Polygonum aviculare L.

NOMS: Centinòdia. Escanyavelles. Corretjola. Herba de cent nussos. Passacamins. Trava-bous. Castellà : Centinodia. Ciennudos. Corregüela de los caminos. Hierba nudosa. Lengua de pájaro. Sanguinaria. Occità: Lengo-de-passeroun, Pè d'ausel. Gallego: Cordela. Pé de paxaro. Èuscara: Odarra. Odolur. Portuguès: Sempre-noiva. Erva-dos-passarinhos. Italià: Bistorta centinodia. Poligono centinodia. Francès: Renouée des oiseaux. Anglès: Prostrate knotweed. Common Knotgrass. Alemany: Vogel Knöterich. Gewöhnlicher Vogelknöterich. Neerlandès: Varkensgras. Grec: Πολικόμπι. Πολυγόνατο πτηνόφιλο.

Flors agrupades en fascicles axil·lars

SINÒNIMS: Polygonum heterophyllum Lindm.

Observacions: Espècie molt polimorfa, amb variacions que es relacionen amb factors ambientals, moltes de les quals desapareixen en condicions uniformes de cultiu.  Aquest correspon a la Polygonum aviculare ssp. aviculare

DISTRIBUCIÓ:  Cosmopolita: es diu de distribució cosmopolita les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

Tiges llargues i aplicades al terra

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Ruderal. Camps de secà i vores de camins. Fins els 1500 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba que fa llargues tiges, de fins 50 cm, aplicades al terra, amb molts nusos

Fulles alternes lanceolades o el·líptiques

Fulles alternes, lanceolades o el·líptiques, amb curt pecíol i ocrea hialina amb l’àpex laciniat a la base

Flors amb cinc tèpals

Flors en fascicles axil·lars de 2-5 flors hermafrodites i pentàmeres. Periant persistent format per cinc tèpals parcialment petaloides, car són verdosos per la part exterior i blancs per l’interior. Androceu amb 8 estams d’anteres grogues. Gineceu amb ovari súper i estigma capitat. Floreix d’abril fins a l’agost

Fruit en aqueni que permaneix cobert pel periant persistent

Fruit en aqueni trígon inclús en el periant persistent

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les poligonàcies en general, i aquesta espècie en particular, posseeixen òcrees, òrgans membranosos i en forma de tub que rodegen la tija des de la base de les fulles. L’òcrea prové de la soldadura d’elements estipulars.

USOS I PROPIETATS: Els estolons s’empren en medicina popular com antidiarreics. Les summitats florides són astringents, diürètiques, depuratives i cicatritzants. L’ús d’aquesta planta en medicina és molt antic, doncs Dioscòrides li atribueix multitud d’aplicacions amb resultats al seu tractat de medicina “De Materia Medica”, (Περί ὕλης ἰατρικής en grec)

Òcrea laciniada a la base de les fulles

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Polygonum deriva, segons la Flora ibèrica, del grec “polýs”, moltes, i de “gónos” fèrtil, llavor, per les moltes llavors que produeix. Linné pren el nom que ja Tournefort emprava perquè Plini l’aplicava a altres plantes com la sanguinària. No obstant això, Andrés Laguna, a la seua traducció de Dioscòrides, assenyala les virtuts medicinals d’aquesta planta i comenta que “Llámase Polygonon, en griego, que quiere decir llena de muchas rodillas, por cuanto los dichos nudos se asemejan a rodilluelas”

L’epítet específic aviculare deriva del llatí “aviculus” un diminutiu de “avis” au, perquè les seus llavors són menjades pels ocells. 

Al sud de Vietnam , on s’anomena Đặng rau, és àmpliament utilitzada per preparar sopa i brou calent

Família Polygonaceae