Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 9 de gener de 2014

Ruscus hypophyllum L.


NOMS: Galzeran major. Brusc major. Pastoreta. Castellà: Laurel alejandrino común. Laureola. Portuguès: Espirradeira. Loureiro de Alexandria. Francès: Herbe aux langues. Fragon. Italià: Ruscolo maggiore. Anglès: Spineless Butcher's-broom.

Flors amb pedicel en grups de fins 10 flors
SINÒNIMS: Ruscus lugubris Salisb.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània i macaronèsica

HÀBITAT: Quercetalia ilicis. En zones ombrienques i humides, entre els 300 i els 600 metres d’altitud.

Fulles no ramificades de fins un metre d'alçada
FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els 
meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Arbust rizomatós amb tiges de fins un metre d’alçada, verdes, simples, sense ramificar i no lignificades.

Fulles petites membranoses
Fulles membranoses, molt petites, de forma triangular i sense clorofil·la, a l’axil·la de les quals surten els fil·locladis o cladodis (expansions laminars de la tija que semblen fulles) que, a diferència dels cladodis del galzeran (Ruscus aculeatus), són de major mida i no tenen espina punxent a l’àpex.

Flors amb sis tèpals verdosos
Flors unisexuals, amb pedicel, reunides en grups de 3-10 flors petites al bell mig del fil·locladi. Les flors masculines amb dos verticils de tres tèpals verdosos i sis estams, les femenines amb un pistil. Floreix a l’hivern i primavera.

Fruit en baia vermella
Fruit en baia de color vermell brillant

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els fil·locladis o cladodis tenen l’aparença d’una fulla i fan les funcions d’aquesta, la fotosíntesi però, a més a més, poden produir flors i fruits, el que denuncia el seu caràcter caulinar.

Una petita bràctea a la base de les flors
USOS I PROPIETATS: Els rizomes de les espècies del gènere Ruscus tenen propietats antiinflamatòries i vasoconstrictores, útils per al tractament de les varius.

Aquest arbust és apreciat en jardineria perquè requereix poc manteniment i es manté sempre verda.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Ruscus té origen preromà, una adaptació de “bhroisko”, reduïda amb posterioritat a “brūsko”. Popularment però, s’ha cregut que l’origen es vincularia amb el mot “bruscus”, nom que els romans donaven al grèvol, per la seua relativa semblança entre tots dos.

L’epítet específic hypophyllum ve del grec "hypo" que significa sota, baix, i “φύλλον phýllon” fulla, perquè la flor sembla estar a sota d’una fulla (en realitat és un fil·locladi)
Ruscus hypophyllum fou descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 1041, 1753.

Família Liliaceae


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...