Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dissabte, 8 de febrer de 2014

Mercurialis annua L.


NOMS: Malcoratge. Mercurial. Murcarols. Castellà : Malcoraje. Mercurial. Ortiga muerta. Occità: Basiéli bastard, Cagarello, Marcosset, Mercuriala, Mercuriau. Gallego: Basallo. Urtiga-morta-bastarda. Èuscara: Merxuriar. Urteroko-merkuriarra. Portuguès: Mercurial. Barredoiro. Urtiga-morta. Italià: Mercorella comune. Francès: Mercuriale annuelle. Anglès: Annual mercury. Alemany: Einjähriges Bingelkraut. Jähriges Bingelkraut. Neerlandès: Bingelkruid. Tuinbingelkruid.

Herba dióica de fins 50 cm d'alçada
DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Chenopodietalia muralis.  Vegetació herbàcia ruderal, sobre acumulacions de matèria orgànica, en llocs alterats, vores de camins i camps. També habita en parets i roques ruderals. Fins els 1200 metres d’altitud.

Tiges erectes i ramificades
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ: Herba de fins 50 cm d’alçada, amb tiges quadrangulars erectes i ramificades, sense làtex, malgrat ser una euforbiàcia. Normalment és dioica, rarament monoica. Els peus femenins són d’un verd més fosc que els masculins, que són més clars.
 
Fulles lanceolades de marge dentat
Fulles oposades amb el limbe lanceolat i el marge dentat, amb curt pecíol i petites estípules.

Flors femenines a les axil·les de les fulles
Flors unisexuals i monoclamídies; les masculines en petits glomèruls disposats en espigues axil·lars, tenen tres tèpals verdosos i 8-15 estams; les flors femenines solitàries o poc nombroses, amb tres tèpals verdosos; gineceu súper amb un pistil acabat en dos estils. Floreix de febrer fins a l’octubre.

Fruit en càpsula amb pèls
Fruit en càpsula pilosa amb dues llavors

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L’evolució de l’estructura floral de les euforbiàcies tendeix a la disminució del nombre de peces. Les més primitives encara tenen el periant complet però les més evolucionades han perdut calze i corol·la, i només hi ha un estam. Posteriorment aquestes flors simplificades formen un pseudant, és a dir, una inflorescència que sembla una flor senzilla.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat com porgant, laxant i diürètic però actualment està en desús pels efectes virulents i indesitjables que produeix. A l’Antiguitat es barrejava amb mel per fer la “mel de mercurial” amb propietats purgants.
T
ot i estar especialment contraindicada en l’embaràs i la lactància, El Dioscòrides interpretat per Laguna diu “Las hojas de la hembra, según parece, majadas bebidas i aplicadas a la naturaleza de la mujer, después de su natural purgación, hacen que se conciba hembra; y las del macho, administradas en la mesma manera, son causa que se engendre varón

Tota la planta és molt tòxica. La seua ingestió pot provocar vòmits i diarrees i, fins i tot, greus problemes hepàtics.

Flors masculines en glumeruls en espigues axil·lars
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Mercurialis  procedeix del llatí “Mercurius, -ii”, el déu Mercuri, i el sufix “–alis”, que indica relació. El déu Mercuri era, entre altres coses, el patró dels apotecaris i, segons conta Laguna al Dioscòrides, fou el mateix déu Mercuri el descobridors de les propietats curatives del mercurial, que va comunicar als homes.

L’epítet específic annua és un epítet llatí que indica que és una planta anual, és a dir, que desenvolupa el seu cicle biològic en un any. .

Mercurialis annua és una de les plantes que va utilitzar Rudolf Jacob Camerarius per demostrar la sexualitat de les plantes en l’obra De sexu plantarum epistola (1694). Va eliminar les flors amb estams i va aïllar les flors femenines i va constatar que no feien fruit. El que ara sembla una obvietat va provocar crítiques acalorades per botànics que no acceptaven que la sexualitat fora present a les plantes.

Junt a Mercurialis tomentosa són les úniques representants del gènere Mercurialis que hi ha per la Serra Grossa. 

És una mala herba tòxica en els cultius de blat de moro, patata, gira-sol i remolatxa.

Mercurialis annua va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum, vol.2, p. 1035, 1753

Família Euphorbiaceae


1 comentari:

  1. Nice post. I was checking continuously this blog and I'm impressed! Very useful information specifically the last part :) I care for such info much. I was looking for this particular information for a long time. Thank you and best of luck

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...