Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimarts, 8 de juliol de 2014

Piptatherum miliaceum (L.) Coss.


NOMS: Ripoll. Nugadella. Fenàs de canonet. Castellà: Mijera. Lastón. Cerrillón fino. Italià: Miglio multifloro. Francès: Faux Millet. Piptathère faux millet. Anglès: Smilo-grass. Smilograss.

Glumes poc desiguals, apiculades
SINÒNIMS: Oryzopsis miliacea (L.) Asch. et Graebn. subsp. miliacea; Piptatherum multiflorum (Cav.) P.Beauv.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Bromo-Oryzopsion. Camps abandonats, erms, vores de camins, solars. Fins els 1300 metres d’altitud

Tiges erectes i rígides
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Planta perenne glabrescent amb tiges erectes, rígides, sufruticoses, que sovint produeix branquillons laterals. Pot ultrapassar el metre d’alçada, amb un rizoma gruixut i fibrós.

Lígula membranosa
Fulles amb lígula d’1-1,5 mm membranosa i truncada; limbe linear de 5-25 cm

Flors totes hermafrodites
Flors en panícula laxa multiflora, amb 4-8 branquillons per verticil de la panícula; inflorescència sovint pèndula i molt tènue, quasi transparent. Espícules amb glumes poc desiguals, acuminades; lemma glabre amb aresta terminal de 3-5 mm. Flors totes hermafrodites. Androceu amb tres estams amb anteres grogues i peludes, amb dues teques en forma de X que vibra al vent. Gineceu d’ovari súper amb dos estigmes plomosos. Floreix a la primavera y l’estiu, d’abril a novembre

Fruit en cariopsi
Fruit en cariopsi rica en substàncies de reserva, fusiforme, de color bru rogenc.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La família de les poàcies o gramínies és un dels grups de plantes que ha assolit un gran èxit en la història de la vida, ja que s’estenen des de les terres polars i els cims de les altes muntanyes fins a la vora del mar, tenen la capacitat de colonitzar tota mena d’ambients, excepte el medi aquàtic, i presenten un potencial de reproducció i de disseminació notabilíssims. Les gramínies són responsables, aproximadament, d’un 20% de la superfície verda del planeta.

Inflorescència en panícula laxa
USOS I PROPIETATS: S’ha emprat al camp per nugar garbes, i també com farratge pel ramat, doncs el fruit és ric en substàncies de reserva.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Piptatherum deriva del grec “pipto” caure, deixar anar, i ““ἀθήρ athér” aresta, és a dir, amb aresta caduca, perquè la lemma de les flors d’aquest gènere perd l’aresta.
L’epítet específic miliaceum ve de “milium” mill, pel paregut amb el gènere Milium d’aquesta gramínia  

Família Gramineae (Poaceae)

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...