Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 11 de desembre de 2014

Solanum melongena L.


NOMS: Albergínia. Oberginia. Albarginera. Castellà : Berenjena. Gallego: Berenxena. Berinxela. Èuscara: Alberjinia. Portuguès: Beringela. Berinjela. Italià: Melanzana. Francès: Aubergine. Anglès: Aubergine. Eggplant. Alemany: Aubergine. Neerlandès: Aubergine. Grec: μελιτζάνα.

Inflorescències en cimes umbel·liformes
SINÒNIMS: Solanum esculentum Dunal

DISTRIBUCIÓ: Introduida, procedent de l’Índia

HÀBITAT: Cultivada als horts

Tiges ramificades erectes
FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm. Tot i que de vegades es comporta com teròfit, és a dir, com una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ: Mata de tiges lignificades, erectes, ramificades i piloses, que pot sobrepassar el metre d’alçada, amb algunes espines.

Fulles peciolades amb pèls
Fulles alternes, simples, de fins 20 cm, ovades i piloses, glauques, amb llargs pecíols, de marge enter, sinuat o amb 5-6 lòbuls. Sovint els nervis presenten espines, si més no al revers de la fulla.

Corol·la rotàcia
Flors en cimes umbel·liformes, de vegades amb una sola flor actinomorfa, hermafrodita. Calze campanulat amb 5-9 lòbuls acrescents, lanceolats, desiguals i espinosos. Corol·la de 3-5 cm de diàmetre, rotàcia, amb 5-8 lòbuls de color violaci o blanquinosos. Androceu amb 5-7 estams amb anteres el·lipsoides i grogues. Gineceu amb ovari súper i estigma comprimit. Floreix a l’estiu, entre juliol i octubre

Fruit en baia, amb el calze acrescent
Fruit en baia gruixuda i allargada, de color violaci quasi negre, amb nombroses llavors

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En cada cima surten de tres a cinc flors entre les quals una d’elles té el peduncle més curt i segueix la línia del peduncle. Aquesta flor, hermafrodita, serà la que serà fecundada i originarà el fruit major, doncs la resta avortarà o donarà un fruit molt petit.

USOS I PROPIETATS: En la cuina mediterrània és molt usada de diverses formes: torrada, fregida, en arròs al forn, escabetxades, confitades, etc. Forma part d’un dels plats populars més saborosos de la cuina valenciana: l’esgarradet, o espencat, o escalivada. Però també del mullador o samfaina, del ratatouille francès, del ragú italià, la caponata siciliana, o la mussaka grega.  
En medicina popular se li atribueix la propietat de reduir el colesterol, ja que conté estatines, i baixa els nivells de glicèmia, el que les fa beneficioses per als diabètics.

Calze amb espines
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Solanum deriva del llatí "sólor" consol, per les propietats medicinals d’algunes de les espècies del gènere.
L’epítet específic melongena deriva del grec "mélon" pom i "ghennáo" jo genere, és a dir, generador de poms.
Procedent de l’Índia, va ser introduïda en la península pels àrabs, i d’ací es va estendre per l’Europa mediterrània. Els noms populars deriven del nom que rebia en àrab: “al-bâdinjân”.
Al principi s’emprava com una planta ornamental, doncs es creia que els fruits causaven problemes digestius, epilèpsia i bogeria. Les primeres receptes d’albergínia a Europa daten del segle XIII i són catalanes. Són mencionades al primer receptari europeu escrit en una llengua diferent al llatí, el Llibre de Sent Soví, escrit en català a València el 1313. En llengua castellana la primera menció de l’albargina es troba al Cancionero de Baena, una recopilació d’un jueu feta en 1445.
Existeixen diverses varietats com la ‘Ratllada de Gandia’ ratllada, la ‘Black beauty’ morada i allargada, o la ‘Blanca’.
Hom creu que l’albargina blanca, totalment blanca, redona, menys amargant i més dolça, és la que van portar els àrabs originàriament, però aquesta varietat s’empra poc per les grans espines punxegudes que té al calze, que les fa difícils de manejar. 

Família Solanaceae


Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...