Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

diumenge, 14 de febrer de 2021

Hibiscus rosa-sinensis L.

NOMS: Hibisc de la Xina. Castellà: Rosa de China. Hibisco. Flor del beso. Pacífico. Portuguès: Mimo-de-vênus. Graxa-de-estudante. Hibisco. Francès: Rose de Chine. Italià: Ibisco rosa cinese. Anglès: Chinese hibiscos. China rose. Hawaiian hibiscos. Rose mallow. Shoeblackplant. Alemany: Chinesischer Roseneibisch. Neerlandès: Chinese roos. Grec: Ιβίσκος. Xinès: zhu jin.

SINÒNIMS: Hibiscus boryanus DC.; Hibiscus festalis Salisb.; Hibiscus storckii Seem.

DISTRIBUCIÓ: Procedent, possiblement, de la Xina, tot i que no es coneixen poblacions salvatges

HÀBITAT: Plantada con ornamental a parcs i jardins

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: És una planta molt emprada com ornamental en jardineria, normalment en forma d’arbust, o arbre petit, que pot arribar als cinc metres d’alçada.

Fulles peciolades perennes, alternes, ovalades, d’un verd obscur lluent, sovint dentades irregularment.


Flors hermafrodites, solitàries, vistoses, grans, de fins 15 cm de diàmetre. Calicle amb bràctees estretes. Calze amb cinc sèpals punxeguts de color verd. Corol·la en forma d’embut acabat en cinc lòbuls arrodonits, normalment vermells, però hi ha diverses varietats i híbrids amb gran quantitat de colors (blanc , groc, taronja, roig, etc.) i amb flors simples o dobles, és a dir, amb el doble de pètals. De l’ovari súper surt un tub, una llarga columna estaminal que sobresurt de la flor, que és el pistil, i porta els estams al terç superior i els cinc d’estigmes a l’àpex. Floriran durant molt mesos, de maig a setembre (en climes tropicals i subtropicals floreixen tot l’any)

Fruit és una càpsula pentagonal amb llavors semblants a lentilles que, mastegades, eliminen olors desagradables de l’alè.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Hibiscus rosa-sinensis té una característica genètica coneguda com a poliploïdia, en què hi ha més de dos conjunts complets de cromosomes. Un efecte secundari de la poliploïdia és què el fenotip de la descendència pot ser bastant diferent del pare o de qualsevol avantpassat, permetent l'expressió possiblement aleatòria de totes (o algunes) de les característiques de les generacions passades. Per aquesta característica, H. rosa-sinensis s'ha popularitzat entre els aficionats que creuen varietats, creant-ne de noves i organitzant competicions per exhibir i jutjar les nombroses plantes noves resultants i, sovint, flors extraordinàriament úniques.

USOS I PROPIETATS: Per cultivar-les al jardí o en contenidor necessita un sòl ric en matèria orgànica, prou humitat i bon drenatge. No resisteix les gelades i vol una ubicació assolellada i càlida. Quan és jove, i les tiges encara no s’han lignificat, requereix un lloc resguardat del vent i del fred i, per augmentar la resistència a les gelades, cal incorporar nitrat de potassi al sòl en el moment de plantar.

Les flors surten en les branques del mateix any, és a dir, els brots nous de primavera floriran poques setmanes després. Cal doncs una poda forta a l’hivern per a que brote amb força i tinga una floració abundant. Les flors tenen una durada molt reduïda, sols un dia, el que es compensa amb una floració contínua i abundant.

Multiplicació per esqueix dona bon resultat. S’han de prendre branquetes terminals parcialment lignificades, a finals de primavera o principi d’estiu, i estacar-les en substrat molt humit. 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: el nom del gènere Hibiscus deriva del grec “ibískos”, que era com denominaven a la malva i la altea. L’epítet específic  rosa-sinensis ve de rosa rosa, i Sinae Xina, en referència a la procedència que significa rosa de Xina.

A les regions tropicals d’origen les flors són pol·linitzades durant al nit per rates penades (mosseguellos), i pel dia pels colibrís que acudeixen atrets pel nèctar que produeixen les flors.

En algunes zones de l’Índia s’empren les flors per donar lluentor a les sabates, doncs del suc dels pètals s’extrau una tintura negra per tintar-les. També en Portugal on rep el nom de Graxa-de-estudante per aquest motiu.

Els pètals, especialment els de flors vermelles, s’associen al desig sexual i a l’amor passional, doncs amb ells es preparen encens, saquets d’amor i  infusions que, diuen, tenen propietats afrodisíaques. Altra aplicació és per al cabell, doncs diuen que la infusió de pètals enforteix les arrels del cabell i evita l’alopècia.

A Haití , la flor té el caràcter de flor nacional no oficial i s’utilitza com a símbol de la marca del país per a la promoció del turisme, on es coneix en llengua criolla haitiana com choeblack o rose kayenn

Hibiscus rosa-sinensis va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 2: 694. 1753.

Família Malvaceae

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...