália. Arvora-da-tristeza. Francès: Pin d'Australie. Anglès: Beefwood. River Sheoak. Grec: Βοϊδόξυλο. Κασοναρίνα. 

                   

DISTRIBUCIÓ:  Sud-est d’Austràlia exclusivament, entre Nova Gal·les del Sud i Queensland.

HÀBITAT: Regne Neozelandès-Australià, Regió Tropical-Australiana. Cultivada com arbre ornamental a parcs i jardins. Al seu medi natural creix des del nivell del mar fins als mil metres d’altitud, seguint els cursos dels rius, sobre sòls arenosos, pobres i poc fèrtils. 

FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

Arbre dioic de fins 30 m d'alçada

DESCRIPCIÓ: Arbre sempre verd, dioic, originari del SE d’Austràlia, que pot arribar als 30 metres d’alçada, amb una capçada piramidal sostinguda per un tronc recte, d’escorça finament escletxada i rugosa. Pel seu aspecte pot confondre’s amb un pi, però el que semblen fulles aciculars són realment petites branques articulades, estriades longitudinalment, amb funció fotosintetitzadora, semblants a la cua de cavall (Equisetum).

Les fulles són petites esquames membranàcies

Fulles El que semblen fulles aciculars són en realitat petites branques que realitzen la fotosíntesi. Les vertaderes fulles són minúscules esquames en número de 7 a 10 per verticil, amb l’àpex agut i de consistència membranàcia, de color bru, sense funció assimiladora.  i estan situades als nusos d’aquestes branquetes, que prenen així l’aspecte dels equisets o cua de cavall

Flors masculines en espigues terminals

Flors unisexuals en inflorescències que apareixen en arbres diferents, és a dir, arbres masculins i arbres femenins (dioic). Les flors masculines surten en espigues terminals penjants a l’àpex de les rametes, de 2-5 cm de llarg per 2-4 mm de diàmetre, de color verd groguenc, cada flor amb dues bràctees i un sol estam exsert. Les flors femenines surten en aments al llarg de les rametes laterals; cada flor té dues bractèoles carnoses, són de 2-3 mm, el·lipsoïdals, de color verd clar, amb l’ovari comprimit i dos estigmes filiformes rojos.

Inflorescències femenines en aments


Infructescències paregudes a petites pinyes

Fruit en infructescències globoses, dehiscents, una espècie de cons llenyosos verds de joves i bruns a la maturitat, amb dues bractèoles acrescents formant petites valves que s’obrin per deixar sortir les llavors platejades i alades. 


CURIOSITATS BOTÀNIQUES
: La convergència evolutiva és un fenomen evolutiu pel que diferents organismes tendeixen, sota ambients equivalents, a desenvolupar en la seva evolució característiques similars, el que s’anomena estructures anàlogues, a partir d’estructures ancestrals diferents. Així s’explica el paregut morfològic entre les estructures del pins (fulles aciculars i pinyes) amb les de les casuarines, sense que hi haja cap relació de parentat.  

USOS I PROPIETATS: Emprada en jardineria, especialment en alineacions, per la seua rusticitat, doncs prospera en qualsevol tipus de sòl i suporta la sequera, si no és massa prolongada, i les gelades no intenses.
També s’empra com pantalla tallavent i per a fixació de terrenys en ribes i àrees costaneres. Les seues arrels mantenen una relació simbiòtica amb fongs que, com a resultat, fixa el nitrogen atmosfèric, com fan algunes fabàcies.

Inflorescències masculines

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Casuarina deriva del malai “kassuwaris” que significa casuari, la gran au corredora de Nova Zelanda amb ales rudimentàries, pel paregut de les fulles filiformes d’aquest arbre amb les plomes del casuari.

L’epítet específic cunninghamiana és en honor del botànic anglès Allan Cunningham (1791-1839), que va estudiar la flora d'Austràlia i Nova Zelanda, i va ser superintendent dels jardins botànics a Sydney, i del seu germà Richard Cunningham (1793-1835), també botànic.

En Florida i en Àfrica del Sud esdevé una espècie invasora degut a que es multiplica fàcilment per les petites llavors transportades pel vent, que tenen un alt percentatge de viabilitat.

Casuarina cunninghamiana va ser descrita pel botànic neerlandès Friedrich Miquel (1811-1871)  en Revisio critica Casuarinarum, 1848.

Família Casuarinaceae




Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...